Vista panoràmica de la subcomarca

Ara fa poc més d'un parell d'anys que Joan Català i jo mateix presentàrem el llibre La subcomarca de Castelló i les Énoves, fruit de vora deu anys de treball. En el seu moment vaig posar, extractades, les opinions d'alguns historiadors de prestigi de la nostra comarca com ara Aurelià Lairón, cap de l'Arxiu municipal d'Alzira; Tomàs Peris, de l'IES Arabista Ribera, de Carcaixent, i de Francesc Torres, director de l'Arxiu del Regne. Doncs bé, ara, que m'acaba d'enviar el seu parer, afegisc també la d'un altre historiador carcaixentí, Salvador Calatayud, professor d'Anàlisi Econòmica de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Heus-la ací:

 

Benvolgut Vicent:

En primer lloc, volia agrair-te el llibre que m'enviares a través de l'amic Robert. I tot seguit, disculpar-me per tardar tant en escriure't: no volia contestar-te sense haver-lo llegit i no ho havia pogut fer fins aquestes darreres vacances. Després de llegir el text i seguir els nombrosíssims mapes que heu inclòs, volia felicitar-vos (no conec a Joan Català, però et pregue que li dones també el meu agraiment) per un llibre tan reeixit.

D'entrada, sembla molt original la centralitat donada a les vies de comunicació, amb un inventari tan complet de les de cada periode. M'imagine les dificultats per a reconstruir els recorreguts, els punts significatius, etc. de cada via i que només es pot fer, crec, a partir d'un profundíssim coneixement del territori i del seu passat. Es va veient molt bé cóm les característiques i la funcionalitat de les vies canvien amb el temps i d'acord amb la configuració de les societats de cada periode. En aquest sentit, una de les coses més admirables són els mapes: pel seu detallisme i per l'elevada quantitat de mapes que heu elaborat. És un treball minuciós i costós, però extremadament útil per als lectors. Sense oblidar l'explicació que es fa al text: estic pensant ara en la descripció del recorregut del barranc de Barxeta, tan aclaridor.

L'altre gran valor del llibre em sembla l'estreta connexió que establiu entre la geografia -els trets físics- i l'activitat humana. L'opció de partida -estudiar conjuntament la subcomarca- em sembla molt encertada. Justifiqueu suficientment la coherència d'aquesta opció i el lector veu aparéixer al llibre els trets comuns (també les diferències) d'aquest territori, amb el paper articulador de la séquia Comuna de l'Énova. Precissament en aquest punt, volia expressar-te que, com a lector, m'he quedat amb ganes de "més" sobre la séquia (els lectors sempre demanen més).

Com que digueu en algún moment que la intenció original era una història de la séquia Comuna de l'Ènova i com que el tema dels regs està ara en auge entre els historiadors (i a mi m'interessa molt), em permetria incitar-te o incitar-vos a escriure aquesta història. El llibre està plé de referències i explicacions, ja que en cada poble doneu la informació de la xarxa de reg i l'esquema de la pàgina 14 és completíssim. Posar tot això en relació i ampliar-ho seria molt interessant. No sé si hi ha arxiu de la Séquia, però en tot cas només els testimonis i les informacions que pogueren aportar els actuals (o els anterior, encara vius) responsables dels braçals, podrien donar molt de joc.

A propòsit de la fotografia de la contraportada se m'acudeix que explorar els aspectes institucionals podria ser molt sugerent: hi ha ara un corrent interpretatiu sobre les comunitats de regants que aplica la teoria de les institucions amb bons resultats. El que digueu al comentari de la foto, allò de les reunions anuals per a repartir l'aigua de la séquia, suggereix l'existència de mecanismes de negociació, relacions de confiança i, en definitiva, de cooperació que seria molt interessant i útil estudiar. Així que, t'anime a empendre aquest treball.

En fi, he d'agrair-vos una vegada més la possibilitat de llegir el llibre i reconéixer el treball ingent que hi haveu esmerçat. Si un llibre d'història aconsegueix despertar l'emoció pel coneixement del territori o la gent que estudia, crec que ha reeixit. I a mi, és això el que m'ha provocat: crec que ara estime més (i conec millor) aquest territori que sempre ha estat bastant desconegut per a mi.

Una abraçada,

Salvador Calatayud.