Història i Literatura

Imatge 532, part esquerra

Des d'agost passat l'Ajuntament de Rafelguaraf té una còpia digitalitzada de la documentació històrica del Tossalet (el Tossalnou) procedent de l'Arxiu del Comte de Ròtova, que ha estat cedida gentilment per l'Ajuntament de Gandia.

En una primera ullada només per damunt damunt, he trobat una referència al fet que el topònim el barranc dels Dos Germans ja existia, si més no, l'any 1734. I dic "si més no" perquè la referència de què parle està en la manifestació que va efectuar un barxetà anomenat Joan Bonaventura el dia 20 de desembre de 1734, en una declaració de testimonis sobre per on afrontaven els termes de Barxeta, Rafelguaraf i Tossalnou, en què parla entre altres coses de:

     "que haria quareinta años con poca diferencia passo á dicho Lugar de Barcheta el Difunto Don Carlos Souza y Tallada, Dueño Antessesor que fue de dicho Lugar de Barcheta para el efecto de tomar como tomó la posseción de el, y de su termino, que fue con la intervencion de las Justicias, y otras personas antiguas... a fin y efecto de que se deslindasen los terminos... ó los sitios, por donde cortan como el de este Lugar de Tosalnou con quien confina tambien el termino de Barcheta como, y tambien en el termino del Lugar de Refelguaraf; Y que concurriendo tambien el testigo a la dicha posecion esta bien en memoria que por la parte de Tremontana se extiende y reputaron el termino de este Lugar de Tosalnou, hasta la Peña y Barranco llamado de los dos hermanos... lo qual dixo saber ási... por todo el tiempo del conocimiento del testigo... que es de hedad de cinquenta y nueve años poco mas o menos..."

En realitat l'acte de presa de possessió de Barxeta a què es refereix aquest testimoni va tindre lloc el dia 28 de setembre de 1697 (segons Abel Soler en Història del poble de Barxeta, pàgines 116 i següents, i 250 i següents). Per tant, si no entenc mal el que manifesta aquest Joan Bonaventura, caldria deduir que ja en 1697 existia l'esmentat topònim del barranc dels dos germans.

Doncs bé, açò em fa reconsiderar el que plantejava en Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà), sobre la possibilitat que foren els dos germans Escrivà, de Barxeta, allà pel primer quart del segle XIX (entre 1824 i 1827), els qui donaren origen al topònim i a la llegenda famosa sobre la mort de dos germans bandolers al barranc. És a dir, que serien en realitat uns altres germans, també bandolers probablement del segle XVII, els qui serien els vertaders protagonistes de la història que hom conta relacionada amb aquell punt del barranc. I, per tant, cal pensar també que els dos germans Escrivà no moririen en aquell lloc a la vora del camí que uneix les poblacions de Barxeta i Rafelguaraf; pel contrari, això seria ja el súmmum de les coincidències.

Pel que fa a la resta de la informació continguda en Bandolerisme a Barxeta, de moment, si no recorde mal, la majoria dels plantejaments continuen sent vàlids. De manera que ara mateix sols vull destacar dos aspectes finalment: un primer, la casualitat que més d'una parella de germans -potser tots d'aquesta zona- hagen estat considerats com a bandolers en distintes èpoques. I el segon, que tal com explicava en aquella monografia local, com en gran mesura la meua intenció era assabentar-me dels aspectes verídics de la llegenda per tal de novel·lar-la -tasca en què em trobe immers a hores d'ara-, aquesta informació no afecta en res a la possible obra literària resultant. Si de cas, que hi haurà alguns successos que, no resultant incongruents al context general de la novel·la, seran anacrònics pel que fa a la memòria històrica.

Doc. 75, imatge 532