Ja està ací la IV Fira Modernista de Carcaixent

Durant els dies 7, 8 i 9 de juny podem gaudir de la IV Fira Modernista de Carcaixent. Ací teniu el cartell anunciador. Vos recomane que si teniu oportunitat la visiteu. A parer meu, molt recomanable.

Ha faltat la professora d'Història Leonor Sanz Pons

Ahir divendres em vaig assabentar que ha faltat la qui va ser la meua professora d'Història a l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva, quan feia 6é. del que aleshores s'anomenava Batxiller Superior. Així que, ara mateix, a més d'acompanyar en el sentiment la seua família i amics, pose encara que siga només unes breus notes de condolença. Notes que estic segur que seran compartides per tants exalumnes que ho hem sigut d'ella: Leonor Sanz Pons. Una persona a qui, almenys jo, crec que li dec d'alguna manera moltes de les coses que he fet o per les qual m'he interessat fins ara.

A més, a propòsit de la seua mort, pose ací també una poesia de l'escriptor carcaixentí Robert Cortell, amb la que em sent molt identificat. Perquè a banda dels sentiments que expressa, transmet el reconeixement que es mereixen molts ensenyants que amb el seu mestratge ens ajuden a arribar a ser persones.

Casa la Abuela, Xàtiva, 1997. Amb motiu dels 25 anys de la promoció del Batxillerat 1971-72

Necessitàvem un perquè

i ens donares el pensament.

I si ara sóc ací, bregant amb les paraules,

sé que t'ho dec, car res no tindria sentit

de no descansar sobre un ferm propòsit.

El temps passa, i anem escrivint

la nostra petita història. Potser

hom dirà que és una de tantes:

la lluita contra el present pel demà,

i el pòsit amarg de cada desfeta.

Però conservem el record del teu entusiasme,

i això també és l'esperança:

creure en aquells que ens estimen,

aprendre dels que transmeten

la seua humana experiència.

No hi ha molt més que dir: callar a temps

és una bona manera de concloure.

La vida ens separa, mes la memòria

tot ho empara, com la celístia la nit.

Que no és injust l'adéu, sinó l'oblit.

Leonor Sanz Pons

Catedràtica d'Història de l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva

SIT TIBI TERRA LEVIS

L'Énova lluita pel seu patrimoni

El dissabte passat, dia 13 d'abril, a l'Énova va tenir lloc la I Fira romana TERRA IUNIANA. Una celebració d'aquestes característiques només sol posar-se en marxa si hi ha una bona acollida per part de la població, que ha de col·laborar fent d'actors fins i tot. I sembla que ha sigut el cas, tant pels propis enovers i enoveres, com la resposta per part de molta gent que hi va anar. Hi ha molts aspectes interessants a veure allí: la pròpia població, des de Sans fins el centre urbà de l'Énova, la vil·la romana, les pedreres i les carrilades. I és que estar a la vora de la Via Augusta té això, que en les seues proximitats el territori estava molt colonitzat.

Així que, supose que ben aconsellats per diverses persones, historiadors/es, com l'arqueòleg Miquel Martí, que va descobrir les pedreres, i no ha parat de reivindicar la importància del que ell mateix anomena "parc temàtic" d'època romana a l'Énova. I em sembla que també ha col·laborat l'historiador albaidí Abel Soler, que és autor de moltes monografies d'història local, entre altres, i darrerament, a més, "descobridor" de l'autor d'una de les obres més importants de la literatura en la nostra llengua: el Curial e Güelfa, i que també fa poc va presentar el llibre d'història de l'Énova; potser serà l'autor dels cartells publicitaris que hi ha per la població i en altres llocs citats.

El que no comprenc és com encara no s'ha declarat BIC (Bé d'Interés Cultural) tot aquest conjunt de restes romanes. Ara, tampoc tinc molt clar per a què serveix eixa declaració, si després es deixen perdre llocs com Berfull. De totes maneres està molt bé que un poble com l'Énova, i al darrere o al davant, la gran majoria dels seus habitants, facen el que estan fent: lluitar pel seu patrimoni, que en realitat també és lluitar pel seu futur. Enhorabona a l'Énova i a les persones que ho fan possible, i no puc deixar de felicitar la corporació municipal, al front de la qual està Tomàs Giner. Enhorabona a l'Énova!

Atenció, que estem en fira electoral

Este blog és sobre temes històrics i geogràfics, etc., de Rafelguaraf així com de la meua activitat literària. Però en tot hi ha excepcions, i hui faré un comentari sobre la fira electoral en què estem immersos.

