diumenge, 30 de desembre del 2012

Sense acritud, breu i clar

 
Porte uns dies pensant en posar una entrada sobre les vegades que una colleta de beates manifesseres han volgut posar-me el braç dins la mànega. Però és perdre el temps. Així que, una vegada més com des de fa quasi vint anys, continuaré escrivint el que em done la gana i com em done la gana. I a propòsit d'açò, uns versos de Vicent Andrés Estellés:
Ací em pariren i ací estic.
I com em passen certes coses,
ací les cante i ací les dic.

3 comentaris:

  1. I a qui li pique, que es rasque. Tu continua fent literatura; és a dir, continua parlant de la teua vida i de la vida del teu voltant, inventada, recreada o real. Qui no sàpia encara que llegir una novel·la no és llegir les notícies del diari, que s'apanye.

    ResponElimina
  2. Qui no vulga pols que no vaja a l'era. I reinviquem la novel·la, la literatura de ficció que explica la realitat.

    ResponElimina
  3. Gràcies Mª Josep i Pura. Afortunadament comença a predominar una altra dona. Amb estudis o sense, però progressista, intel·ligent, sensible, respectuosa amb els/les qui no comulguen amb les seues pròpies idees, que és com dir: TOLERANT... Ho repetiré mil vegades: el futur del nostre país serà gràcies a les dones!

    ResponElimina