Ahir, a Barxeta

Ahir, a Barxeta, vaig tindre el gran plaer de presentar una novel·la que em feia molta il·lusió que es publicara: Terra de frontera. Esta novel·la és, com altres novel·les que tinc publicades, una narració que transcorre pel meu espai vital. Perquè el poble de Barxeta, tan sols a cinc quilòmetres de Rafelguaraf, és un poble pel que tinc un especial afecte, ja que de xiquet hi anava per Pasqua, etc., i, després, quan estudiava a l'institut Josep de Ribera, de Xàtiva, vaig tindre la sort de conéixer amics com Vicent Flores, Toni Giner, Sari Martínez, Alberto Segarra... i altres que amb el temps han sigut i són persones de trellat.

Bé, el cas és que per a ser un poble d'uns 1.600 habitants, més dalt que baix supose que anit hi hauria sobre unes 40 persones en el local de la Casa de Cultura que utilitzen per a este tipus d'actes. Encara que, això sí, l'èxit de públic està clar que va ser degut al comentarista de la novel·la, el bon amic Vicent Flores; professor, o mestre, si se'm permet la paraula que jo trobe ben bonica, mestre.

Vicent va fer una intervenció que només d'entrada em va semblar emotiva. Jo sóc persona de llàgrima fàcil, i la cançó d'Ovidi Montllor amb unes imatges ben boniques de Barxeta i altres llocs per on transcorre la història... com molt bé va posar en el feisbuc Lluís Seguí, m'eriçonaren els quatre pèls que em queden només. En fi, que passàrem una nit ben agradable.

En tot cas, espere i desitge que a totes o a la gran majoria de persones que tingueren a bé fer-se amb un exemplar, i que done per fet que llegiran la novel·la, els agrade tant o més com a mi em va succeir mentre l'escrivia.

Per altra banda, vos anuncie als qui no poguéreu vindre a Barxeta, que la pròxima presentació serà a Rafelguaraf, el dimecres dia 3 d'agost, a les 20,30 h. a la Llar dels Jubilats (carrer Joan Silvestre cantó a la plaça d'Espanya).

Terra de frontera

Estime totes les meues novel·les i reculls de contes per igual; sense arribar a ser el mateix vindria a ser un poc com si es tractaren de fills. Però aquesta novel·la, publicada per Edicions 96, i que presentaré dimecres 13 de juliol a Barxeta, en veritat vos dic que em fa una il·lusió molt especial, molt. I quan dic molt... és molt.

Ara de moment vos pose uns comentaris que Toni Cucarella -al meu parer un dels millors escriptors valencians vius-, em va passar per escrit no fa molts mesos, quan encara no havia perdut ell mateix la il·lusió per l’escriptura. I això perquè un dia que esmorzàrem junts amb Manel Arcos, a Barxeta precisament, em vaig descarar i li vaig demanar si em faria el favor de presentar-la a Xàtiva... En fi, tant de bo tornem a recuperar un dels nostres millors escriptors.

 

Amb Manel Arcos i Toni Cucarella, el dia que li vaig passar Terra de frontera

"La possibilitat de fer viatges a través del temps és una de les qüestions més controvertides de la Ciència. I sens dubte un dels somnis de la humanitat. Els científics debaten si “físicament” es podria aconseguir. Siga o no factible en el futur, de moment n'hi ha qui s'entreté debatent sobre els riscos i les conseqüències i, sobretot, al voltant de la dimensió diguem-ne moral. El passat, passat està, i el futur, ja veurem què ens portarà: cadena de món, resolen alguns, per tancar un debat que consideren bizantí. 

La literatura ha abordat la qüestió dels viatges “intertemporals”. No gaire, però. Al capdavall, després que un dels pares de la ciència ficció, H.G. Wells s'arriscara a escriure La màquina d'explorar el temps l'any 1910, poca cosa quedava per aventurar. Fet i fet, a Wells li interessava més la reflexió social que no l'aventura científica, si més no en aquesta novel·la, etiquetada com a novel·la utòpica. Categoria dins la qual afegiríem obres precedents com Els viatges de Gulliver de Swift, o les posteriors Un món feliç de Huxley o 1984 d'Orwell. 

Arribats en aquest punt, m'adone que potser us estic donant a entendre que potser presentem un llibre de ciència ficció. M'afanye a desmentir-ho abans que siga massa tard. Terra de frontera no és una novel·la de ciència ficció. 

Mentre els científics troben el cap a través del qual fer possible la màquina del temps, val a dir que podem conformar-nos a fer viatges a través del temps des del sofà de casa. No us estic animant a llegir llibres d'història. Sinó a llegir novel·la històrica. Permeteu-me un símil. La història seria com el mapa, la vasta i i perfecta cartografia de la Història de la Humanitat, sense el qual no podríem viatjar a través dels seus successos. La literatura històrica, en canvi, s'aproxima al mapa com ho faria el google Maps, mostrant-nos gairebé el detall. Vull dir que la literatura històrica funciona com as de la màquina del temps. 

D'ençà d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco vivim un auge de la novel·la històrica. Tot i que assolir un nivell de perfecció com el d'Eco amb aquella novel·la és tan difícil! La novel·la de Vicent Sanchis no pretén en cap cas superar el llistó imposat per Eco. Tanmateix, hi beu. I ho deixe ací. 

M'interessa explicar-vos de Terra de frontera que, efectivament, permet un viatge a través del temps. No solament per la perícia de Vicent per relatar-nos els esdeveniments, i acostar-nos-els. Hi ha dos elements que faciliten aquest viatge: la llengua reconeixible dels personatges i, sobretot, i val a dir que en aquest cas nosaltres som lectors privilegiats, per la proximitat del paisatge, pel coneixement que tenim del mapa. Seria possible fer un viatge amb el llibre a la mà, entre Xàtiva, Barxeta i Simat. Imaginant-nos les conversacions i els personatges, desentranyant el misteri in situ…"

Si vos abelleix i podeu vindre, farieu bé d'apropar-vos a Barxeta on tindré el gran plaer de parlar d'aquesta novel·la, de la que vos dic ara mateix que va quedar finalista l'any 2007 en el Premi de Narrativa Històrica Juvenil Far de Cullera, i també finalista en el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil dels Premis Ciutat d'Alzira de l'any 2008.

Hui més que mai sóc un ternilenc en l'exili

Hui és un dia d'eixos que em considere un ternilenc en l'exili. Per això és que vull recordar que en Notes de l'exili i sense una periodicitat fixa pose Notes (notícies breus, comunicacions concises) de tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. I això amb preferència per qüestions relatives a etnografia, geografia, història i onomàstica de l'àmbit de la subcomarca de Castelló i les Énoves, així com d’aspectes literaris especialment per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer, perquè ja sabem que qui no ix pels mitjans de comunicació (sobretot per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per tant, ho repetisc, és per tenir com un mostrador de les coses que escric.

I són de l'exili (allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior", òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària, perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan banal i meninfota en què vivim; i hui, després del resultat de les eleccions generals d’ahir, encara molt més. I una segona, per motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol persona. Ara, malgrat tot, quant a les ganes d'escriure no les perd de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure continue.

Salt al barranc de la font del Perelló

Setmana tràgica a Carcaixent

Amb el club de lectura de Carcaixent, a Rafelguaraf

Xarrada a la biblioteca de Carcaixent

 

      Aquesta setmana passada ha sigut molt mala per a Carcaixent. D’una banda l’incendi que ha cremat vora el 85% de la muntanya, i, d’una altra, la mort d’Arcadi España. Un home cultíssim, que sempre que parlaves amb ell t'adonaves que més que menys sabia de tot, i que precisament per això és que era d’alguna forma com la memòria viva de Carcaixent. Recentment havíem estat xarrant a ma casa de Rafelguaraf per qüestions de llibres. I fins i tot el passat dimecres vaig parlar amb ell en un acte del club de lectura en què es parlava d'un llibre editat per Edicions 96, Marc Granell recitable. Impossible imaginar en aquells moments que ja no el tornaríem a veure.

Hom diu que ningú és imprescindible en aquest món, però de tant en tant n’hi ha persones excepcionals que s’aproximen a eixa "imprescindibilitat", i aquest em sembla que era el cas d’Arcadi España. Sit tibi terra levis.

 

A Berfull, amb el club de lectura de Carcaixent

De tertúlia a casa de Pasqual Adrià

Clam al Consell !!!!

Per provar-ho que no quede. Hui m'ha publicat el Levante, edició de la Ribera, un article a propòsit de la situació dramàtica en què es troba Berfull. Fins i tot amb una xicoteta errada inclosa -en què estaria jo pensant?- però ací teniu la trista realitat de l'estat de la qüestió pel que fa al llogaret.

Ja sabem que a la caixa no hi ha diners. Però, què fa -o no fa- el Consell, aquest Consell que representa a una majoria de la societat valenciana respecte a Berfull? ¿Uns per altres deixaran que arribe a assolar-se per complet, i que la cosa ja no tinga remei de cap de les maneres?
És clar que jo parle des del meu desconeixement de les lleis en la mesura que afecten al tema. Però, què hi farem? Em fa molta il·lusió que Berfull no arribe a ser el que jo mateix vaticinava fa divuit anys en la novel·la Adéu a Berfull: un muntó de pedres, unes ruïnes del passat. Tant de bo m'equivoque. I em dic a mi mateix: xe, amb tantes i tantes vegades que m'enganye, en aquesta ocasió no m'equivocaré també?

Programació de la Fira Modernista a Carcaixent

Carcaixent, un goig per als sentits

Continuant amb la informació relativa als actes previstos a Carcaixent, ací teniu ben detallats els horaris i actes que tindran lloc durant els pròxims dies 10, 11 i 12. Ahir mateix vaig veure que ho penjaven per internet, i ací que ho pose també.

De manera que vos recomane que visiteu Carcaixent, de segur que no coneixeu al detall tantes coses interessants com podreu veure i assabentar-se. I és que, sovint, de tan a prop que tenim les coses ens passen desapercebudes.

Perquè ¿quants i quantes vegades heu pogut veure i gaudir de ben a prop dels horts més "senyorials" del temps de l'esplendor de la taronja? Ací teniu una bona mostra.
Feu-me cas: visiteu Carcaixent amb ocasió de la Fira Modernista, no se'n penedireu.

Carcaixent, un goig per als sentits

Igualment podríem dir, per què no?, que nosaltres també tenim la nostra Toscana. Està ací mateix. El que cal és valorar-la com correspon.

Fira Modernista a Carcaixent

A la pàgina web de l'Ajuntament de Carcaixent, apareixia en data 15 d'abril passat una notícia que comença amb aquest paràgraf:

"La Fira Modernista que organitza l'Ajuntament de Carcaixent, i que tindrà lloc el cap de setmana del 10 al 12 de juny, ja té cartell anunciador. La Fira, amb vocació de continuïtat, forma part de la programació per a commemorar els 100 anys del nomenament de Carcaixent com a ciutat i pretén recrear l’ambient al voltant de l’any 1916. La idea és commemorar esta efemèride i donar a conéixer a veïns i visitants el ric patrimoni local que es va consolidar amb l’esplendor del conreu taronger, durant el primer terç del segle XX. Així, a la Fira trobarem artesans, mostres gastronòmiques, visites a edificis patrimonials, rutes pels horts monumentals, recreacions històriques, concursos, concerts i altres activitats que posaran en valor tots els elements modernistes que té Carcaixent"

Doncs bé, com sabeu hi ha una gran relació entre una part important del terme de Rafelguaraf i Carcaixent, o més en concret, amb les carcaixentines i carcaixentins que són propietaris de terres per ací (moltes d'elles amb una casa o xalet), especialment situades per les partides del Pla. Així que per este i per molts altres motius vos recomane que no deixeu de visitar la Fira Modernista i qualssevol dels actes que tindran lloc. Estic segur que seran d'interés.

