Dos personatges cognomenats Gastaldi (I)

L’estiu de 2023 la meua filla va estar uns dies a Venècia d’on em va portar com a record un llibre comprat a la famosa llibreria Aqua Alta. La veritat és que em va encertar el detall, perquè sempe m’ha agradat la cartografia i molt més encara la referida a qualsevol època passada com més antiga millor. El cas és que li vaig fer una primera ullada, així per damunt damunt, i quina seria la meua sorpresa que vaig trobar algunes referències a un cartògraf italià molt important del segle XVI anomenat Giacomo Gastaldi. Cognom que d’immediat em va fer pensar en un altre Gastaldi, carcaixentí, propietari d’un hort dels més antics del terme de Rafelguaraf. Del primer, reproduïsc tot seguit unes dades extractades d’aquest llibre tan interessant i tres cites més d’altres fonts, i del segon, també un parell de cites bibliogràfiques així com altres dades en base a uns quants documents.

Portada del llibre de la historiadora italiana Lara Pavanetto

GIACOMO GASTALDI (Cartògraf italià del segle XVI)

Pel que he pogut llegir en el llibre citat, Mappe ed esploratori sulle rotte della Serenissima, de la historiadora italiana Lara Pavanetto, se sap que a mitjan segle XVI, a Venècia treballava un cartògraf i cosmògraf d’origen piemontés anomenat Giacomo Gastaldi, l’obra del qual va continuar imprimint-se al llarg del segle següent. Va ser l’editor de la primera edició en italià de la Geographia de Ptolemeu, comentada i ampliada per Münster i traduïda a la llengua italiana per Pietro Andrea Mattiolo, un metge sienés, a la qual va afegir algunes taules i molts noms moderns de ciutats, províncies, castells i altres llocs.¹ Així mateix, cartògrafs, enginyers, experts, aparelladors i simples pertegadori treballaven dins dels diferents poders judicials [de Venècia] però també per encàrrec privat. Molts d'ells van romandre en l'anonimat i la seva obra poc documentada, d'altres es van fer famosos, com Giacomo Sorte i Giacomo Gastaldi.²

N’hi ha obra seua en edificis històrics venecians destacats, de fet els quatre mapes geogràfics creats en les parets [de la Sala de l’Escut del Palau Ducal de Venècia] per Giovan Battista Ramusio, Giovanni Domenico i Giacomo Gastaldi representaven Itàlia amb el mar Mediterrani, Àsia, Turquia amb Egipte i l'Àsia de Marco Polo.³ Arribant a formar part d’institucions perquè a Venècia, l'Acadèmia de la Fama fundada el 1557 i tancada per la Inquisició el 1561, comptava entre els seus membres alguns dels cartògrafs més famosos actius a la ciutat en aquell període: Alessandro Zorzi, Livio Sanudo i Giacomo Gastaldi.⁴

Cal destacar que la revisió del Milione realitzada per Ramusio va donar lloc a un mapa real corresponent, ajudant a Fra' Mauro a compilar un mapa d'Àsia un segle més tard basat en gran part en la informació proporcionada per la versió ramusiana de Marco Polo. El creador va ser el piemontès Giacomo Gastaldi, considerat el més gran cartògraf italià del segle XVI, actiu principalment al servei de la República de Venècia, on ja el 1548 havia publicat una versió actualitzada de la Geographia de Ptolemeu. Entre 1550 i 1556 Gastaldi havia creat els mapes geogràfics inclosos en el primer volum dedicat a Àfrica i el sud d'Àsia, i el tercer volum Amèrica, de les Navigazioni de Ramusio. El segon volum, que conté el text dels viatges de Marco Polo, publicat a finals de 1559, va quedar sense equip cartogràfic. No obstant això, Gastaldi i Ramusio ja havien rebut l'encàrrec el 1553 de dissenyar i crear un cicle mural cartogràfic, que il·lustrava les gestes de diversos viatgers al Palazzo Ducale, entre ells Marco Polo.⁵

Però he volgut saber més, i a la Viquipèdia trobe més referències, com ara que Giacomo Gastaldi (Villafranca Piemonte, Piemont, c.1500 - Venècia, octubre de 1566) va ser un cartògraf italià del segle xvi... va començar la seva carrera com a enginyer al servei de la República de Venècia, fins a la quarta dècada del segle xvi. Al voltant de 1544 va posar la seva atenció exclusivament en la cartografia, i la seva obra representa un punt d'inflexió important en el desenvolupament cartogràfic. Segons Philip Burden, l'edició de Gastaldi de 1548 de la Geografia de Ptolemeu "va ser l'atles més complet produït entre la Geographia de Martin Waldseemüller de 1513 i el Theatrum d'Abraham Ortelius de 1570," ja que inclou mapes regionals de les Amèriques... Gastaldi va ser descrit per un contemporani com el "cosmògraf piamontés més excel·lent". Com a cartògraf va treballar per a diverses editorials, com la de Nicolo Bascarini i Pedrezano Giovanbattista. Però també va acceptar encàrrecs privats, com per exemple, del Consell dels Deu de Venècia, que el va convidar a pintar mapes al fresc d'Àsia i d’Àfrica a les parets d'una habitació del Palau Ducal.⁶

