Meló de tot l'any

Fa alguns dies vaig tindre el plaer de retrobar un amic d'Almussafes i em va obsequiar amb aquest meló de tot l'any. Xe, que em va eixir molt bo, a parer meu boníssim. El cas és que em deia que és un meló de tot l'any d'aquells que anomenem del "terreno", és a dir, d'ací mateix, dels que es fan o feien els llauradors. Ara bé, jo la veritat és que ni recordava o potser ni n'havia menjat mai, perquè de moment em va sorprendre un poc el seu color blanc. Acostumats com estem només a les dos o tres classes que porten als supermercats: el "piel de sapo", un "galia", i uns més groguets (potser uns que fan a la vall d'Albaida?); en tot cas, esta classe per a mi ha sigut com una punxa que m'ha fet regirar els arxius de la memòria. I també he de dir que he mirat un poquet per internet i veig melons d'un color i aspecte molt paregut, que igual figuren com del pinyonet o altres noms que ara mateix no recorde. (Esta nota està escrita amb poca reflexió ni estudi previ ni cercant tampoc quasi dades. Vull dir, uns comentaris sense més).

Però el cas és que l'he trobat molt bo, potser no tant com el "piel de sapo". I tot això m'ha fet pensar en altres classes de fruites i verdures més nostres, com ara, per exemple les mandarines (no les que diuen a la tele que són mandarines), o aquella mena de bresquilles que deien "pavies" que recorde eren de color blanc per dins, que ja no n'hi ha. Ni trobe tampoc en els supermercats els "fesols de careta" sobre els quals vaig posar una breu entrada el 15 d'octubre de 2017. Encara que probablement si anara als mercats d'abastos potser trobaria alguna d'estes classes que no arriben als supers.