Umbracle modernista de l'hort del Borrego, de 1915

Ara mateix se m'ocorre que per aquella època ací a Rafelguaraf es feren també algunes obres d'interés: en 1913 es va fer la societat de regs La Florida, l'hort del Borrego amb el seu umbracle de 1915, i en la part més antiga de Rafelguaraf també hi ha algunes cases d'estil modernista que supose cal atribuir a l'esmentada època.

Cases modernistes al nucli antic de Rafelguaraf

Les fotos són de Pau Àlvarez, d'Edicions 96, i són només una mínima mostra del treball fet per a l'edició de la Toponímia de Rafelguaraf. Per cert, ací va una última foto, a veure si algú és capaç d'endevinar de quin lloc es tracta. Només vos diré que és un porxet i està relacionat amb el que comente en el paràgraf anterior.

Un antic porxet tot cobert per una trepadora

Col·loqui sobre bandolerisme a Barxeta

Divendres 22 d'abril, amb motiu del Dia del Llibre, participaré en un col·loqui sobre bandolerisme a Barxeta. Serà a la Casa de la Cultura a les 19,00 hores, i amb la participació de Lluís Seguí, Manel Arcos i jo mateix.
Parlarem sobre bandolerisme del segle XIX, i per la meua part en concret sobre Barxeta i pobles del voltant. Eren bandolers que s'amagaven a l'entorn de les serres del Buixcarró i el Mondúver.

Un aspecte important

Per si de cas, ací vos pose les dades de contacte si esteu interessats en fer la ruta. Cal tindre en compte que és una activitat organitzada pel departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent, i s'ha de pagar 7 euros (que és l'import de l'esmorzar). Així que, per a informació, preus, horari d'eixida (a les 9 del matí) i reserves cal que telefoneu als telèfons 962457667/66, o bé es poseu en contacte pel correu electrònic: turisme@ayto-carcaixent.es.

Punt d'eixida i d'arribada

Ací vos pose un parell de fotos que m'ha enviat Vicent Ibáñez, tènic de turisme de l'Ajuntament de Carcaixent, per si algú no coneixeu el terreny per on farem la ruta del pròxim diumenge 24 d'abril.

L'eixida i l'arribada és al Pont de la Dula. Però no busqueu cap pont, perquè el topònim fa referència a l'antic pont fet fa mil anys per salvar el caixer de la séquia mare de Rafelguaraf, i la dula es refereix al ramat propietat de diverses persones que duia el duler (pastor) a pasturar.

Si mireu el plànol de la nota anterior, es fareu una idea bastant aproximada de la zona per la que anem a fer la ruta.

Ruta: Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns

Itinerari que farem des del Pont de la Dula al Realenc (el Pinar dels Frares) i tornant pel Riurau

A falta de confirmar el punt on esmorzarem (potser en la mateixa Casa dels Frares), vos avance que el pròxim diumenge, 24 d'abril, tindrà lloc la ruta Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns, organitzada pel departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent. Amb la participació de Vicent Ibáñez, tècnic de Turisme de l'ajuntament i del tècnic forestal Toni Ríos. Per la meua part vos comentaré breument alguns aspectes geogràfics i històrics dels horts més significatius per on passarem, així com de la finca del Realenc (el Pinar dels Frares). L'itinerari és molt planer i en total seran uns quatre o sis kilòmetres (depén si entrem a la finca del Realenc o no).

Si vos abelleix esteu a temps d'informar-vos en els telèfons de contacte de la nota anterior. Hi haurà servei de càtering per a l'esmorzar.

Una mena de ruta senderista

En la programació d'activitats culturals de l'Ajuntament de Carcaixent, per al pròxim diumenge 24 d'abril hi ha prevista una ruta que han titulat "Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns", i això dins dels actes de commemoració de Carcaixent, 100 anys de ciutat (1916-2016). Recorregut per les sendes i camins entre els dos termes veïns. Ruta apta per a tots els públics.

En eixa ruta col·laboraré amb algunes explicacions sobre aspectes diversos de geografia, història, etc. Si teniu interés podeu posar-se en contacte amb els encarregats del departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent:

telèfons 96 245 76 67 / 66,

correu electrònic: turisme@ayto.carcaixent.es

Més endavant detallaré un poc més l'itinerari i algun altre aspecte.