Tinc
el plaer de presentar-vos una nova autora. Es tracta de la meua
esposa, Empar Jurado,
que acaba de publicar la seua primera obra: Prosas y poemas
desde el Mediterráneo. Empar va nàixer en un poble
d’Extremadura, d’on era sa mare, sent son pare d’un poble de
Córdoba. Per això és que Empar ha escrit aquest llibre en castellà, per
compartir-lo, en principi, amb la seua família, amistats i altres
persones que s'hi puguen interessar.
Moltes
persones no hem tingut la sort de poder estudiar; vull dir, de poder
fer estudis superiors. Empar és una d’eixes persones. Però
malgrat les moltes limitacions, en un moment donat i per mil motius
diversos, hi ha qui es veu burxat per una inquietud que es desferma
al seu interior. Cosa que ens porta al procés d'escriure. És a dir, a juntar lletres per construir paraules, a juntar una paraula darrere
d’una altra, i una línia darrere una altra, per bastir al remat un text on
abans hi havia només un grapat de fulls en blanc. I tot per narrar el
millor possible un relat curt, un conte, una novel·la o una obra
teatral. O bé, si el grau de sensibilitat és molt més gran i la
inspiració creativa més elevada, fins i tot a escriure poesia, que
em sembla la culminació del procés creatiu literari. Almenys a mi
em pareix el nivell més elevat, complicat i difícil d’allò que
jo diria la literatura en el seu estat més sublim.
Doncs
bé, Empar fa uns pocs anys que s’ha animat a expressar els seus
sentiments en microrelats i poesies, i això ha dut com a
conseqüència aquesta primera obra seua. Que Empar em diu que serà
l’última. Jo no ho tinc clar. Per què ha de ser l’última? Quan
jo vaig començar a escriure, també vaig pensar que la meua primera
novel·la seria l’última.
I
arribats ací, com que la meua opinió no pot ser ni imparcial ni
objectiva, us diré el parer d’una persona que em mereix el màxim
respecte en aquest sentit. Es tracta de Maria Josep Escrivà, poeta i narradora
(Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Filologia
Catalana per la Universitat de València, etc., etc. (Si
voleu saber més d’aquesta
autora reeixida:
http://passalavidapassa.blogspot.com.es/)
que com a correctora d’Edicions 96, ha comentat a propòsit de l'obra, i tenint en compte que Maria Josep no coneix (ni té
perquè conéixer) moltes de les circumstàncies personals d’Empar:
“Empar
té un nivell de llengua literària en castellà boníssim, i una
gràcia i una elegància per a escriure que m'han fet molt amena la
lectura. Sobretot crec que són destacables els episodis on narra les
seues ‘aventures’ en el poble, amb la seua família. En poesia és
bastant més clàssica, però per començar no està gens malament.
Ara, si vol seguir, només faltaria
que s'atrevira una miqueta i que modernitzara un poc la temàtica i
les formes, que es passara al valencià amb la mateixa naturalitat
amb què escriu en castellà, i ja tenim feta la revolució”.
En
fi, des
de ja teniu la seua obra a la vostra disposició a Rafelguaraf en
Tisery (C/Jaume I, número 11).
Enhorabona. Una gran alegria.
ResponEliminaMoltes gràcies, Dolors. Tant per a Empar com per a mi, que no tenim estudis, és molt important arribar a fer un llibre que algunes persones consideren d'interés.
ResponElimina