Llibret de la XXXIII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera

Ja està acabat el llibret de la XXXIII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que enguany tindrà lloc a Rafelguaraf el pròxim 15 d'abril. Si vos abelleix fer-li una ullada i veure la programació d'actes...

Entreu en l'issuu, perquè la meua proverbial torpesa m'impedeix que ho podeu fer enllaçant directament des d'ací: 

https://issuu.com/estermartorellpons/docs/maquetadef_llibret2018_b533b3131fb2f5 

De totes formes vos pose els plànols d'ubicació de les paradetes, etc.

Rafelguaraf, plànol general

Carrers on estaran ubicades les paradetes i actuacions

Ruta al voltant de Rafelguaraf

Amb relació a la ruta al voltant de Rafelguaraf, pose ací el que m'ha passat la Coordinadora de Centres de la Ribera - Escola Valenciana, destacant jo en negretes el que considere més important. Atenció perquè hi ha una modificació respecte els horaris que jo havia posat en l'entrada anterior:

"El proper dissabte 24 de març de 2018, de la mà de Vicent Sanxis, durem a terme una VISITA GUIADA a Rafelguaraf i els seus voltants. Es tracta d'una activitat vinculada a la XXXIII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera que se celebrarà en aquesta població diumenge 15 d'abril. L'oferta global de visites guiades pertany al projecte social PERTOT, ACOSTA'T A LA RIBERA que desenvolupa la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera - Escola Valenciana. D'altra banda, Vicent Sanxis és el cronista de Rafelguaraf i escriptor. En aquestes dues facetes, ha investigat i ha escrit sobre Rafelguaraf, per això posseeix un coneixement profund i exhaustiu dels origens, història i paratges del poble que tindrem el plaer de visitar.

La VISITA GUIADA a Rafelguaraf s'inicia a les 10 h des de la Casa de la Senyoria situada al carrer Major, 2 de Rafelguaraf. A mitjan recorregut, hi farem una parada de 30', aproximadament, per ESMORZAR, al Centre Cívic. Després d'això, continuarem la visita fins acabar-la, de nou, a Rafelguaraf, prop de les 13:30 h. Hi ha la possibilitat de quedar-se a DINAR a Rafelguaraf, per això vos preguntem què en penseu fer al formulari.

Itinerari, fil per randa: Casa de la Senyoria - Ajuntament - Passarel·la - Horts i el Riurau - ESMORZAR AL RIURAU - Barranc de Rafelguaraf - Berfull - Pl. Joan XXIII (TOSSALNOU) - Horts.

CARACTERÍSTIQUES I CONDICIONS DE LA VISITA GUIADA

- L'extensió total del recorregut és de 7,5 Km, per terra plana i a un ritme de passeig. El nivell de dificultat és baix.

- Equipament individual: roba còmoda, sabates per a caminar, alguna peça per si refresca, motxilla (amb l'esmorzar, l'aigua i el que s'hi necessite), gorra o barret, crema solar.

- Els menors d'edat han de vindre acompanyats per persones adultes, que se'n faran responsables.

- La INSCRIPCIÓ NO ÉS OBLIGATÒRIA però, de vegades, en determinades circumstàncies, és MOLT PRÀCTIC saber qui és cadascú.

CLICLEU DAMUNT L'ENLLAÇ PER OBRIR EL FORMULARI

https://goo.gl/forms/a4dOkAHh8mr40yNA2

- Opcional: documentar-se sobre la visita i dur càmera fotogràfica.

I, sobretot, vindre predisposats i predisposades a gaudir de la VISITA GUIADA que, de segur, serà excepcional.

Paraules de convit

Itinerari a realitzar amb les parades previstes

 

Enguany, la XXXIII Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera se celebrarà a Rafelguaraf el diumenge 15 d’abril. A petició de la senyora alcaldessa i per tal motiu és que hem preparat una ruta senderista prèvia, que tindrà lloc el dissabte 24 de març. Per això, com a cronista del poble em dirigisc a totes i tots, sobretot als qui no coneixen encara Rafelguaraf, per convidar-vos a participar en els dos esdeveniments.
Quant a la ruta, el grau de dificultat és baix perquè transcorre per terrenys plans, llevat de dos tossals de poca elevació. El recorregut total és de 7,5 quilòmetres, i començarà a les 10,00 a la Casa de la Senyoria, estant previst que finalitze cap a les 13,30 a l’Ajuntament. Al llarg de l’itinerari farem vuit parades entre Rafelguaraf, el Riurau, Berfull, el Tossalet, etc., per donar unes explicacions breus i informar d’aspectes interessants d’allà per on passem. A més, s’entregarà un full informatiu citant una poca bibliografia al respecte.
I dir-vos ara que el sistema lingüístic de Rafelguaraf és el valencià meridional. Modalitat que es parla, entre altres zones, en l’extrem sud de la Ribera, just en l’espai geogràfic format per dues xicotetes subcomarques: la Vall de Càrcer i Castelló i les Énoves, que en època foral formaven part del terme de Xàtiva. Potser per això és que el valencià que s’hi parla és més semblant al de la Costera que no al de gran part de la Ribera.
Sobre açò, Pedro Sucías, eclesiàstic aficionat a la investigació històrica, va deixar escrit a finals del s.XIX que tant a Rafelguaraf com al Tossalet es parlava valencià pur. Després, mossén Antoni Mª Alcover, coautor del Diccionari Català, Valencià, Balear, també en va fer al·lusió amb motiu d’una visita efectuada el 29 d’abril de 1901 al poble i a l’hort de la Senyoria. De manera que, tant per la ruta com per la Trobada, a Rafelguaraf vos esperem amb els millors desitjos en defensa de la nostra llengua.
 

