Documentació històrica sobre el Tossalet (Tossalnou)

Una vintena d'anys darrere l'arxiu nobiliari del Tossalet...

Potser algú se sorprendrà que diga que després de vint-i-un anys s'haja aconseguit una informació documental. Sí, no exagere, poc dalt o baix una vintena d'anys, i a més a més, si cal, ho puc demostrar documentalment fins i tot. Així que ací tenim el fruit de la constància i de l'interés quan de vegades les persones tenim un objectiu clar. Però bé, el cas és que finalment hem aconseguit que d'ara endavant l'Ajuntament de Rafelguaraf tinga una còpia de la documentació referida al Tossalet (Tossalnou) que és una part molt important del terme.

I, ¿per què ha hagut de passar tant de temps per a aconseguir això? En països més desenvolupats tecnològicament, i més sensibilitzats respecte la cultura, potser la documentació dels arxius històrics estarà anys llum per endavant i les coses aniran molt més ràpides. I no ho dic amb ànim de criticar els arxivers, que prou i massa fan amb les limitadíssimes possibilitats econòmiques de què disposen, i més amb la maleïda crisi que patim.

Així que, per a explicar a grans passos el procés, el cas ben cert és que a primers dels anys 90 del segle passat (exactament des de juny de 1992) ens posàrem en contacte amb l'actual titular del Comtat de Ròtova (a més dels titulars de les senyories de Rafelguaraf i de Berfull). I, potser com era d'esperar, no tinguérem contestació a la nostra demanda d'informació sobre els seus arxius. Però almenys... ¿qui em diu a mi que això, la nostra petició, potser va influir un poquet que anys després la titular del Comtat de Ròtova (que viu a Mallorca) facilitara que historiadors i arxivers de Gandia pogueren microfilmar tota la seua documentació, entre la qual una part bastant important és la referent al Tossalet o Tossalnou?

Per això és que quan més endavant em vaig assabentar per la premsa, que ja es disposava d'una còpia digitalitzada a Gandia, novament em vaig interessar per veure la possibilitat d'aconseguir la documentació. I ara mateix no recorde la data però en un moment donat em facilitaren els disquets en què figurava l'esmentada documentació.

Però aquella còpia va resultar inoperant i no vaig arribar a saber traure més informació que elaborar jo mateix un índex dels documents que semblaven, directament o indirecta, relacionats amb el Tossalet. Índex que passàrem més recentment, junt amb la petició formal d'una còpia digitalitzada a l'Ajuntament de Gandia, i que, ara, vint-i-un anys després és que finalment la cosa ha arribat a bon port i podem dir, amb molta satisfacció, que ja disposem d'aqueixa documentació.

I què passa ara? Doncs que qualsevol historiador/a que siga del nostre entorn geogràfic i estiga interessat en el passat històric del Tossalet podrà consultar la informació ací mateix, a l'Ajuntament de Rafelguaraf, sense haver de desplaçar-se a Gandia. Això per una banda, que ja és important. Però pel que a mi respecta, ara tinc per endavant la feina de llegir alguns milers de fotogrames per veure què, qui, com i de quina manera. És com tenir un enorme trencaclosques i a veure com encaixen les peces. En definitiva, a saber quina informació d'interés eixirà d'aquesta documentació. O siga, que es tracta d'una feina que requereix molt de temps i molta paciència. I en això em posaré a partir de la setmana que ve. Això sí, tenint en compte que porte una novel·la entre mans que ara mateix és prioritària a qualsevol cosa.

Per altra banda, finalment, però referit amb tot açò, vull des d'ací tenir un record de reconeixement i d'agraïment molt especial a algunes persones que han fet possible que açò siga una realitat. Sense que l'ordre siga significatiu de res, i per diversos motius al llarg d'aqueixa vintena llarga d'anys, és que em venen ara a la memòria noms com: Francesc Torres, Jesús Alonso, Àlvar García, Gonçal Benavent i alguna que altra persona més que no recorde o desconec (Bernat Martí i Borja Fuster són els darrers noms de què m'he assabentat), i que de segur que també hauran intervingut en el llarg procés de treball que ha significat tot açò.

En tot cas, a uns i altres, moltíssimes gràcies pel seu treball i per la seua col·laboració. I, naturalment, a la corporació municipal rafelguarafina (a l'alcalde, Edelmiro Navarro Fogués) així com a la gandienca (i a l'alcalde, Arturo Torró Chisvert), que ha tingut l'amabilitat de facilitar-nos la còpia. Cosa que, sincerament, és molt molt d'agrair. I si em permeteu un darrer comentari, diré que és molt bonic veure com, almenys en determinats temes culturals no hi ha enfrontaments absurds entre polítics de distint signe. Tant de bo fóra així també en molts altres temes.