Hola i adéu?

RODERS és l'últim text literari que m'han publicat. És una novel·la basada en fets reals. Uns fets reals que esdevingueren llegenda. Uns fets i una llegenda que ja formen part de la memòria històrica. Uns fets que, en distintes conjuntures i amb diferents protagonistes -com en un cercle viciós- representen una vegada i una altra la mateixa obra, sovint dramàtica. És allò que diuen que la història es repeteix. Perquè encara que els contextos socials canvien, en totes les èpoques passades, les persones, la societat, ha de passar per tota mena d'experiències vitals per tal d'arribar a poder viure amb dignitat. Però en el camí per aconseguir-ho i acabar amb les injustícies hi ha glòries i fracassos. I tot això costa molt, moltíssim. Recorde que la professora d'història (Leonor Sanz Pons, a qui està dedicada) deia que perquè la humanitat arribem a ser persones -en el millor sentit de la paraula-, caldrà que passen molts, moltíssims anys més. Quants anys seran "moltíssims"?, em pregunte. No sé si em trobe ara mateix en un moment un poc pessimista, però jo ja dubte que això arribe a passar mai. Tant de bo que m'equivoque, com en altres coses.

Geografia on transcorre la novel·la Roders

Per altra part, mitjançant aquesta entrada, us faig saber als qui encara teniu la gosadia o la curiositat de fer de tant en tant una breu ullada al meu blog, que amb RODERS m'acomiade, potser per sempre, del món de la narrativa. Vull dir amb això que probablement ja no em publicaran cap altra novel·la més. Tot i que, en la mesura possible, continuaré escrivint textos literaris malgrat que siga sols per a guardar-los en un calaix. Perquè quan vaig començar a escriure narrativa, em vaig fer una llista xicoteta de temes que volia traslladar al paper imprés; llista que en lloc de minvar ha anat en augment. En canvi, sobre temes de microhistòria local-comarcal continuaré escrivint i publicant alguna altra obra. Què voleu? El fet d'escriure ho necessite tant com respirar o menjar. Forma part de la meua vida. Supose que dec ser un tipus rar en aquesta societat tan meninfotista i banal. En fi, cadascú a la d'ell. Què hi farem?
En tot cas, també us faig saber ara, ja, que prompte la presentaré a Barxeta i a Rafelguaraf. De fet, d'ací a uns pocs dies posaré les dades concretes al respecte. Encara que avance que hi haurà projecció d'imatges durant la meua intervenció. Imatges ben curioses i interessants.