dilluns, 18 de març del 2013

Temps de fenoll i pebrella













  





Comença a ser temps de fenoll i pebrella. Vull dir, que ja és temps de fer-ne. Ahir, com solem fer de costum, vàrem anar Empar i jo a un lloc que sap tothom per ací, per a fer uns manolls d'aquestes brosses tan aromàtiques. Després, a casa, gaudisc uns instants mentre vaig rebutjant les altres brosses que hi ha barrejades amb els brots més tendres del fenoll, així com amb les rametes de la pebrella. Tot seguit pose en bossetes de plàstic uns grapadets seleccionats d'unes i altres per a congelar les que no anem a utilitzar d'immediat. Tot això fa que durant un temps es quede a casa una olor ben penetrant, però tan agradable, que fins i tot em fa pena rentar-me les mans, de tant com desitge que se'm quede el major temps possible aqueixa flaire tan encisadora. Vos he dit mai que la meua brossa preferida és la pebrella? Doncs, així és.
Pel que fa al fenoll, ara és temps del guisat de Setmana Santa, però que nosaltres de vegades fem una mena de variant pròpia del terreny: els caragols amb fenoll. I pel que fa a la pebrella, a més d'utilitzar-la per als gaspatxos manxecs, la salmorra i altres finalitats culinàries, nosaltres sobretot la utilitzem per donar-li un toc últim a la paella. Costum heretada de ma mare que la feia quasi sempre així. Consisteix en posar unes rametes de pebrella quan ja s'ha afegit l'arròs i alça el bull. Més o menys tal com hi ha qui li posa romer. En fi, és qüestió de gustos.
Ah!, per cert, esteu atents aquest pròxim dijous, que si no m'equivoque els amics del programa "Un país de llibre" penjaran l'estrena mundial de la gravació que realitzaren el passat 20 de desembre a Rafelguaraf i a Sant Roc de Ternils (Carcaixent) a propòsit de la novel·la Cendres de Ternils.

4 comentaris:

  1. Vicent, hui Pura ha bollit Fabes amb pebrella i vitet per a la picaeta del sopar d'aquesta nit amb els amics.
    A veure si feu un altra escapada a la muntanya tu i Empar i em portes un grapaet de pebrella i fenoll, ja saps que jo no puc anar.
    Salut

    ResponElimina
  2. Home, clar que sí. Dóna-ho per fet. Aquesta setmana em presentaré una vesprada a ta casa i te'n duré unes bosses,

    ResponElimina
  3. hola Vicent, jo que tot ho congele, desconeixia aquesta vessant de la pebrella. Vols dir que queda bé? La veritat és que segons per a quines coses resulta molt millor tenir l'herba tendra que seca, encara que les herbes seques com el llorer destil·len millor els olis que contenen en sec que en tendre.

    ResponElimina
  4. Hola, Mercè. La veritat siga dita és que tinc dubtes. Li deia a l'amic Pasqual que no sempre la paella pren gust de pebrella, i això em pregunte a mi mateix si pot ser perquè ha estat massa temps congelada, o bé perquè estava massa tendra quan la vaig tallar, etc... Potser tingues raó en això que les herbes seques són més adequades.

    ResponElimina