Feia molt de temps que volia normalitzar el meu primer cognom, SANCHIS,
que d'acord amb la normativa en la nostra llengua s'ha d'escriure amb
la grafia X. I crec que el moment és arribat. Així que a partir
d'ara, però sols als efectes literaris i de publicacions en general,
escriuré VICENT SANXIS (en qüestions de literatura) o VICENT SANXIS MARTÍNEZ (en
estudis d'història, etc.) Òbviament, també a partir d'ara canvie
la meua signatura en conseqüència. Precisament per això és que en el seu dia el molt estimat amic Andreu Valls va dibuixar el meu ex-libris, que també utilitze com una mena de segell personal: el portal de Berfull i un picaporta de la mà de Fàtima, en record de la primera novel·la que vaig escriure.
I, com deia adés, sols a efectes literaris i de publicacions, de manera que en altres àmbits burocràtics continuaré de moment igual que abans. I açò és perquè visite prou sovint instal·lacions de la Conselleria de Sanitat i tremole només de pensar en els possibles errors que em puguen afectar. Ja sabeu que hi ha alguns/es sanitaris/funcionaris que el cervell el tenen quadrat, a banda de la seua actitud respecte l'ús del valencià.
I, com deia adés, sols a efectes literaris i de publicacions, de manera que en altres àmbits burocràtics continuaré de moment igual que abans. I açò és perquè visite prou sovint instal·lacions de la Conselleria de Sanitat i tremole només de pensar en els possibles errors que em puguen afectar. Ja sabeu que hi ha alguns/es sanitaris/funcionaris que el cervell el tenen quadrat, a banda de la seua actitud respecte l'ús del valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada