Si els meus pares hagueren sigut persones d'aquelles que diem "més d'església", probablement a mi m'hagueren posat de nom Modest, o bé Matíes, que crec que són els sants del dia d'avui, 24 de febrer; que, per cert, fan un porrat allà a l'exconvent dominicà de Llutxent. El cas és que sóc Vicent, seguint la tradició. I encara que estiga lleig que ho diga jo mateix, però he tingut, tinc i segurament per la resta de la meua vida tindré un caràcter més o menys modest. És la veritat. Tot i que hi ha altres raons, crec, que em fan ser així.
Per altra banda, malgrat que sembla que hui ha de fer fred i tot això del mal temps, segons que asseguren les persones que anuncien el temps, o siga, l'oratge, la realitat és que ara mateix quan escric aquesta nota fa un solet molt agradable que en aquests precisos instants entra per la finestra del balcó de l'habitació de la meua estimada Flàvia, i m'escalfa els peus i les cames per sota de la taula del meu estudi. Xe, de meravella. Mira, no cal ni que enxufe el calefactor. I a més, acabe d'escoltar aquesta cançó, que em sembla bellíssima i que m'ha emocionat, més encara, quasi m'ha fet plorar. I és que sóc tan ignorant, per desconeixedor, del que altres persones fan... Vull dir, desconeixia l'existència d'aquest conjunt i tants altres.
Bé, pel que fa al meu 58 aniversari, ja sé que algunes i alguns dels qui potser llegireu aquesta nota s'alegrareu molt i tot això. Doncs bé, jo també, interpretant els vostres desitjos, espere que durant molts anys més em feliciteu com jo mateix vos felicite, per endavant o endarrerit. Perquè una de les millors coses que té la gràcia de viure és conéixer a persones que fan que la vida valga la pena. I, mira, vaig a penjar la cançó d'Els Pets, Bona nit. Que dolçor de cançó.
Per altra banda, malgrat que sembla que hui ha de fer fred i tot això del mal temps, segons que asseguren les persones que anuncien el temps, o siga, l'oratge, la realitat és que ara mateix quan escric aquesta nota fa un solet molt agradable que en aquests precisos instants entra per la finestra del balcó de l'habitació de la meua estimada Flàvia, i m'escalfa els peus i les cames per sota de la taula del meu estudi. Xe, de meravella. Mira, no cal ni que enxufe el calefactor. I a més, acabe d'escoltar aquesta cançó, que em sembla bellíssima i que m'ha emocionat, més encara, quasi m'ha fet plorar. I és que sóc tan ignorant, per desconeixedor, del que altres persones fan... Vull dir, desconeixia l'existència d'aquest conjunt i tants altres.
Bé, pel que fa al meu 58 aniversari, ja sé que algunes i alguns dels qui potser llegireu aquesta nota s'alegrareu molt i tot això. Doncs bé, jo també, interpretant els vostres desitjos, espere que durant molts anys més em feliciteu com jo mateix vos felicite, per endavant o endarrerit. Perquè una de les millors coses que té la gràcia de viure és conéixer a persones que fan que la vida valga la pena. I, mira, vaig a penjar la cançó d'Els Pets, Bona nit. Que dolçor de cançó.
Et felicite pels teus 58 anys i et done les gràcies per la cançò que ens regales, tan plena de sentiments a flor de pell. Els anys passen, però quina sort no perdre la capacitat d'emocionar-se, de sentir-se pletòric en saludar els primers rajos de sol o en pressentir l'arribada d'una nova primavera.
ResponEliminaMoltes gràcies per tot, la felicitació i compartir l'amistat. I, en efecte, no sé què em passa però sovint m'emocione per llegir una poesia, escoltar una cançó bonica... o per veure com tornen a brotar les plantes i les flors cada primavera. Per cert, si aquest fred que anuncien per aquestos dies no ho fa malbé, pel sud de la Ribera almenys la primavera ja ha arribat.
ResponEliminaTambe jo et desitje que pases un bon dia, i molta felicitat pel teu aniversari.
ResponEliminaXe, Alberto. Moltes gràcies. A veure si la pròxima setmana passe a fer-te una visita. Segur que tens el local ple de "ninots" guapets, sense segones per això de ninots.
ResponElimina