A l'estiu tota ombra s'agraeix |
Complint l'amenaça anunciada hui mateix he dut a l'amic Salva Castelló uns pocs exemplars de totes les meues obres no exhaurides, on les persones que s'interessen per qualsevol d'elles les podrà trobar. I ara, ja quasi sense compromisos, vaig a reemprendre amb la mateixa ilu·lusió i ganes de sempre un parell de coses que tinc embastades; a veure si és que les puc anar alternant: un xicotet estudi històric, sobre el que era un dels horts emblemàtics del terme de Rafelguaraf, l'hort de Miquel Martí, malauradament ja desaparegut. I també una novel·la que fa un any que la tenia parada i que ara vaig a reprendre. Du per títol provisional Bandolers. Així que ja sabeu de què va, sobre roders del segle XIX, cosa que, almenys, permet afegir-li un punt de romanticisme o idealisme, si voleu, i no com els bandolers d'ara mateix, que van molt ben vestits i perfumats pel carrer i no aparenten el que són en realitat: els lladres més lladres d'entre els lladres, perquè són lladres que roben al poble, a tota la societat per augmentar la seua immensa avarícia que no té límits. A tot açò, a veure si per fi la calor amaina un poc, que ja estaria bé la cosa per a aquest estiu. Fins i tot les mateixes cases, si pogueren parlar, agrairien l'ombra dels arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada