Bon Nadal

Només desitjar-vos que passeu un Bon Nadal, ja siga en companyia dels vostres familiars o amics

L'esploratore Intrepido

Aprofitant la proximitat de les festes nadalenques, pose un conte molt curt acompanyat d'un dibuix, originals ambdós de la meua filla: Flàvia Sanchis. Està en italià, però hem afegit la traducció a la nostra llengua. Està inspirat en una historieta real i en un xiquet -el protagonista, Vicent, hui un gran xaval- també molt especial.

L'esploratore Intrepido

Vicent, a solo 7 anni, sapeva già che da grande sarebbe diventato un esploratore intrepido. Gli piaceva passeggiare per la montagna cercando delle pietre speciale che lui catalogava come fossile dal mesozoico o di un altro periodo ancora più antico. Ma ciò che desiderava di più era trovare un gnomo.

Suo nonno gli aveva raccontato che la montagna di quel piccolo villaggio era piena di gnomi, sfortunatamente questi non si facevano vedere facilmente.

Quel giorno Vicent decise di trovarne uno. In fatti, avrebbe giurato di aver visto un gnomo che correva lungo i bordi del sentiero arrampicandosi sugli alberi per nascondersi tra le foglie. 

Non riuscì a catturarlo, ma la sua risata birichina gli diceva che non era molto lontano da lui.

L’explorador Intrèpid

Vicent, amb només 7 anys, ja sabia que de major seria un explorador intrèpid. Li agradava passejar per les muntanyes buscant pedres especials que catalogava com a fòssils del Mesozoic o d’un altre període encara més antic. Però el que més volia era trobar un donyet.

El seu iaio li havia dit que la muntanya d’aquell poblet estava plena de donyets i éssers màgics, malauradament no es deixaven veure fàcilment.

Aquell dia Vicent va decidit trobar-ne un. De fet, juraria haver vist un donyet que corria per les vores del camí enfilant-se als arbres per amagar-se entre les fulles.

No el va poder capturar, però la seua rialla entremaliada li deia que no estava lluny d’ell.

Els escuts del Tossalet

 El senyor Francisco Cervera Arias, arquitecte coordinador del Pla General Estructural de Rafelguaraf, em va demanar el 4 de setembre de 2024 “un estudio y datación del escudo heráldico que está situado en la portada de acceso a la iglesia de Sant Josep de Tossalnou”.¹ Pel que fa al primer aspecte, en sentit estricte, li vaig dir en principi que no estic capacitat per a fer un estudi a fons i detallat del citat escut per la seua complexitat i els meus escassos coneixements del tema. Perquè, tal com podem veure en l’escut (foto 1), en els nou quarters (o més) en què està dividit, recull diversos blasons representatius d’altres tants cognoms que s’hi van voler incloure. Per a tal cosa, si es volia molta precisió, caldria buscar a un especialista en heràldica.

L’escut de l’Església de Sant Josep

Quant a la probable datació de l’escut sí que podia aportar alguna informació. I és la següent. A parer meu, cal dir d’entrada que l’església del Tossalet probablement es va construir sobre el solar d’una antiga mesquita. Per què? Perquè l’orientació cap al sud-est del mur lateral esquerra segons com es mira l’altar, el campanar que podria haver sigut el minaret, i la ubicació en el tram final de la séquia que circumda la població per baix, on poder fer les ablucions els fidels musulmans abans d’accedir-hi, són aspectes que així vindrien a suggerir-ho.

