L’estimat amic Aurelià Lairón, Cronista Oficial d’Alzira, es va posar en contacte amb mi el mes passat. Em demanava informació sobre Rafael Català Serena, dient-me una cosa que ignorava d'esta persona, i és que la corporació municipal rafelguarafina l'havia nomenat cronista de la població el 16 de desembre de 1952. I, a més, preguntant-me si havia escrit algun llibre, a què es dedicava, etc. Vaja, saber coses sobre la persona.
Doncs bé, casualment no feia molt que jo havia estat parlant amb Mila Doménech, que és una font inesgotable d'informació sobre història, geografia, i altres qualssevol aspectes sobre Rafelguaraf. I per això és que vaig acudir de seguida a ella, per parlar del senyor Rafael. De manera que, un temps després, ahir va fer exactament un mes, amb Aurelià anàrem a casa de Mila i xarràrem potser durant un parell d’horetes. Xe, cal veure o encara molt millor, escoltar, quantes històries poden haver-hi al voltant de qualsevol persona, de qualsevol ésser humà! Bones i dolentes, segons com i per a qui. En fi, que ara i ací pose unes mínimes notes sobre el que crec que va ser el primer Cronista de Rafelguaraf: Rafael Català Serena.
El senyor Rafael Català Serena va nàixer a Rafelguaraf el 2 de març de 1896, any en què es va acabar de construir l'edifici de l'ajuntament, i va morir el 5 de maig de 1979, als 83 anys. Professionalment es va dedicar sobretot a vendre productes relacionats amb el conreu agrícola i ramader (piensos, etc.). Però també altres coses diverses com premsa i revistes. I tot això en la casa del carrer de Sant Lluís, que abans s’havia dit Llibertat i també de Sant Josep, tal com anunciava la publicitat inclosa en el programa de festes del Crist de 1955.
I un aspecte puntual que cal destacar d'ell és que era una persona molt religiosa, tant que hi havia qui pensava que igual podia haver sigut un rector o frare d'alguna orde religiosa. Així ho donen a entendre una quantitat gran de llibres i publicacions diverses que tenia a casa. El cas és que es va casar amb la senyora Vicenta Silvestre Miñana, filla de don Juan Silvestre (Sí, el mestre que té un carrer dedicat) i germana de don Juan Silvestre Miñana, que va ser Alcalde de la ciutat d'Albacete entre octubre de 1946 i febrer de 1949. Cal dir que aquell matrimoni no van tindre fills. Que la senyora Vicenta va morir el 18 de desembre de 1961, cosa que va afectar moltíssim el senyor Rafael, si bé havien adoptat una xiqueta, María José Català que es casaria amb Paco Fuster.
Quant a les possibles publicacions, el senyor Rafael Català, que estava molt ben relacionat amb les autoritats locals, sembla que no va arribar a escriure i/o publicar cap llibre. I, tot i que ara mateix no tinc constància d’això, supose que escriuria algunes notícies per a la premsa deixant constància de l’activitat de la corporació municipal. Cosa que solien fer pels anys 50-60 del segle passat molts cronistes, pel que podríem dir que, aleshores, en la pràctica eren més que res corresponsals de premsa de les seues poblacions. I és que, en temps de la dictadura franquista, la llibertat d’expressió no era gens favorable, adequada ni propícia perquè ningú entrara a investigar la memòria històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada