Per
a moltes persones que senten interés per la història, és ben sabut
i ho hem comentat en altres ocasions1 que la bibliografia
sobre la història dels pobles i ciutats de la Ribera del Xúquer,
així com d'altres comarques d'arreu del País Valencià, informa de
manera molt clara que multitud de vil·les rurals del temps de la
romanització varen ser el germen sobre el qual anaren
desenrotllant-se moltes de les poblacions actuals. No obstant això,
és evident que fins que no es disposa d'alguna prova material
trobada in situ (ceràmica, monedes, necròpolis, etc.) que ho
confirme, no es pot dir amb rotunditat que aquesta mena de principi
s'acompleix per a cada poble en concret.
Al respecte, dels set pobles que
conformen la subcomarca de Castelló i les Énoves, ja es tenia
constància de l'existència de materials d'època romana a Castelló,
la Pobla Llarga, Sant Joanet, Senyera,
Manuel i l'Énova.2 Doncs bé, a parer meu, amb la
troballa d’alguns materials apareguts els darrers anys crec que es
pot afirmar també pel que fa a Rafelguaraf3 (i també al
Tossalet,4 amb certa reserva). A més, quant a Berfull
–agregat
en 1846 al terme de Rafelguaraf–,
cal afegir ara la troballa d’una moneda d'època romana apareguda
vora la depuradora (al sud-oest de l’antic terme de Berfull); tot i
que jo he tingut coneixença de la seua existència l’estiu de
2020.
I
encara que unes monedes en si mateix no demostren res (d’ací
la reserva quant al Tossalet),
no obstant això, crec
que és
indicatiu que aquestes
terres han estat habitades des de ben antic. I
no és estrany que hi puguen aparéixer monedes i altres materials en
ser terrenys dels més antics del reg de la séquia Comuna.
Com també el fet d’estar a la vora d’un camí antiquíssim que
unix Berfull amb l’Énova i Manuel, i del camí del Quincaller que
unia l’Énova amb Alzira; per tant, zona de pas on, pel trànsit de
persones de tostemps, s’haurà donat la pèrdua d’objectes des de
ben antic, com ara monedes.
En tot cas, l’As de Tiberi trobat
prop de Berfull és propietat de Francesc Fuster Tortosa, que molt
amablement me l’ha deixat, tal com ha fet en alguna altra ocasió.5
Com a conseqüència és que
he estat
repassant
bibliografia sobre el
tema, i
consultant
pàgines que ofereixen informació sobre monedes d’època
romana
–sobretot
per internet–
i trobant-ne
una que se li assembla molt.
Així que m’hi he
fixat
al
màxim, i crec que es
pot afirmar, també
amb una mínima
reserva, que
molt
probablement
es tracta
d’una moneda romana que apareix catalogada
en RPC
I – 179 (Vives
132.1).
La
informació que hi
apareix assenyala
que és una moneda
provincial de bronze encunyada a Cartagonova
(Carthago Nova –
actual Cartagena),
entre els anys 21 a 37 dC., sota el regnat de l’emperador Tiberi
(Tiberius).
Aquest
Tiberi era fill de
Tiberi Claudi Neró,
i sa mare va ser Livia
Drusilla.
Va
nàixer a Roma
el dia 16
de
novembre de
l'any 42
aC., i va ser el
segon emperador
de l’imperi
romà (Alt
Imperi, dinastia Júlio-Clàudia)
governant amb el nom de Tiberi Juli
Cèsar
August entre
els anys 14 al 37 dC;
sent
succeït
a
la seua mort per
Gai
Juli Cèsar August Germànic
(Calígula).
I
ací
val la pena remarcar una
dada molt
interessant:
durant
el seu regnat és
que va
succeir la mort de Jesucrist.
Per
altra part, crec que, igual
que les dues
monedes (Asos
de Claudi I) aparegudes al
Tossalet, que els
historiadors diuen “còpia
bàrbara”
o bé
“imitació
hispànica”,
perquè foren
encunyades
a Hispània en
una seca
desconeguda,
sent per tant “còpies
locals” de
la moneda original
emesa
a
Roma; en
el cas de la de Berfull en
la fitxa catalogràfica es parla d’una
“còpia provincial”.
En tot cas ací
podem veure les
dades de
la seua catalogació, així
com la similitud que
hi ha entre les imatges
dels anversos, i
les
inscripcions
de
la moneda
que figura en la fitxa
catalogràfica i
la moneda apareguda prop
de Berfull:6
RPC I – 179 Moneda provincial de bronze encunyada a Cartagonova / Carthago Nova,
Vives 132.1 entre els anys 21-37 d.C., sota el regnat de Tiberi.
