En el darrer número de la revista de literatura Lletres Valencianes, el 30, apareix una ressenya d'un recull de contes publicat per Edicions 96. Són dues obres meues, il·lustrades per l'escriptora i poetessa valenciana d'origen carcaixentí Pepa Úbeda, que a més a més d'altres coses també és tota una artista: El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder.
Sense ànim de voler criticar la persona o persones que fan possible la revista, no puc deixar de dir que he trobat, només en una molt ràpida ullada, així per damunt damunt que diguem, bastants errades i alguna falta que altra. Senyals evidents que no s'ha tingut massa cura en la correcció final abans d'enviar-se a imprempta.
I dic que no vull criticar, perquè no m'estranyaria gens ni miqueta que amb les retallades, potser es fan les coses de pressa i corrents. Per la meua pròpia experiència em conec algunes persones que els agrada treballar així, com si tot fóra urgentíssim i sense parar-se en fer les coses ben fetes i com toca. Que no és aquest el cas i hi ha molta feina? Que contracten gent, que n'hi ha de molt preparada en l'atur.
En fi, en tot cas, pel que fa a la ressenya de la meua obra no puc dir res sinó estar agraït a la persona que l'ha feta, ja que és positiva i favorable. I, com deia, també hi ha una errada que no hauria d'haver eixit. Què vol dir això de "verderer"? Ai, les presses i les carreres d'última hora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada