dilluns, 27 de juny del 2016

Hui més que mai sóc un ternilenc en l'exili


Hui és un dia d'eixos que em considere un ternilenc en l'exili. Per això és que vull recordar que en Notes de l'exili i sense una periodicitat fixa pose Notes (notícies breus, comunicacions concises) de tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. I això amb preferència per qüestions relatives a etnografia, geografia, història i onomàstica de l'àmbit de la subcomarca de Castelló i les Énoves, així com d’aspectes literaris especialment per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer, perquè ja sabem que qui no ix pels mitjans de comunicació (sobretot per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per tant, ho repetisc, és per tenir com un mostrador de les coses que escric.

I són de l'exili (allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior", òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària, perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan banal i meninfota en què vivim; i hui, després del resultat de les eleccions generals d’ahir, encara molt més. I una segona, per motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol persona. Ara, malgrat tot, quant a les ganes d'escriure no les perd de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure continue.

Salt al barranc de la font del Perelló

dimarts, 21 de juny del 2016

Setmana tràgica a Carcaixent

Amb el club de lectura de Carcaixent, a Rafelguaraf
Xarrada a la biblioteca de Carcaixent
 
      Aquesta setmana passada ha sigut molt mala per a Carcaixent. D’una banda l’incendi que ha cremat vora el 85% de la muntanya, i, d’una altra, la mort d’Arcadi España. Un home cultíssim, que sempre que parlaves amb ell t'adonaves que més que menys sabia de tot, i que precisament per això és que era d’alguna forma com la memòria viva de Carcaixent. Recentment havíem estat xarrant a ma casa de Rafelguaraf per qüestions de llibres. I fins i tot el passat dimecres vaig parlar amb ell en un acte del club de lectura en què es parlava d'un llibre editat per Edicions 96, Marc Granell recitable. Impossible imaginar en aquells moments que ja no el tornaríem a veure.
Hom diu que ningú és imprescindible en aquest món, però de tant en tant n’hi ha persones excepcionals que s’aproximen a eixa "imprescindibilitat", i aquest em sembla que era el cas d’Arcadi España. Sit tibi terra levis.
 
A Berfull, amb el club de lectura de Carcaixent
De tertúlia a casa de Pasqual Adrià

diumenge, 12 de juny del 2016

Clam al Consell !!!!


Per provar-ho que no quede. Hui m'ha publicat el Levante, edició de la Ribera, un article a propòsit de la situació dramàtica en què es troba Berfull. Fins i tot amb una xicoteta errada inclosa -en què estaria jo pensant?- però ací teniu la trista realitat de l'estat de la qüestió pel que fa al llogaret.
Ja sabem que a la caixa no hi ha diners. Però, què fa -o no fa- el Consell, aquest Consell que representa a una majoria de la societat valenciana respecte a Berfull? ¿Uns per altres deixaran que arribe a assolar-se per complet, i que la cosa ja no tinga remei de cap de les maneres?
És clar que jo parle des del meu desconeixement de les lleis en la mesura que afecten al tema. Però, què hi farem? Em fa molta il·lusió que Berfull no arribe a ser el que jo mateix vaticinava fa divuit anys en la novel·la Adéu a Berfull: un muntó de pedres, unes ruïnes del passat. Tant de bo m'equivoque. I em dic a mi mateix: xe, amb tantes i tantes vegades que m'enganye, en aquesta ocasió no m'equivocaré també?

dissabte, 4 de juny del 2016

Programació de la Fira Modernista a Carcaixent


Carcaixent, un goig per als sentits

Continuant amb la informació relativa als actes previstos a Carcaixent, ací teniu ben detallats els horaris i actes que tindran lloc durant els pròxims dies 10, 11 i 12. Ahir mateix vaig veure que ho penjaven per internet, i ací que ho pose també.
De manera que vos recomane que visiteu Carcaixent, de segur que no coneixeu al detall tantes coses interessants com podreu veure i assabentar-se. I és que, sovint, de tan a prop que tenim les coses ens passen desapercebudes.


Perquè ¿quants i quantes vegades heu pogut veure i gaudir de ben a prop dels horts més "senyorials" del temps de l'esplendor de la taronja? Ací teniu una bona mostra.
Feu-me cas: visiteu Carcaixent amb ocasió de la Fira Modernista, no se'n penedireu.

