Amb tot açò de la crisi maleïda i l'enrevesat món de l'economia que ni els mateixos economistes semblen entendre, en la premsa apareixen notícies sens dubtes basades en tòpics, tant contra el que presumien era el modus vivendi generalitzat dels països europeus del sud, com per contra, d'altres del centre i del nord del continent com ara i sobretot d'Alemanya.
I clar, com en tota generalització i pel que fa al País Valencià, ni tothom dúiem un nivell de vida com si açò fóra Xauxa, que el nostre viure seria un pur hedonisme i sovint ociosos, segons declaracions desafortunades de dirigents alemanys. Ni a l'inrevés, tots els teutons són tan treballadors o tan rics que es poden permetre el luxe de vindre tots els anys de vacances i gaudir del clima propi de la Mediterrània.
En fi, tòpics o no i mentre el sistema capitalista ens passa comptes amb els interessos corresponents, encara que siga només per allò del carpe diem, per aquestes latituds ens haurem d'acontentar amb la paella de diumenge o dia de festa, mentre per aquella tristor grisenca s'unflen a beure cervesa i mengen xucrut, salsitxes de Frankfurt o el que siga.
La teua interessant reflexió em porta a mi a una altra: una de les claus de la crisi actual és que els qui actualment governen el món volen reduir els éssers human a la seua faceta econòmica, com si fórem només peces d'un engranatge i no persones capaces de pensar, de sentir i de prendre les seues decisions.
ResponEliminaRecorde que quan estàvem a punt d'entrar en Mercat Comú, que hom deia aleshores, hi havia qui estaven en contra, acusant que més d'un espai comú de llibertats i benestar seria en realitat una Europa dels mercaders, on tan sols primaria l'economia de mercat en la seua vessant més pura i dura, o siga, el capitalisme fins i tot més salvatge. Potser en això tenien raó.
ResponElimina