En tot cas, després de la primera Guerra de les Germanies (1520-1525) i amb la creació de la nova parròquia de Rafelguaraf (inclosos el Tossalet i Berfull) desmembrada de la seua matriu de l’Énova (1534-1574), els moriscos o cristians nous tossaletins depenien i estaven obligats a assistir a l’església de Rafelguaraf; i això fins a l’expulsió dels moriscos en l’any 1609, quan van quedar despoblats els tres nuclis de població. Després no sé de l’existència d’un temple al Tossalet fins a la segona meitat del segle XVII; així, en l’any 1674, els veïns d’Ador, Josep Faus Mascarell i Pere Joan Faus Escrivà (pare i fill), van comprar el Tossalet a Melcior Gamir Figuerola:²

"...Don Melchor Gamir y Dª Jusepa Cardona conjuges an fet venda del Poble del Tosalet… a Juseph Faus y a Pere Juan Faus Pare y fill… /

Comprose el Lugar de Tosalet por Decreto de la Real Audiencia publicado por Joseph Lorenzo de Saboya en 6 de setiembre del año 1674. Ohydor el Sr. Dn. Pedro Monserrat segun consta por la venta que passo ante Vicente Guill a los 3 de setiembre de dicho año 1674. Ess^no. Vte. Guill".

I des d’aleshores que va ser ja de forma ininterrompuda dels successius descendents d’aquell primer Josep Faus, que aspiraren a fer ostentació d’un títol nobiliari, cosa que aconseguiren finalment amb el comtat de Ròtova, com veurem més endavant. Un altre aspecte a comentar, és que desconeixia si els propietaris anteriors o el mateix Josep Faus atorgarien una carta pobla del lloc, de la que no tinc notícia de la seua existència, on potser quedaria reflectit el canvi del topònim antic, Tossalet, pel nou, Tossalnou; és a dir, per la fundació o repoblació d’un nou poble. De fet, el primer document de què tinc constància on es fa referència al topònim antic i al nou és de l’any 1689:³

"...Josephi Faus Vicini, et habitatoris Baroniae Castri de la Palma, et Ador cuius dicitur esse Locus de Tosalnou olím Tosalet in praedicto nostro Valentiae Reyno...".

Que vol dir: “...Josep Faus, veí i habitant del castell de la Palma i Ador, del qual es diu que és el lloc de Tosalnou abans (dit) Tosalet, en el nostre Regne de València…”. I una de les primeres coses que sembla que volgueren tant els veïns com el senyor va ser independitzar-se de l’església de Rafelguaraf, cosa que va ocórrer entre els anys 1686 i 1688:⁴

"En la misma visita (1686) consta la terminación de la Iglesia del Tosalet y queda obligado el cura de Rafelguaraf a duplicar en los Domingos y dias festivos, celebrando la segunda Misa en Tosalet".

Però en realitat no seria fins un poc més endavant quan es va crear l’església tossalnouina a efectes de l’administració eclesiàstica, segons Agustí Ventura Conejero, Cronista Oficial de Xàtiva:⁵

"Dicha yglesia fue dismembrada de la de Rafelguaraf y erigida en vicaria quasi perpetua, aunque no colativa, sino ad nutum amovible por el Excelentísimo Señor Don Fray Juan Thomas de Rocaberti, arzobispo de Valencia in actu visitationis de dicha iglesia en 31 de diciembre de 1688..."

Per tant, en el primer informe –que vaig entendre d’urgència– enviat per correu electrònic, li vaig dir al senyor Francisco Cervera, que creia que es podia arribar a la conclusió que, igual que l’obra de l’església, l’escut heràldic de la portada d’accés a l’església de Sant Josep de Tossalnou caldria datar-lo en 1686, i seria l’escut d’armes del Josep Faus citat abans, que va morir en 1696.

Foto 1. Escut sobre el portal d'accés a l'església de Sant Josep

L’escut de la casa de la Senyoria

Ara bé, cal afegir que, sobre una de les portes d’accés a la casa de la Senyoria del Tossalnou, en la raconada tocant a l’església, hi ha evidència molt clara de les restes d’un altre escut heràldic. L’esmentat escut, sense descartar que poguera ser d’una o d’un dels anteriors titulars de la senyoria, em va paréixer que seria probablement del Faus titular en la data en què es va aconseguir el títol nobiliari del comtat de Ròtova, Llorenç Escrivà i Martínez de la Raga, en l’any 1800. Escut que està picat i pintat de blanc com la resta de la paret, i això perquè va tindre una existència més bé efímera, d’acord amb el que conta Pedro Sucías, vicari de l’església del Tossalet entre 1889 i 1890:⁶

