Una nova autora

Tinc el plaer de presentar-vos una nova autora. Es tracta de la meua esposa, Empar Jurado, que acaba de publicar la seua primera obra: Prosas y poemas desde el Mediterráneo. Empar va nàixer en un poble d’Extremadura, d’on era sa mare, sent son pare d’un poble de Córdoba. Per això és que Empar ha escrit aquest llibre en castellà, per compartir-lo, en principi, amb la seua família, amistats i altres persones que s'hi puguen interessar.

Moltes persones no hem tingut la sort de poder estudiar; vull dir, de poder fer estudis superiors. Empar és una d’eixes persones. Però malgrat les moltes limitacions, en un moment donat i per mil motius diversos, hi ha qui es veu burxat per una inquietud que es desferma al seu interior. Cosa que ens porta al procés d'escriure. És a dir, a juntar lletres per construir paraules, a juntar una paraula darrere d’una altra, i una línia darrere una altra, per bastir al remat un text on abans hi havia només un grapat de fulls en blanc. I tot per narrar el millor possible un relat curt, un conte, una novel·la o una obra teatral. O bé, si el grau de sensibilitat és molt més gran i la inspiració creativa més elevada, fins i tot a escriure poesia, que em sembla la culminació del procés creatiu literari. Almenys a mi em pareix el nivell més elevat, complicat i difícil d’allò que jo diria la literatura en el seu estat més sublim.

Doncs bé, Empar fa uns pocs anys que s’ha animat a expressar els seus sentiments en microrelats i poesies, i això ha dut com a conseqüència aquesta primera obra seua. Que Empar em diu que serà l’última. Jo no ho tinc clar. Per què ha de ser l’última? Quan jo vaig començar a escriure, també vaig pensar que la meua primera novel·la seria l’última.

I arribats ací, com que la meua opinió no pot ser ni imparcial ni objectiva, us diré el parer d’una persona que em mereix el màxim respecte en aquest sentit. Es tracta de Maria Josep Escrivà, poeta i narradora (Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de València, etc., etc. (Si voleu saber més d’aquesta autora reeixida: http://passalavidapassa.blogspot.com.es/) que com a correctora d’Edicions 96, ha comentat a propòsit de l'obra, i tenint en compte que Maria Josep no coneix (ni té perquè conéixer) moltes de les circumstàncies personals d’Empar:

“Empar té un nivell de llengua literària en castellà boníssim, i una gràcia i una elegància per a escriure que m'han fet molt amena la lectura. Sobretot crec que són destacables els episodis on narra les seues ‘aventures’ en el poble, amb la seua família. En poesia és bastant més clàssica, però per començar no està gens malament.

Ara, si vol seguir, només faltaria que s'atrevira una miqueta i que modernitzara un poc la temàtica i les formes, que es passara al valencià amb la mateixa naturalitat amb què escriu en castellà, i ja tenim feta la revolució”.

En fi, des de ja teniu la seua obra a la vostra disposició a Rafelguaraf en Tisery (C/Jaume I, número 11).