Grup de lectura el Micalet parla de llibres

Demà, dia 14 de desembre, tindré el plaer d'estar amb el Grup de lectura el Micalet parla de llibres per tractar sobre la meua novel·la Cendres de Ternils. I per això és que, com solc fer, repasse un poc algunes notes i rememore aspectes sobre l'obra de què vaig a parlar. I heus ací que en aquesta ocasió me n'adone que potser no he destacat, tant com s'ho mereix, el Pròleg que figura a l'inici i que és obra del mestre i amic Vicent Pascual, expert en educació plurilingüe i ensenyament de llengües, entre moltes altres coses. Realment a mi em sembla magnífic. Això que dius aquesta persona té el do de l'expressió escrita més correcta i adequada, que denota que ha comprés perfectament de què tracta i què pretén l'obra. Tant que jo diria: millor i més ben dit... impossible. Per això és que ara i ací em sembla oportú reproduir-lo íntegrament, alhora que li agraïsc una vegada més a Vicent la seua amistat i les seues ensenyances i bons consells.

"Potser tu, amable lectora o lector que tens aquest llibre a les mans, quan has observat atentament la nostra realitat actual no pots haver deixat d'advertir el desconeixement flagrant que tenen les generacions més joves del nostre passat històric més recent, ni la deriva conservadora de la nostra societat, ni el menfotisme general envers la corrupció dels polítics, ni l'ambigüitat respecte a la nostra llengua, ni l'ambient cultural esquifit -amb les honrosíssimes excepcions de rigor- que presenten els nostres pobles, viles i ciutats.
I quan t'has preguntat per les causes d'aquesta situació, potser hages arribat a la conclusió que les persones som producte de la nostra història i que, per tant, caldria buscar-les en els esdeveniments i circumstàncies que van marcar bona part del segle XX a Espanya i al País Valencià: la guerra civil, la dictadura i una tímida transició que de cap manera va fer trontollar les estructures de poder econòmic, polític i ideològic de l'Espanya franquista.
Doncs bé, si és aquest el teu cas, no deixes de banda aquest llibre: llig-lo atentament i hi trobaràs, en una prosa elegant, en un llenguatge genuí i amb un sentit de l'humor molt valencià en la superfície però puntejat per càrregues de profunditat en cada capítol, la història d'uns anys que han modelat la societat que ara patim.
Com en un conjur, veuràs com pren vida un poble que ja no existeix. Observaràs com intenta sobreviure un poble atemorit durant els anys durs de la dictadura, amb una classe treballadora explotada econòmicament i reprimida ideològicament, on se censura qualsevol manifestació ideològica que no siga la del règim i s'aniquila qualsevol consciència lingüística i cultural pròpies, i on les úniques manifestacions populars permeses són els rituals socials reelaborats dins un marc ranci, conservador i acrític, que és el que agrada a les noves autoritats polítiques i socials.
També hi trobaràs les primeres passes democràtiques durant la Transició, i la debilitat dels seus plantejaments, provocats per la nul·la educació política i el baix nivell cultural, conseqüència directa dels anys foscos de la dictadura, la pressió dels poders fàctics i la por, una por que l'arribada de la democràcia no va esborrar mai del tot del cor dels ternilencs.
Potser quan estigues arribant al final -o potser molt abans-, t'adones que no estàs llegint la història de Ternils sinó la del teu País Valencià, i quan la riuada del Xúquer faça desaparéixer el conjur i de Ternils ja només en queden les cendres, potser tragues per al País Valencià les doloroses conclusions que Vicent Sanchis trau per a Ternils: que un poble que abandona les seues arrels i el seu patrimoni lingüístic i cultural, que no és capaç de lluitar contra l'opressió dels poderosos i que no és capaç de construir un projecte polític comú no té capacitat per a sobreviure i està destinat a diluir-se, com Ternils, en els pobles del costat."
 

Sant Roc de Ternils, el dia de la presentació de la novel·la (14 de juny de 2012)