dilluns, 19 d’agost del 2013

Acudits, facècies i succeïts (Caràcters ternilencs) (1)

La bassa la Lliga (Barxeta). Foto de Fengiber en Panoramio

1. La mar o la bassa la Lliga?

Fa molts, molts anys, quan encara ni tan sols hi havia carreteres asfaltades, tots els camins eren de terra i de pols, pedres i cudols. Per això és que les persones havien de viatjar vulgues que no amb cavalls, mules i burros; i és el cas que per aquells temps hi havia dos amics -un de Tavernes de la Valldigna i l'altre de Barxeta- que eren veïns per uns bancals que, marge mitger, tenien en propietat allà pel Pla de Corrals.
Doncs bé, la bona qüestió és que els dos amics tenien entaulat de feia anys un debat que portava camí d'eternitzar-se. I el motiu era perquè el valler li deia al barxetà -que mai de sa vida havia vist encara la mar-, que la mar era la cosa més immensa que hom poguera imaginar-se i on més aigua cabia. El barxetà, d'un tarannà bastant incrèdul, prou tossut i sobretot molt discutidor, que no li agradava gens ni miqueta donar-se per vençut en qualsevol disputa, tot era contestar-li que això no podia ser de cap de les maneres, que si li volia fer creure que un burro vola, i coses així per l'estil que solen dir les persones de caràcter descregut.
De manera que així estava la cosa: com un plet que hom preveia inacabable, i així és que anaven passant els anys i roda i volta el valler sempre que anava al Pla de Corrals i coincidia amb el seu amic barxetà, tornava a insistir-li de la grandària de la mar, i a més convidant-lo a sa casa a Tavernes per acompanyar-lo a la platja i poder comprovar com era la mar de gran. Però el barxetà, tretze són treze, no s'ho volia creure de cap de les maneres i de retruc li afegia que la que era gran en veritat era la bassa la Lliga -que està al terme municipal de Barxeta i té més de set fanecades de superfície-, tot i afirmant, ben desvanit, que allí sí que cabia una grandíssima quantitat d'aigua.
El valler, que a més era una mica sorneguer, somrient i mirant-se'l un poc en to de llàstima, li contestava al seu amic barxetà dient-li que la bassa de la Lliga devia ser una cosa així com... com una escopinyada al costat de la mar. A la qual cosa el barxetà s'enardia i prenia per boig el valler, i aquest a la seua vegada per impossible de raonar el seu amic barxetà.
Total que en eixes que estaven un any sí i un altre també, fins que al remat va i un estiu el barxetà s'animà finalment a anar a visitar el seu amic valler, que ell el creia molt exagerat... i veure la mar eixa de què tant li parlava que si era tan gran i més. Així que, allà tens que s'adreçaren els dos cap a la mar i quan arribaren a primera línia de la platja el barxetà es quedà emmudit, amb la cara seriosa, mirant... mirant... tot seriós, mentre el valler ja es fregava les mans, com pensant "Finestreta descoberta. Ara m'haurà de reconéixer que jo tenia raó. Què t'ha paregut morrut? Veges si t'ho deia jo", i encara més coses en to de victòria i d'orgull. Mentrestant, el barxetà seguia bocabadat, mirant... mirant... mirant la mar, fins que en un moment donat començà a dir:
-Xeee... Sí que és gran. En veritat que és gran. És la cosa més gran que he vist d'aigua junta. Xeee...
En aquell precís instant, gairebé de glòria suprema pel valler, que tot satisfet ja quasi s'havia donat per pagat amb el reconeixement que estava fent el barxetà, quan aquest, de cop i volta, va i li amolla:
-Ara, de fonda, veuríem! si ho és més la mar o la bassa la Lliga!

(Adaptació d'un acudit que em contà un amic castelloner, Aureli, en què els protagonistes i l'acció transcorren entre Benicarló i Càlig)

2 comentaris:

  1. Al barxetà li va passar el mateix que ens passa a una majoria de persones davant de la immensitat de l'univers, que si ens parem a pensar en ella restem bocabadats. Curiosament, les coses immensament petites ens produeixen un desconcert semblant, i més si tenim en compte que tot és u: l'immensament gran està fet de l'immensament petit.

    ResponElimina
  2. Et trobe molt poètic darrerament. Molt bé i bonic això final que dius.

    ResponElimina