Vos recomane que escolteu també el que diu Mila Doménech sobre una interessant exposició amb motiu de la trobada. És el vídeo que hi ha tot just al costat, en el Youtube.

Divendres 2 de març, a Barxeta

La culminació de les aspiracions d'un autor solen veure's satisfetes, entre altres coses, amb la presentació de la seua obra. Vindria a ser com un part feliç, el naixement d'una criatura, salvant les distàncies. O siga, és la materialització d'allò que en un temps passat va ser una idea que l'autor va saber traslladar al paper, i que, ara, una vegada publicada l'obra, ja és dels possibles lectors i lectores que faran les seues pròpies valoracions, interpretacions, etc.

En fi, que divendres pròxim, dia 2 de març tindré el plaer d'anar a Barxeta per veure la presentació del guanyador del Premi de novel·la curta Poble de Barxeta 2015.

XXXIII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera

Autora: Àngels Carrascosa Vidal

Dibuix guanyador per al cartell de la XXXIII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que enguany tindrà lloc a Rafelguaraf el diumenge dia 15 d'abril. El dibuix, fet per la xiqueta Àngels Carrascosa Vidal, de 2on. de primària del CEIP Blasco Ibáñez de Rafelguaraf, representa tres dels edificis més destacats del terme: l'Ajuntament, la cúpula de l'Església i el Portal de Berfull.
Al respecte estic preparant un text per a un video d'uns 3-4 minuts que es gravarà pròximament convidant tothom a participar en una ruta senderista titulada Al voltant de Rafelguaraf, que com un dels actes a celebrar també he preparat, i que durem a terme el dissabte dia 24 de març. Així mateix he preparat un text titulat Entre la serra i el pla per a la revista de la trobada. I, finalment, relacionat amb la ruta, estic preparant ara mateix un xicotet dossier per a les persones que s'hi apunten.
A uns i altres, sobretot els qui no coneixeu encara Rafelguaraf, vos convide a participar tant en la ruta com en la trobada.

Iniciativa cultural a l'Énova

Enhorabona per aquesta iniciativa cultural que tindrà lloc a l'Énova, durant els cinc dissabtes compresos entre el 13 de gener i el 10 de febrer de 2018.

Mesures universals

Als qui vos agrade l'astronomia ací teniu aquest curiós video tan il·lustratiu de la dimensió de planetes, estrelles i més. On queden les fronteres del planeta Terra? A penes som com un granet de sorra en l'univers.

Felicitació nadalenca

Benvolguts i benvolgudes:

Un any més vos desitge a tots i a totes que passeu uns Bons Nadals 2017, que tingueu un Feliç i Pròsper Any Nou 2018, i que els Reis Mags d'Orient vos porten bona cosa de regals. En tot cas, que ens porten molta salut, pau i benestar a tothom.

Per cert, ací teniu un parell d'arbres de Nadal. Trieu vosaltres mateixos el que més vos agrade.

 

Dijous passat, a Sueca

El dijous passat, data en què Joan Fuster haguera fet els 95 anys, es va presentar a Sueca el llibre Nosaltres, els fusterians. Doncs bé, en aquest llibre he col·laborat amb un text titulat De Fuster a Fuster, que apareix en les pàgines 163 i 164. I això perquè el mestre i amic Josep Lozano m'ho va proposar aquesta primavera passada. De manera que, tot i que no vaig conéixer personalment Fuster, sí que tenia una anècdota que va succeir a Carcaixent l'any 1983, amb ocasió de la III Assemblea d'Història de la Ribera...

I no dic més, perquè he començat a llegir-lo i em sembla que, tal com va dir molt encertadament Salvador Vendrell referint-se als possibles biògrafs de l'assagista suecà, aquest llibre serà de lectura imprescindible o no hi haurà més remei que acudir, o alguna cosa pareguda. En tot cas ha sigut un plaer i un orgull col·laborar en aquest llibre d'homenatge a un dels intel·lectuals més grans en la història recent del País Valencià.

 

L'acte va tenir lloc a l'Espai Fuster, en concret al pati cobert que hi ha allà, i va contar amb la participació de l'Alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit i dels dos coordinadors del llibre, Josep Lozano i Salvador Vendrell. Cal dir que l'assistència de públic va ser més que notable. Pense que estaríem com a mínim pel centenar de persones. I allí que anàrem Empar i jo, després de perdre alguns minuts per buscar aparcament al cotxe. Però arribàrem quan feia poc havia començat a parlar l'alcaldessa, i després parlà Salvador Vendrell i finalment Josep Lozano.

Al meu parer ho feren tots molt bé quant al temps, a més del que digueren. I dic açò perquè se sol caure en la temptació de fer les presentacions massa llargues. Per cert, davant nostre estava el diputat Joan Baldoví, a qui estiguérem a punt de demanar-li de fer-nos una foto amb ell, però només acabar l'acte l'home tenia massa compromissos xerrant amb uns i altres i... Una altra volta serà.

Obra col·lectiva en homenatge a Joan Fuster

Dijous que ve tindré el plaer d'anar a la presentació d'aquest llibre en què he col·laborat encara que siga mínimament. I això perquè l'estimat mestre i amic Josep Lozano m'ho va proposar la primavera passada, i jo li vaig enviar a penes una anècdota que em contaren fa molts anys a propòsit de l'Assemblea d'Història de la Ribera que va tindre lloc a Carcaixent. Tot i que jo no vaig arribar a conéixer Joan Fuster, ni tan sols a participar en cap acte en què ell estiguera. Però sense dubte va ser i és un referent intel·lectual per al País Valencià, si més no. El cas és que els coordinadors de l'obra (Josep Lozano i Salvador Vendrell) varen trobar que podien incloure-la en el llibre. De manera que si vos abelleix apropar-vos, a l'espai Joan Fuster de Sueca estarem.

A Barxeta fan coses

Conferència d'Abel Soler sobre el 400 aniversari de la Carta-pobla de Barxeta

En efecte, de fa anys que de tant en tant em referisc a Barxeta com un poble on es fan coses ben interessants, entre altres aspectes, en els culturals. I això a pesar de ser un poble d'uns 1.600 habitants o poc més. Així, per exemple, l'ajuntament d'aquest poble veí de Rafelguaraf té publicats per ara un total de nou llibres; i, si no m'equivoque, més que se'n publicaran. Però és que també feren el Riu Barxeta com a paratge natural municipal, amb la protecció que això puga comportar pels paratges que l'envolten. I també tenen la seua Banda de música, i un grup de teatre, La Barcella, i han fet fullets amb els senders de la Serra de la Corsa i Requena, i també de la Barcella, i un rellotge de sol ben modern fet per l'escriptor otosí Joan Olivares, i fan una fireta de la Tardor (ahir i hui mateix), i un fullet per La ruta dels Roders, del qual alguna cosa tinc jo a veure (perdoneu-me la immodèstia) perquè en més o menys en alguna cosa hauré contribuït amb un estudi sobre bandolerisme local. I les persones que fan possible la recuperació de la memòria, oral i gràfica, del poble, i el divendres passat l'historiador albaidí Abel Soler (un historiador que passarà a la història, si més no, per ser el descobridor de l'autor de la famosa obra clàssica de les lletres catalanes Curial e Güelfa) va donar una interessant conferència amb motiu del 400 aniversari de la Carta-pobla de Barxeta, i...

En fi, ací vos deixe algunes de les publicacions de coses que fan els barxetans i les barxetanes.

Fesols de careta

Fesols de careta

Quan mengem alguna cosa que no ens ha agradat massa ni molt, o en realitat, poc o gens, hi ha qui diu per ací una frase "ser més roín que els fesols de careta". I encara n'hi ha una altra, en un sentit pitjor em sembla a mi, com de menyspreu o superioritat, quan es diu "mirar (a una persona o cosa) com als fesols de careta".

Al meu parer és una fama totalment injusta la que tenen estos fesols modestos (Vigna sinensis), que vull reivindicar i dels quals este estiu n'he menjat més que mai en tota la meua vida. S'utilitzen per fer el clàssic arròs al forn d'estiu (o de pobres, que dic en broma); en tot cas un arròs al forn ben saludable i sense colesterol.

Arròs al forn d'estiu (d'Oliva)

Però també estan molt bons si en poseu un grapat en l'arròs caldós, en el bollit, etc. Sí que és veritat, però, que després de bollir-los prou temps, férem Empar i jo un dia una truita... i el resultat no va estar tan bo (per poc tendres, no per sabor) com si l'haguérem feta amb fesols tendres que no sé si en castellà es diuen judías verdes.

En fi, si el vostre paladar no és molt delicat, si no sou molt senyorets per a menjar, no menyspreeu estos fesols que, a més a més, són molt agraïts quant a la seua alta productivitat. D'estes poques fesoleres hem estat menjant-ne tot l'estiu tres famílies, si més no.

Fesoleres de careta (Vigna sinensis)