De capa caiguda?

A Barxeta, amb Manel Arcos i Toni Cucarella

Dissabte passat vaig tenir el plaer d'esmorzar a Barxeta amb l'amic (i ja famós investigador del fenomen del bandolerisme valencià del segle XIX) Manel Arcos, i un dels millors escriptors valencians actuals, Toni Cucarella. La veritat és que el lloc potser no va ser el més adequat, perquè o jo m'estic quedant més sord que una rella o era el to de veus tan fort que hi havia al bar que potser alguna de les coses que es comentaren em vaig quedar un poc a mitges. En tot cas una cosa clara que vaig detectar és que comença a haver un ambient de desengany (no sé si és la paraula més adequada) i cansament que d'una manera o altra, en més o menys, crec que compartim tots tres. Sembla que escrivim per a ningú i realment no sé si té molt de sentit continuar... No sé si és una qüestió de mercat, de país incult amb una societat que llig ben poc, de falta de promoció de les escriptores i escriptors en la nostra llengua... Ara, dit això, jo, de moment, continuaré.