Dissabte i bon dia també

Prompte farà dos anys vaig posar una nota a propòsit de les xicotetes alegries de què vivim, anímicament, els escriptors aprenents com jo. I deia, o escrivia, llavors, que havia vist que a la llibreria de la Universitat de Yale tenien la meua obra Memòries d'un alamí (ara Històries d'un alamí en l'edició de Tabarca), motiu pel qual em vaig quedar més desvanit que un xiquet amb sabates noves (un xiquet del temps de la meua adolescència, és clar). Doncs bé, ahir mateix he vist que també ha arribat allí... Cendres de Ternils! Quasi res porta el diari! En fi, perdoneu-me una vegada més la meua vanitat, però ¿de què m'he de sentir més orgullós (a banda la meua família) si no d'aquests xicotets reconeixements a les coses que escric, sobretot per persones que no conec i que demanen una obra meua? I dic açò perquè m'imagine que allí deu haver un professor/a o lector/a de català, que és qui sol·licita o fa arribar l'obra fins una universitat nord-americana.

Per cert, mentre escric aquesta nota, comprove que allí també hi ha entre altres obres en la nostra llengua, dos poemaris de la senyora de les lletres, A les palpentes del vidre i Remor alè. Caram, quina alegria, Maria Josep! Bona companyia es faran els llibres allí tots junts. En tot cas, ara que ho pense... espere que no estiguen allí les meues per una confusió amb el meu homònim Vicent Sanchis... També fóra cas... a veure si he d'anul·lar aquesta nota... Com ho podria saber? Caram... ara estic dubtós...