 |
| Dibuix de caràcters populars del pintor Josep Estruch |
El
12 d'agost de 2013 vaig inicar la publicació al blog d'una sèrie de
relats curts que duu per títol Acudits,
facècies i succeïts i
per subtítol Caràcters
ternilencs;
subtítol que
diu
ben clar de què tracten
els relats, en estar referit al gentilici de les persones nascudes o
residents a Ternils, poble fictici que em vaig inventar en la
novel·la Cendres
de
Ternils.
I
al
respecte, cal dir que
una
característica comuna a tots ells és que seran
relats curts entre un i dos fulls. En
general,
primer que res plantejaré l'escenari i els protagonistes, deixant
com a últim i a mode de remat una frase que a vegades serà graciosa
i altres no tant, però que explica ben a les clares un determinada
manera de ser: un
caràcter ternilenc.
En
alguns casos potser requeriria una certa explicació aqueixa frase
final. Però en la mesura possible intentaré evitar-ho, perquè el
que m'interessa és descriure uns determinats comportaments. I avance
que alguns són poc o gens “políticament correctes” per
masclistes, bròfecs, etc. Però és que són així, tal com és la
vida. Ja sabem que la realitat supera la ficció, i fins i tot
afegiria que sovint la supera amb escreix.
Dir
també, finalment,
que
alguns dels relats els he viscut jo mateix i altres me'ls han contat.
En algun cas, al
lector o lectora
podran resultar-li
coneguts per ser acudits, facècies o succeïts que tothom conta com
a propis del seu poble, o bé d'un altre poble
més
o menys pròxim o popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada