Encara que puga semblar el contrari, cregueu-me de veritat que fins i tot per a mi, que sóc molt probablement una mena d'escriptor de segona categoria regional, em costa escriure cada vegada més. Vull dir, fins i tot per a redactar unes línies que altres persones valoraran de poc o gens interessants, em costa, em costa. Doncs bé, si fóra poeta encara em costaria molt més, perquè la poesia requereix un ús acuradíssim de cada paraula, i això sense entrar en qüestions de mètrica o altres condicionaments. Però per damunt de tot, encara em costa moltíssim més trobar paraules per expressar el sentiment de pena, de tristesa, de pèrdua irreparable quan falta una persona a la que estimes molt. Lamentablement hui és el cas del que ha sigut un bon amic i company de lletres carcaixentí, Pascual Adrià. En veritat que no tinc paraules...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada