Un premi sempre és un estímul

Josep Antoni Fluixà, de la Fundació Bromera lliurant el premi

Ahir, 19 de novembre, va tindre lloc a la Casa de la Cultura d'Alzira el lliurament d'una sèrie de premis, entre els quals estava el Premi Llegir 2019, que convoca la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura des de fa uns anys. Per tant, es tracta no d'un premi de narrativa, contes, relats curts o novel·la, sinó "per a estimular articles de creació sobre la importància de la lectura. Amb aquest premi, la Fundació pretén fomentar la creació i la difusió d’articles que impulsen la lectura, en facen una defensa justificada o aporten elements de reflexió sobre els llibres i la cultura impresa", segons que diu el preàmbul de les bases, i tal com es pot veure dalt en la imatge que en fa referència.

Doncs bé, encara que un premi no estiga molt ben dotat econòmicament, no per això deixa de tindre importància per als guanyadors o mereixedors dels premis a parer del jurat. Almenys és la meua opinió. O siga, sempre són un estímul. I el cas és que enguany a mi m'han atorgat el tercer. I com no podia anar personalment, gràcies a l'amabilitat de l'estimat amic i company de lletres Robert Cortell, va anar a recollir-lo per mi. Per cert, l'article es diu Llegir per escriure i és una adaptació resumida d'un article més llarg titulat Dèria per escriure. Quant a les fotos les he vist pel "feisbuc" i ací les pose.