"...tocanos decír lo ocurrido en esta casa el año de 1814. Como las cargas señoriales fueran tan pesadas y odíosas a los pueblos al triunfar las partidas avanzadas y colocar en este pueblo la piedra de la Constitucion, al verse libres por las leyes de Cadíz de aquellos gravamenes, picaron con martillos los titulos de nobleza que había en el escudo colocado encima de la puerta. Cosa que sentó muy mal al señor, por lo cual en mas de 70 años no quiso jamas acercarse por el lugar y no concedió el mas mínimo favor á los que antes habian sido sus subditos.”

És a dir, Pedro Sucías va deixar constància que el picar l’escut va ser resultat d’un fet que podríem qualificar ara de “revolucionari”, protagonitzat segurament pels mateixos tossalnouins a conseqüència del context social predominant entre les classes populars, per l’abolició dels senyorius per les Corts de Cadis i per posar al Tossalet la pedra de la Constitució. I Sucías potser es referia amb aquella “pedra” a la rajoleta amb el nom de la plaça o bé altre tipus de pedra commemorativa. En tot cas, aquell fet de picar l’escut, crec que ocorreria poc abans o després del “colp d’estat” que va suposar el retorn de Ferran VII, i el Decret de València de 4 de maig de 1814, amb la derogació de la Constitució de Cadis de 1812 i la imposició de la monarquia absolutista.

Foto 2. Escut sobre el portal d’accés a la casa de la Senyoria

Foto 3. Detall de l'escut de la casa de la Senyoria

Notes postdata del 7 i 15 d’octubre de 2024

Sobre la datació de l’escut de l’església de Sant Josep del Tossalet, el 12 de setembre de 2024 li vaig remetre un primer informe al senyor Francisco Cervera, sense reparar en dos aspectes concrets dels quals me'n vaig adonar després, en interessar-me un poc més pel tema dels escuts i pels titulars de la Senyoria del Tossalet, sobretot des de l’expulsió dels moriscos.⁷ El primer aspecte és que sobre l’escut pareix prou clar que hi ha una corona que sembla la que correspondria a un “comtat” i no a una “senyoria”, i cal recordar que el comtat de Ròtova es va aconseguir l’any 1800. I el segon aspecte, és que, el bloc de pedra on està l’escut esculpit, em pregunte si podria haver sigut encaixat sobre la portalada molt després de l’acabament de l’església en 1686.

De manera que, el que li vaig dir en aquell informe primer a l’arquitecte coordinador del Pla General Estructural de Rafelguaraf, és el que em pareixia correspondre a la lògica i al sentit comú; o siga, tal com s’acabaria de construir l’església es posaria igualment l’escut. Però aleshores els Faus tenien la senyoria i no el comtat, una qüestió que em va suscitar molts dubtes. Dubtes que crec que he pogut aclarir, finalment, gràcies sobretot i especialment als dibuixos d’un altre escut –o projecte d’escut– (fotos 4 i 5) que hi ha en el document 126 dels Fons de l’arxiu del comtat de Ròtova cedits per l’Arxiu Històric de Gandia a l’Ajuntament de Rafelguaraf.

Foto 4. Escut del III comte de Ròtova, Joaquim Rovira i Merita, baró d'Antella, Senyor del Tossalnou i altres llocs

Foto 5. Escut del III comte de Ròtova; dibuix explicatiu amb els cognoms representats

Per això és que, en data 15 d’octubre, vaig arribar a les següents conclusions:

1. L’escut que hi ha sobre la portalada de l’església del Tossalet (foto 1) deu correspondre al que va ser el I comte de Ròtova, Llorenç Escrivà i Martínez de la Raga, perquè veig representats els cognoms Faus i Escrivà entre altres que desconec, i caldria datar-lo per tant en l’any 1800. I pense també que seria una reproducció idèntica a aquest escut –entre altres detalls s’endivinen bé idèntics suports laterals de l’escut amb figures antropomorfes– el que picaren potser els propis tossalnouins en un avalot popular ocorregut en l’any 1814 (foto 3); és a dir, encara que eren escuts idèntics, picaren només el de la casa de la Senyoria i respectaren el de l’església.