 

També en la Biblioteca de la Universidad Complutense. Biblioteca Histórica del Marqués de Valdecillas (Madrid) diu de Giacomo Gastaldi que, encara que natural de Piamonte, desenrotllà la seua carrera a la República de Venècia. A partir de 1544 va produir un gran número de mapes bellament gravats en coure, amb un estil que va ser ampliament imitat pels contemporanis i que, de fet, marca el final dels mapes xilogràfics que amb notables excepcions havien dominat el mercat des de l'aparició de la imprenta.⁷

I finalment bastants detalls més que figuren en la seua biografia del Dizionario Biografico degli Italiani – Volume 52 (1999), de Dario Busolini, Gastaldi va nàixer, segons el predicat que acompanya la seva signatura a la carta espanyola de 1544, a Villafranca Piemonte (província de Torí), entre finals del segle XV i principis del XVI. Tot i que va ser comptat entre els més grans cartògrafs del segle XVI, els fets de la seva vida fins al 1539 són desconeguts ni es pot reconstruir on i a l'escola dels qui va adquirir la seva preparació geogràfica. Els seus biògrafs fan la hipòtesi que va deixar el Piemont en la seva joventut, traslladant-se a Venècia, aleshores una de les capitals de la cartografia, on va residir la resta de la seva vida. Això es basa en el fet que el seu nom apareix per primera vegada en una concessió, datada l'any 1539, del privilegi d'impressió d'un "lunar perpetu", avui perdut, amb tota probabilitat la seva primera obra.

A principis dels anys 40, Gastaldi ja devia ser conegut en els cercles erudits perquè comença a treballar en una sèrie de mapes, entre ells un Germania (1542, probablement una edició reduïda d'un mapa més gran), publicat inicialment per separat i després fusionat, juntament amb altres creades específicament, a l'edició italiana, editada per G.B. Pedrezano, de la Geographia de Ptolemeu (Venècia 1548) actualitzat per S. Münster. El volum inclou 60 mapes, 26 dels quals eren els tradicionals ptolemaics i 34 els nous creats per ell. A més d'aquests, ja havia creat anteriorment altres quatre mapes: una Espanya en quatre làmines gravades sobre coure (1544), una Sicília també sobre coure (1545), un planisferi universal en projecció ovalada (1546) i un mapa del països Danubians...

Després de l'edició de Ptolemeu, va col·laborar en una altra iniciativa important en l'àmbit de l'edició geogràfica, la Navigationi et travel de G.B. Ramusio (Venècia 1550-56). En efecte, Gastaldi va formar una autèntica associació amb Ramusio, aprofitant les fonts sobre qüestions geogràfiques recollides per ell i facilitant-li referències cartogràfiques precises, de manera que sovint és difícil establir on comença el treball d'un i d'altre. Prova d'aquest vincle és que l'any 1549 Ramusio va confiar a Gastaldi, que esdevindria professor de cosmografia a l'Acadèmia de la Fama de Venècia, l'ensenyament d'aquesta assignatura per al seu fill Paolo. A més, a través de la correspondència de Ramusio, va poder establir una relació amb P. Bembo..., qualificant-se com a cosmògraf de la República de Venècia.

El 1564 va completar Natolia et Caramania juntament amb un gran mapa d'Àfrica en 8 fulls que es troba entre les seves obres mestres. L'última obra de Gastaldi, deixant de banda les que van aparèixer pòstumament, és un dibuix a ploma del Corso del Canal del Lio mazor, de 1565. L'any següent van sorgir problemes de salut que li van impedir fer molts altres treballs ja esbossats. Havent empitjorat, el 2 d'octubre, a sa casa "en contra de S. Marcuola prop de S. Girolamo" va fer testament. L'escriptura, entre els pocs documents que donen llum a la seva vida privada, nomena la seva dona Anzola com a hereva universal seua, però també esmenta el seu anterior matrimoni amb Ieronima, amb qui va tenir la seva filla Isabetta. Giacomo Gastaldi va morir a Venècia el 14 d'octubre 1566.⁸

1 PAVANETTO, Lara: Mappe ed esploratori sulle rotte della Serenissima, Godega di Sant’Urbano (Treviso) 2019, p. 43. Les cites estan extractades i traduïdes de l’italià.

2 Ibídem, p. 52.

3 Ibídem, p. 54.

4 Ibídem, p. 62.

5 Ibídem, p. 102.

6 VIQUIPÈDIA, l’enciclopèdia lliure, entrada Giacomo Gastaldi.

7 UNIVERSIDAD COMPLUTENSE (Madrid), Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla, entrada Giacomo Gastaldi.

8 BUSOLINI, Dario: Dizionario biografico degli italiani. Volume 52 (1999), entrada Giacomo Gastaldi. Igual que abans, les cites estan extractades i traduïdes de l’italià.