Carcaixent, un goig per als sentits





Igualment podríem dir, per què no?, que nosaltres també tenim la nostra Toscana. Està ací mateix. El que cal és valorar-la com correspon.

dilluns, 16 de maig del 2016

Fira Modernista a Carcaixent



A la pàgina web de l'Ajuntament de Carcaixent, apareixia en data 15 d'abril passat una notícia que comença amb aquest paràgraf:

"La Fira Modernista que organitza l'Ajuntament de Carcaixent, i que tindrà lloc el cap de setmana del 10 al 12 de juny, ja té cartell anunciador. La Fira, amb vocació de continuïtat, forma part de la programació per a commemorar els 100 anys del nomenament de Carcaixent com a ciutat i pretén recrear l’ambient al voltant de l’any 1916. La idea és commemorar esta efemèride i donar a conéixer a veïns i visitants el ric patrimoni local que es va consolidar amb l’esplendor del conreu taronger, durant el primer terç del segle XX. Així, a la Fira trobarem artesans, mostres gastronòmiques, visites a edificis patrimonials, rutes pels horts monumentals, recreacions històriques, concursos, concerts i altres activitats que posaran en valor tots els elements modernistes que té Carcaixent"

Doncs bé, com sabeu hi ha una gran relació entre una part important del terme de Rafelguaraf i Carcaixent, o més en concret, amb les carcaixentines i carcaixentins que són propietaris de terres per ací (moltes d'elles amb una casa o xalet), especialment situades per les partides del Pla. Així que per este i per molts altres motius vos recomane que no deixeu de visitar la Fira Modernista i qualssevol dels actes que tindran lloc. Estic segur que seran d'interés.
Umbracle modernista de l'hort del Borrego, de 1915
Ara mateix se m'ocorre que per aquella època ací a Rafelguaraf es feren també algunes obres d'interés: en 1913 es va fer la societat de regs La Florida, l'hort del Borrego amb el seu umbracle de 1915, i en la part més antiga de Rafelguaraf també hi ha algunes cases d'estil modernista que supose cal atribuir a l'esmentada època.

Cases modernistes al nucli antic de Rafelguaraf

Les fotos són de Pau Àlvarez, d'Edicions 96, i són només una mínima mostra del treball fet per a l'edició de la Toponímia de Rafelguaraf. Per cert, ací va una última foto, a veure si algú és capaç d'endevinar de quin lloc es tracta. Només vos diré que és un porxet i està relacionat amb el que comente en el paràgraf anterior.

Un antic porxet tot cobert per una trepadora



dimecres, 20 d’abril del 2016

Col·loqui sobre bandolerisme a Barxeta


Divendres 22 d'abril, amb motiu del Dia del Llibre, participaré en un col·loqui sobre bandolerisme a Barxeta. Serà a la Casa de la Cultura a les 19,00 hores, i amb la participació de Lluís Seguí, Manel Arcos i jo mateix.
Parlarem sobre bandolerisme del segle XIX, i per la meua part en concret sobre Barxeta i pobles del voltant. Eren bandolers que s'amagaven a l'entorn de les serres del Buixcarró i el Mondúver.

dijous, 14 d’abril del 2016

Un aspecte important

Per si de cas, ací vos pose les dades de contacte si esteu interessats en fer la ruta. Cal tindre en compte que és una activitat organitzada pel departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent, i s'ha de pagar 7 euros (que és l'import de l'esmorzar). Així que, per a informació, preus, horari d'eixida (a les 9 del matí) i reserves cal que telefoneu als telèfons 962457667/66, o bé es poseu en contacte pel correu electrònic: turisme@ayto-carcaixent.es.

Punt d'eixida i d'arribada

Ací vos pose un parell de fotos que m'ha enviat Vicent Ibáñez, tènic de turisme de l'Ajuntament de Carcaixent, per si algú no coneixeu el terreny per on farem la ruta del pròxim diumenge 24 d'abril.


L'eixida i l'arribada és al Pont de la Dula. Però no busqueu cap pont, perquè el topònim fa referència a l'antic pont fet fa mil anys per salvar el caixer de la séquia mare de Rafelguaraf, i la dula es refereix al ramat propietat de diverses persones que duia el duler (pastor) a pasturar.

Si mireu el plànol de la nota anterior, es fareu una idea bastant aproximada de la zona per la que anem a fer la ruta.

divendres, 8 d’abril del 2016

Ruta: Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns

Itinerari que farem des del Pont de la Dula al Realenc (el Pinar dels Frares) i tornant pel Riurau
A falta de confirmar el punt on esmorzarem (potser en la mateixa Casa dels Frares), vos avance que el pròxim diumenge, 24 d'abril, tindrà lloc la ruta Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns, organitzada pel departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent. Amb la participació de Vicent Ibáñez, tècnic de Turisme de l'ajuntament i del tècnic forestal Toni Ríos. Per la meua part vos comentaré breument alguns aspectes geogràfics i històrics dels horts més significatius per on passarem, així com de la finca del Realenc (el Pinar dels Frares). L'itinerari és molt planer i en total seran uns quatre o sis kilòmetres (depén si entrem a la finca del Realenc o no).
Si vos abelleix esteu a temps d'informar-vos en els telèfons de contacte de la nota anterior. Hi haurà servei de càtering per a l'esmorzar.