2. I és gràcies als dibuixos explicatius de l’escut esmentat (fotos 4 i 5) que trobe que aquest últim deu correspondre al que va ser el III comte de Ròtova, Joaquim Rovira i Merita (1853-1931), baró d’Antella i senyor del Tossalnou i altres llocs (amo de l’hort de la Senyoria, de 1874). El motiu per pensar açò és perquè inclou els cognoms Rovira i Merita, i un quarter amb el cognom Salvador que representaria la baronia d’Antella; cognoms no representats en el de la portalada de l’església, amb el qual és impossible confondre per detalls diferents com ara l’àguila bicèfala, que inclou més quarters (almenys tretze) i que du una cinta ostentosa amb un lema en llatí.

Documentació i bibliografia

Arxiu Històric de Gandia (Fons procedents de l’arxiu del comtat de Ròtova sobre Tossalnou cedits a l’Ajuntament de Rafelguaraf).

Arxiu Municipal de Rafelguaraf.

Arxiu Parroquial de Rafelguaraf (Notas interesantes de la Iglesia Parroquial de Rafelguaraf, tomadas del Nomenclator geográfico eclesiástico de la Diócesis de Valencia, y de los libros que se custodian en este archivo parroquial).

Arxiu Diocesà de València (Servei d’Arxius Parroquials).

BARBER CASTELLÀ, Frederic: Ascens social i poder senyorial. La memòria del comtat de Ròtova (segles XVII-XX), editorial Afers, Catarroja-Gandia 2022.

SANCHIS MARTÍNEZ, Vicent: Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, Ajuntament de Rafelguaraf 1995.

SANCHIS MARTÍNEZ, Vicent: Senyories del Tossalet (segles XVII-XXI). Article inèdit.

SUCÍAS APARICIO, Pedro: Monografies manuscrites sobre Rafelguaraf i el Tossalnou.

VENTURA CONEJERO, Agustí: Informe sobre l’arxiu de Sant Josep del Tossalnou en Historia y Fiesta de Rafelguaraf, asociació Ames de Casa, imprés a la Pobla Llarga 1993.

Notes

1 El Tossalet –agregat l’any 1870 a Rafelguaraf– es diu el Tossalnou (amb l’article o sense) a partir de la repoblació posterior a l'expulsió morisca. Però tant allí com als pobles de l'entorn, si més no, l'ús del nom més antic continua plenament vigent alhora que l'oficial. Jo solc utilitzar quasi sempre el nom més antic.

2 Arxiu Històric de Gandia. Fons de l’Arxiu del comtat de Ròtova sobre Tossalnou cedits a l’Ajuntament de Rafelguaraf, document núm. 17, fotogrames núms. 34 i 42.

3 Ibídem, document núm. 4, fotogrames núms. 2 i 3.

4 Arxiu Parroquial de Rafelguaraf, manuscrit Notas interesantes de la Iglesia Parroquial de Rafelguaraf, tomadas del Nomenclator Geográfico Eclesiástico de la Diócesis de Valencia, y de los libros que se custodian en este archivo parroquial, publicat en Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, Vicent Sanchis i Martínez, p. 188.

5 Que dona la següent referència: Llibre Racional de l’església del Tossalet, full 2-v.

6 Monografia de Pedro Sucías Aparicio sobre Tossalnou, Arxiu de l’Arquebisbat, Quinque Libri núm. 3 de la parròquia de Sant Josep, fulls 231r a 237v).

7 Senyories del Tossalet (segles XVII-XXI). Treball inèdit sobre els titulars de la Senyoria del Tossalet des dels primers Faus fins a l'actual VII comte de Ròtova.