Esmorzars d'estiu

Segur que el que vaig a escriure ara i ací passa a tot arreu dels pobles i ciutats del nostre país. I és que, sobretot als mesos d'estiu, hi ha la costum de fer l'esmorzar en un bar o cafeteria. I de vegades els esmorzars són tan copiosos i s'allarguen tant que no sé com algunes persones encara tenen ganes de dinar. Em sembla una bona i sana costum, perquè és una manera de fer un xicotet extra, amb permís de la senyora Merkel, i relacionar-se amb amics i coneguts, contant-se totes aquelles coses que de normal es conten. Doncs bé, a Rafelguaraf podreu trobar ara mateix un total d'onze llocs on poder esmorzar (i en alguns casos també dinar o sopar), perquè el ram d'hostaleria ara mateix és el format per aquestos bars (onze a Rafelguaraf i un al Tossalet):

l'Albereda, la Piscina Municipal, el Cantó de Pere, l'Hostal, el John Lennon, Casa Sibarita, Casa Rosanna, la Llar dels Jubilats, el Trànsit, el Venècia, l'Ekus i el Medieval. Això pel que fa a Rafelguaraf, que al Tossalet (el Tossalnou) també hi ha el de la Llar dels Jubilats.

Si veniu als mesos de bon temps, no us estranyeu de veure especialment els caps de setmana i festius, una mena de "bodas de Canaan" als carrers i places, i això encara més per les nits que pels matins. En fi, igual és que per aquest motiu és que hem arribat a aquesta crisi econòmica, per ser tan malgastadors... Que no, que no, senyora Merkel, que açò d'alguna manera és com l'estiueig del pobre. Que moltes de les persones que esmorzen als bars dels pobles no poden permetre's unes vacances, com les de molts dels seus conciutadans alemanys, als hotels dels llocs turístics de tot arreu de la península Ibèrica. En fi, que dúiem un nivell de vida exagerat. No tindran barra!

Doncs bé, dissabte passat, mentre feia unes fotos per a un dels projectes que porte entre mans, així, d'imprevist (tan imprevist que la foto no ha eixit bé), va sorgir la possibilitat d'alçar acta gràfica d'unes persones que acabaven d'esmorzar. Bon profit i per molts anys que ho puguen fer.