Anvers: TI CAESAR DIVI AVGVSTI F AVGVSTVS P M
Bust descobert de Tiberi, mirant cap a l’esquerra.
Revers: Colonia Vurbs Iulia Nova Carthago NERO ET DRVSVS CAESARES QVINQuennales
Caps confrontats de Neró i Druso.
Anvers
i revers d'un As
de Tiberi
Anvers: tot
circuint l'efigie de l'emperador Tiberi
mirant cap a
l’esquerra, hi ha la
següent inscripció epigràfica: TI
CAESAR
DIVI
AVGVSTI F AVGVSTVS P
M. Que
vol dir: Tiberius
Caesar
Divi
Fili
Augustus
Pontifex
Maximus.
Revers: Colonia
Vrbs
Iulia
Nova
Carthago
NERO ET DRVSVS CAESARES QVINQuennales.
Pel
que fa a
la moneda
apareguda a
la depuradora prop de
Berfull, tal
com diu la fitxa és
de bronze. No
he pogut comprovar
quant pesa per
no disposar d'una balança
amb la precisió suficient
per calcular-ho (segons
la fitxa deu pesar 10,8
grs.). En canvi, pel
que fa a les dimensions sí
que puc dir que són
totalment acordes a l’As
de l’emperador
Tiberi,
i tenint en compte que la
moneda
no forma
un cercle perfecte, la
trobada
prop de Berfull fa
exactament entre
27 i 29
mms.
de diàmetre, tal com
informa la
catalogació.
Anvers: tot circuint
l’efigie de l’emperador Tiberi mirant cap a l’esquerra es pot
llegir bastant bé la inscripció epigràfica: TI CAESAR
(DIVI) AVGVSTI
F AVGVST(V)S
(P)
M. (Entre
parèntesi les lletres que
no arribe a llegir).
Revers: en mal estat, no es
veu ni la inscripció ni les imatges.
En qualsevol cas, com he comentat
en altres ocasions, el més interessant de tot és que la troballa
d'aquesta moneda, afegida a les dues del Tossalet (Asos
de Claudi I) –i
altres troballes no detallades ací, tractades en els textos a què
fan referència les notes–,
estan en el camí de demostrar la possible existència d'alguns tipus
d'hàbitats d'època romana –per
elementals que foren–
als nuclis de població del terme de Rafelguaraf o les seues
proximitats (com ara Palmella). Cosa tampoc no gens estranya si tenim
en compte la poca distància a què es troben de la importantíssima
vil·la romana de Corneli, ubicada als Alters de l'Énova, amb la
qual podrien haver estar relacionats d’una forma o altra, bé en
els seus origens o en posterioritat. De fet, el Tossalet està només
a 600 mts. en línia recta, Rafelguaraf a 1.500 i Berfull a 1.750. I,
com en el cas de les dues monedes del Tossalet (Asos
de Claudi I), afegisc finalment que en la vil·la de
Corneli varen aparéixer un total de cinquanta-cinc monedes, de les
quals només una és
anterior cronològicament a aquest As de Tiberi, que a la seua vegada
també és anterior als Asos de Claudi I.
Bibliografia i numismàtica:
–MARTÍNEZ PÉREZ, A. (1984): Carta arqueológica de la Ribera.
–TARRADELL MATEU, M. (1988): Prehistòria i Antiguitat, en Història del País Valencià.
–ALBIACH DESCALS, R. - DE MADARIA, J.L. (coords.) (2006): La villa de Cornelius.
–CATALÀ I CEBRIÀ, J. - SANCHIS I MARTÍNEZ, V. (2011): La subcomarca de Castelló i les Énoves.
–https://www.wildwinds.com/coins/ric/tiberius/i.html.
NOTES:
1. Introducció a la història de rafelguaraf, el tossalet i berfull. Ajuntament de Rafelguaraf 1995, pp. 35-37. I més recentment Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones. Ajuntament de Rafelguaraf 2018, pp. 32-34.
2. La subcomarca de Castelló i les Énoves. Escrit amb Joan Català i Cebrià. Diputació de València i els set ajuntaments de la subcomarca, la Pobla Llarga 2011.
3. Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones. Ajuntament de Rafelguaraf 2018; pp. 22-27, 37-48 i 315-317.
4. Ibídem, pp. 32-34.
5. Ibídem, pp. 89-94.
6. Informació que apareix en https://www.tesorillo.com/altoimperio/tiberio/tiberio.htm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada