Fira Modernista a Carcaixent

A la pàgina web de l'Ajuntament de Carcaixent, apareixia en data 15 d'abril passat una notícia que comença amb aquest paràgraf:

"La Fira Modernista que organitza l'Ajuntament de Carcaixent, i que tindrà lloc el cap de setmana del 10 al 12 de juny, ja té cartell anunciador. La Fira, amb vocació de continuïtat, forma part de la programació per a commemorar els 100 anys del nomenament de Carcaixent com a ciutat i pretén recrear l’ambient al voltant de l’any 1916. La idea és commemorar esta efemèride i donar a conéixer a veïns i visitants el ric patrimoni local que es va consolidar amb l’esplendor del conreu taronger, durant el primer terç del segle XX. Així, a la Fira trobarem artesans, mostres gastronòmiques, visites a edificis patrimonials, rutes pels horts monumentals, recreacions històriques, concursos, concerts i altres activitats que posaran en valor tots els elements modernistes que té Carcaixent"

Doncs bé, com sabeu hi ha una gran relació entre una part important del terme de Rafelguaraf i Carcaixent, o més en concret, amb les carcaixentines i carcaixentins que són propietaris de terres per ací (moltes d'elles amb una casa o xalet), especialment situades per les partides del Pla. Així que per este i per molts altres motius vos recomane que no deixeu de visitar la Fira Modernista i qualssevol dels actes que tindran lloc. Estic segur que seran d'interés.

Umbracle modernista de l'hort del Borrego, de 1915

Ara mateix se m'ocorre que per aquella època ací a Rafelguaraf es feren també algunes obres d'interés: en 1913 es va fer la societat de regs La Florida, l'hort del Borrego amb el seu umbracle de 1915, i en la part més antiga de Rafelguaraf també hi ha algunes cases d'estil modernista que supose cal atribuir a l'esmentada època.

Cases modernistes al nucli antic de Rafelguaraf

Les fotos són de Pau Àlvarez, d'Edicions 96, i són només una mínima mostra del treball fet per a l'edició de la Toponímia de Rafelguaraf. Per cert, ací va una última foto, a veure si algú és capaç d'endevinar de quin lloc es tracta. Només vos diré que és un porxet i està relacionat amb el que comente en el paràgraf anterior.

Un antic porxet tot cobert per una trepadora

Col·loqui sobre bandolerisme a Barxeta

Divendres 22 d'abril, amb motiu del Dia del Llibre, participaré en un col·loqui sobre bandolerisme a Barxeta. Serà a la Casa de la Cultura a les 19,00 hores, i amb la participació de Lluís Seguí, Manel Arcos i jo mateix.
Parlarem sobre bandolerisme del segle XIX, i per la meua part en concret sobre Barxeta i pobles del voltant. Eren bandolers que s'amagaven a l'entorn de les serres del Buixcarró i el Mondúver.

Un aspecte important

Per si de cas, ací vos pose les dades de contacte si esteu interessats en fer la ruta. Cal tindre en compte que és una activitat organitzada pel departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent, i s'ha de pagar 7 euros (que és l'import de l'esmorzar). Així que, per a informació, preus, horari d'eixida (a les 9 del matí) i reserves cal que telefoneu als telèfons 962457667/66, o bé es poseu en contacte pel correu electrònic: turisme@ayto-carcaixent.es.

Punt d'eixida i d'arribada

Ací vos pose un parell de fotos que m'ha enviat Vicent Ibáñez, tènic de turisme de l'Ajuntament de Carcaixent, per si algú no coneixeu el terreny per on farem la ruta del pròxim diumenge 24 d'abril.

L'eixida i l'arribada és al Pont de la Dula. Però no busqueu cap pont, perquè el topònim fa referència a l'antic pont fet fa mil anys per salvar el caixer de la séquia mare de Rafelguaraf, i la dula es refereix al ramat propietat de diverses persones que duia el duler (pastor) a pasturar.

Si mireu el plànol de la nota anterior, es fareu una idea bastant aproximada de la zona per la que anem a fer la ruta.

Ruta: Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns

Itinerari que farem des del Pont de la Dula al Realenc (el Pinar dels Frares) i tornant pel Riurau

A falta de confirmar el punt on esmorzarem (potser en la mateixa Casa dels Frares), vos avance que el pròxim diumenge, 24 d'abril, tindrà lloc la ruta Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns, organitzada pel departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent. Amb la participació de Vicent Ibáñez, tècnic de Turisme de l'ajuntament i del tècnic forestal Toni Ríos. Per la meua part vos comentaré breument alguns aspectes geogràfics i històrics dels horts més significatius per on passarem, així com de la finca del Realenc (el Pinar dels Frares). L'itinerari és molt planer i en total seran uns quatre o sis kilòmetres (depén si entrem a la finca del Realenc o no).

Si vos abelleix esteu a temps d'informar-vos en els telèfons de contacte de la nota anterior. Hi haurà servei de càtering per a l'esmorzar.

Una mena de ruta senderista

En la programació d'activitats culturals de l'Ajuntament de Carcaixent, per al pròxim diumenge 24 d'abril hi ha prevista una ruta que han titulat "Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns", i això dins dels actes de commemoració de Carcaixent, 100 anys de ciutat (1916-2016). Recorregut per les sendes i camins entre els dos termes veïns. Ruta apta per a tots els públics.

En eixa ruta col·laboraré amb algunes explicacions sobre aspectes diversos de geografia, història, etc. Si teniu interés podeu posar-se en contacte amb els encarregats del departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent:

telèfons 96 245 76 67 / 66,

correu electrònic: turisme@ayto.carcaixent.es

Més endavant detallaré un poc més l'itinerari i algun altre aspecte.

Ahir vaig estar a Manuel

Mireu què fan a un poble amb ganes de fer coses

Ahir vaig estar a Manuel, a la Biblioteca municipal. Feien un acte de commemoració del bombardeig del dia 11 de febrer de 1939 (vespra del bombardeig de Xàtiva); bombardeigs que varen causar molts morts quan el final de la guerra civil ja estava pròxim. Unes morts absolutament innecessàries per a l'esdeveniment de la guerra. Però, en fi, no està mal recordar les barbaritats de què som capaces les persones per no tornar a repetir-les.

El cas és que, una vegada més em va sorprende gratament la quantitat de gent que hi va anar. Crec que serien més de seixanta, que jo veia el local quasi de gom a gom. I és que a Manuel es nota que hi ha un bon ambient, una gran sensibilitat per les coses tocants a la cultura i potser més encara si és en la nostra llengua. El cas és que la persona que havia d'intervindre no va estar present i es feren càrrec l'historiador Pau Viciano amb el recolzament de Pau Martínez, que sempre sap quedar molt bé en aquests tipus d'actes.

Doncs bé, aprofite per a dir que el pròxim 4 de març participaré jo mateix a la Biblioteca de Manuel en el Club de lectura que s'ha format allí. La primera obra que estan llegint és Adéu a Berfull o Fàtima de Berfull, que ja sabeu que són la mateixa obra. Amb molt de gust estaré amb ells i, si és possible, passaré unes imatges sobre el llogaret.

Tercera edició d'Adéu a Berfull, amb el nou títol

I ja posats també vos anuncie que participaré en el Club de lectura del Micalet (a València) el dia 14 de desembre, en què parlarem de Cendres de Ternils; ho dic perquè en principi m'havien donat la data del 23 de novembre.

