Xe, hi ha que veure com són les coses! Ahir dijous, d'una forma totalment casual després de més d'un mes esperant audiència, finalment ens podem apropar Robert Cortell i jo a veure a l'amic Pasqual Adrià. A banda d'una novel·la publicada (Falsa biografia), ens conta que du molt avançada una altra, a més de dues obres de teatre que pel que es veu va amb ganes de fer-li la competència al seu cosí Paco. Cortell l'obsequia amb la seua darrera obra de poesia, publicada per l'editorial Vitruvio (Otras voces), que, com m'imaginava, passa sense que a Carcaixent cap dels corresponsals de premsa li haja dit ni gos què fas ací. Al cap d'uns moments i sense estar previst arriba el seu cosí, Paco Adrià, guanyador del darrer premi Octubre de teatre... -I ara en penjar aquesta nota me'n vaig a la llibreria Sant Antoni a comprar la La taula de canvis-. Un poc després s'afegeix Arcadi, que sempre em dóna la sensació de ser com una mena d'enciclopèdia viva, sobretot pel que fa a qüestions d'actualitat política, però també cultural i literària. Jo aprofite per dir-li, a Arcadi, la publicació del llibre de La subcomarca de Castelló i les Énoves, on, entre moltes altres coses n'hi ha un parell de dibuixos a ploma del benvolgut Andreu Valls, en què es veu perfectament la diferència entre el "barranc de Barxeta" i el "riu de Barxeta", que molta gent d'aquesta banda de Carcaixent-Alzira desconeixen o fins i tot confonen sovint. Per cert, Pasqual ens conta una anècdota d'uns premis literaris de prestigi que és... perdoneu-me el llenguatge: per a cagar-se i no torcar-se. Tindrà castanyes que una persona forme part d'un jurat literari que es dóna per desert i l'any següent eixa mateixa persona s'endú el mateix premi... doblat de calés, que diuen allà a Catalunya, sense perdre la compostura i donant excuses en declaracions a la tele! Mare de Déu! i quanta misèria "literària"! I és que els escriptors i les escriptores, i les editorials, també són humans i per tant cauen en els mateixos pecats que la resta de la societat. En fi, no vull parlar més del tema perquè de vegades no sé aturar-me i no sóc "políticament correcte". El cas és que estiguérem d'animada tertúlia, literària sobretot, durant un parell d'hores que em semblaren deu minuts, en què gairebé ho arreglàrem tot, com ara la moguda dels països del nord d'Àfrica. Per cert, Pasqual, gràcies per la cervesa, molt bona!