dijous, 3 de març del 2016

Una mena de ruta senderista



En la programació d'activitats culturals de l'Ajuntament de Carcaixent, per al pròxim diumenge 24 d'abril hi ha prevista una ruta que han titulat "Rafelguaraf i el Pinar dels Frares, els nostres veïns", i això dins dels actes de commemoració de Carcaixent, 100 anys de ciutat (1916-2016). Recorregut per les sendes i camins entre els dos termes veïns. Ruta apta per a tots els públics.
En eixa ruta col·laboraré amb algunes explicacions sobre aspectes diversos de geografia, història, etc. Si teniu interés podeu posar-se en contacte amb els encarregats del departament de Turisme de l'Ajuntament de Carcaixent:
telèfons 96 245 76 67 / 66,
correu electrònic: turisme@ayto.carcaixent.es
Més endavant detallaré un poc més l'itinerari i algun altre aspecte.






dissabte, 20 de febrer del 2016

Ahir vaig estar a Manuel

Mireu què fan a un poble amb ganes de fer coses


Ahir vaig estar a Manuel, a la Biblioteca municipal. Feien un acte de commemoració del bombardeig del dia 11 de febrer de 1939 (vespra del bombardeig de Xàtiva); bombardeigs que varen causar molts morts quan el final de la guerra civil ja estava pròxim. Unes morts absolutament innecessàries per a l'esdeveniment de la guerra. Però, en fi, no està mal recordar les barbaritats de què som capaces les persones per no tornar a repetir-les.
El cas és que, una vegada més em va sorprende gratament la quantitat de gent que hi va anar. Crec que serien més de seixanta, que jo veia el local quasi de gom a gom. I és que a Manuel es nota que hi ha un bon ambient, una gran sensibilitat per les coses tocants a la cultura i potser més encara si és en la nostra llengua. El cas és que la persona que havia d'intervindre no va estar present i es feren càrrec l'historiador Pau Viciano amb el recolzament de Pau Martínez, que sempre sap quedar molt bé en aquests tipus d'actes.
Doncs bé, aprofite per a dir que el pròxim 4 de març participaré jo mateix a la Biblioteca de Manuel en el Club de lectura que s'ha format allí. La primera obra que estan llegint és Adéu a Berfull o Fàtima de Berfull, que ja sabeu que són la mateixa obra. Amb molt de gust estaré amb ells i, si és possible, passaré unes imatges sobre el llogaret.
Tercera edició d'Adéu a Berfull, amb el nou títol

I ja posats també vos anuncie que participaré en el Club de lectura del Micalet (a València) el dia 14 de desembre, en què parlarem de Cendres de Ternils; ho dic perquè en principi m'havien donat la data del 23 de novembre.

dimecres, 3 de febrer del 2016

El sentit de les paraules. Rancor o rancúnia

L'odi, de Salvador Dalí


El meu caràcter és com el d'aquelles persones que de moment es callen coses que els molesten, ofenen, etc., fetes o dites per altres. Però no eternament, i arriba un dia que rebenten per tot el que s'havien callat. Perquè també la meua paciència té un límit. Segur que enteneu el que vull dir.
Recentment he trencat la relació que he tingut amb una persona durant bastants anys. Li he dit un parell de coses que varen ser les gotes que vessaren el got de la meua paciència, i que des de setembre de 2014 tenia ganes de dir-li. Quina reacció cregueu que ha tingut eixa persona? Doncs, ofesa, m'ha dit que sóc un rancorós.
Bé. En la nostra llengua tenim rancor i rancúnia, i trobem que l'IEC defineix rancor com “ressentiment tenaç” i rancúnia com “sentiment inveterat d'odi, de malícia envers algú”. Mentres que l'AVL diu que rancor és “ressentiment, odi o ira tenaç contra algú”, i en rancúnia remet a “rancor”. Clar, a partir d'eixes definicions podem entrar en les de ressentiment, tenaç, inveterat, odi, malícia, ira... i potser encara més si busquem el significat d'aquestes últimes.
Dit això, no tinc clar, segons les definicions, si sóc rancorós o no. Perquè si bé és veritat que podria passar per un “ressentiment tenaç”, en mi no hi ha cap ànim d'odi respecte a eixa persona. I això ni ara ni mai, quan en alguna ocasió anterior m'ha passat alguna cosa pareguda. Jo crec que en realitat a mi el que em passa és que tinc “memòria”, i quan hi ha algú que està tocant-me els “nassos” de fa temps, de segur que acabarà amb la meua paciència més prompte o més tard; com ha sigut el cas.
Per cert, aquest tipus de situacions em sembla que a tothom ens en passen, en més o menys, i, per tant, cabria concloure que tots som rancorosos?... No. Excepte que tinguem un ànim d'odi, malícia o ira envers eixes persones, segons que diuen els diccionaris. Ara bé, pel que a mi respecta, reconec que ira, el que es diu ira, sí que que en tenia una poca. Perquè quan portes anys i anys aguantant una situació que et desagrada...
En fi, no em feu massa cas. Açò només que són reflexions que no duen enlloc... o. Quan em passen aquests tipus de situacions pense que m'agradaria ser com aquells que a la mínima contesten quan se'ls provoca o es veuen afectats pels comentaris d'altres. Però, què hi farem?, cadascú és com és.