El sentit de les paraules. Rancor o rancúnia

L'odi, de Salvador Dalí

El meu caràcter és com el d'aquelles persones que de moment es callen coses que els molesten, ofenen, etc., fetes o dites per altres. Però no eternament, i arriba un dia que rebenten per tot el que s'havien callat. Perquè també la meua paciència té un límit. Segur que enteneu el que vull dir.
Recentment he trencat la relació que he tingut amb una persona durant bastants anys. Li he dit un parell de coses que varen ser les gotes que vessaren el got de la meua paciència, i que des de setembre de 2014 tenia ganes de dir-li. Quina reacció cregueu que ha tingut eixa persona? Doncs, ofesa, m'ha dit que sóc un rancorós.
Bé. En la nostra llengua tenim rancor i rancúnia, i trobem que l'IEC defineix rancor com “ressentiment tenaç” i rancúnia com “sentiment inveterat d'odi, de malícia envers algú”. Mentres que l'AVL diu que rancor és “ressentiment, odi o ira tenaç contra algú”, i en rancúnia remet a “rancor”. Clar, a partir d'eixes definicions podem entrar en les de ressentiment, tenaç, inveterat, odi, malícia, ira... i potser encara més si busquem el significat d'aquestes últimes.
Dit això, no tinc clar, segons les definicions, si sóc rancorós o no. Perquè si bé és veritat que podria passar per un “ressentiment tenaç”, en mi no hi ha cap ànim d'odi respecte a eixa persona. I això ni ara ni mai, quan en alguna ocasió anterior m'ha passat alguna cosa pareguda. Jo crec que en realitat a mi el que em passa és que tinc “memòria”, i quan hi ha algú que està tocant-me els “nassos” de fa temps, de segur que acabarà amb la meua paciència més prompte o més tard; com ha sigut el cas.
Per cert, aquest tipus de situacions em sembla que a tothom ens en passen, en més o menys, i, per tant, cabria concloure que tots som rancorosos?... No. Excepte que tinguem un ànim d'odi, malícia o ira envers eixes persones, segons que diuen els diccionaris. Ara bé, pel que a mi respecta, reconec que ira, el que es diu ira, sí que que en tenia una poca. Perquè quan portes anys i anys aguantant una situació que et desagrada...
En fi, no em feu massa cas. Açò només que són reflexions que no duen enlloc... o sí. Quan em passen aquests tipus de situacions pense que m'agradaria ser com aquells que a la mínima contesten quan se'ls provoca o es veuen afectats pels comentaris d'altres. Però, què hi farem?, cadascú és com és.

Burrocràcia que no en falte

"Creix l'embolic sobre l'exigència als mestres de tenir un certificat de penals per inscriure's a la borsa de treball. Dies després de les grans cues a les oficines del Ministeri de Justícia a Barcelona, ara el mateix ministeri ha assegurat que no cal presentar el document fins que no es formalitza el contracte. La Conselleria d'Ensenyament, en canvi, insisteix que necessita tenir d'entrada tota la informació. El departament argumenta que ells demanen tota la documentació, ja que quan es necessita un mestre per fer una substitució la incorporació és immediata.

A més, el Ministeri de Justícia afirma que també es pot fer la sol·licitud en altres llocs. La delegació del govern, subdelegació, ajuntaments i altres oficines de l'administració haurien d'expedir un document de sol·licitud del certificat, que serveix com a comprovant fins que arribi el document definitiu."

L'administració sovint és tan irracional que de vegades sembla que fan les coses només que per complicar la vida de les persones, i ara, en temps de crisi, encara més. Un certificat de penals per prendre part en una oposició? Xe, en tot cas si s'aprova i abans de començar a treballar però no demanar papers i papers perquè sí. En fi, Espanya és diferent. 

I per cert, bastants funcionaris i funcionàries, també són diferents, estil antic règim. Poca amabilitat i empatia davant les persones joves que només que intenten que guanyar-se la vida. No dic res més perquè ara mateix estic indignat i segurament me'n passaria.

Una artista, la meua Flàvia

Flàvia caracteritzada de... Sofia Loren

Sí, ja sé que és passió de pare... però és que estic molt desvanit que la meua Flàvia estiga feta un tros d'artista. I si no, ací teniu una xicoteta mostra. Flàvia caracteritzada de Sofia Loren. La foto no té gens de qualitat, que està feta amb la càmera del mòbil. Però no em direu que no s'assembla. Per cert, ací teniu les seues dades de contacte, per si vos interessa.

Felicitació nadalenca

       Ací teniu un arbre de Nadal típic valencià. Sí, ja sé que no té res d'original. De fet ho he agafat pel facebook. Però, en fi, pot passar com un arbre nadalenc del terreny. Així que, en tot cas:

     Vos desitge que passeu molt bones festes en companyia de familiars i amics i altres persones que vos estimen.

       Una abraçada a totes i a tots.

Comentari de Josep Palomero

Heus ací el comentari que fa el senyor Josep Palomero, escriptor, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (actual vicepresident), a propòsit de la Toponímia de Rafelguaraf, que em va editar aquest estiu passat l'Ajuntament de Rafelguaraf. Mitjançant correu electrònic comenta que "és un llibre magnífic, un exemple per a molts altres ajuntaments."

Cal dir, però, que hi ha un xicotet però important error. Figura com a traductora Teresa Muñoz Lloret, cosa que no és certa, ja que el llibre el vaig escriure, com totes les meues obres, en valencià. En tot cas, no està de menys que torne a dir que es va editar per Edicions 96, a la Pobla Llarga. Una editorial que treballa molt bé els seus llibres, perquè disposa d'un personal molt professional que posen tot el seu interés en fer les coses molt ben fetes.