Fa alguns dies el cantant de La polla records deia que el centre s'ha desplaçat cap a l'extrema dreta. No ho sé. El cas és que quan venen eleccions, sembla com si donaren solta als majors xerraires venedors de fires i mercats, que utilitzant totes les argúcies de la dialèctica intenten aconseguir el vot dels incauts; tal és l'excés de verborrea i xerrameca buida de contingut. Amb discursos de bar de poble del pitjor nivell, arribant a l'insult i a la provocació més descarada. Després es queixen que hi haja actituds violentes.

A parer meu, destaca la "parauleria" de la tríada apocalíptica, que llancen missatges demagògics descarats per obtenir vots. I per a això recorren a tots els debats possibles per destrellatats, exagerats, tergiversats i falsos que puguen ser. Segurament pensen "si algú pica, un vot més que tenim". I ací tenim a eixe xicon, que no s'acaba de creure que l'hagen posat al capdavant del partit, i potser per això és que de vegades fa mirada d'il·luminat; o a eixe altre xicot, campió entre els enredadors o encantadors de serps, un bon venedor de fum; i del més cavernícola de tots, millor no dir res.

Al remat, tots tres amb una mateixa ideologia: xenòfoba, retrògrada, franquista. En definitiva, el discurs de sempre perquè en realitat no havia desaparegut. Però una cosa està bé: que vagen separats. Que això no havia de ser un defecte exclusiu de l'esquerra o si voleu del vot progressista.

Si no recorde mal, en una cançó de Lluis Miquel i els quatre Z, en un moment donat es deia més o menys així: ...en això de les votaes entre espentes i sarpaes hi ha qui perd els saragüells...
Doncs això. Atenció, que estem en fira electoral, i almenys que no us facen perdre els saragüells.

Una senyora escriptora: Dolors Jimeno

Dolors Jimeno

Divendres 22 de febrer, a les 19,00 hores, tindré el plaer de presentar a Rafelguaraf a l'escriptora de València Dolors Jimeno. L'acte tindrà lloc a la Biblioteca Municipal, C/Joan Silvestre, núm. 1, primera planta.

Vaig conéixer Dolors fa uns quants anys, pel gener o febrer de 2014, amb ocasió d'oferir-me la possibilitat de participar en el Club de Lectura del Micalet per parlar de la meua novel·la Cendres de Ternils... Bé, però millor vos conte més coses el proper divendres en què parlarem sobre L'Europa que he visitat, un llibre de viatges de Dolors Jimeno que em sembla molt recomanable.

El parlar del "tinguem"

Tal com podeu veure en la programació d'actes de la Candelària (el Porrat de Manuel), el divendres dia 1 de febrer a les 19,30 h. i a la Llar dels Jubilats hi ha la presentació del llibre El parlar del tinguem, de Vicent Bataller Grau. En aquest acte tindré el plaer de participar presentant l'autor, un xativí de molt de trellat que ha fet un treball molt meritori sobre el valencià de Xàtiva i la seua àrea d'influència, tal com figura en el subtítol del llibre. Si vos abelleix i podeu vindre...

Feliç Any Nou 2019

Des de Rafelguaraf, Feliç Any Nou 2019

Ara fa sis anys: Cendres de Ternils

Ara fa sis anys, reportatge de Barret Films a propòsit de la meua novel·la Cendres de Ternils. Lamentablement sempre d'actualitat.

Recorde especialment Eugeni Alemany, tot un artista i gran professional. Però també l'equip de Barret Films, la família, amics, rafelguarafins i rafelguarafines amb qui ens creuàrem eixe dia, i algunes anècdotes.

I no sé si s'ho creureu, però vaig acabar el dia cansat, perquè ens passàrem pràcticament tot el dia de gravació. Primer a Rafelguaraf, després a Carcaixent i de vesprada a València. En fi, eixes coses de la tele són un poc això: gravar i gravar i gravar, per repetir algunes escenes -no sé si ho dic bé, tècnicament- mentres van passant les hores. En tot cas, ho recorde com una experiència curiosa i bonica.

Una obra sobre la nostra parla

Vicent Bataller Grau és un xicot xativí, arquitecte de professió, però apassionat de la filologia, i més en concret de la nostra parla, del valencià meridional que parlem a Xàtiva i a la seua àrea d'influència, entre la qual estan els pobles de les Énoves.

Doncs bé, Vicent va tindre no sé si la fortuna o no, de consultar-me -com sens dubte ho haurà fet amb altres persones- paraules, maneres de dir, etc. I jo sempre, amb molt de gust, li he dit el meu parer i li he fet arribar la meua modesta opinió.

En fi, que vos recomane si podeu que aneu a la presentació, tal com jo mateix faré si puc. O almenys, si vos interessa el tema de la nostra llengua, que compreu l'obra que va estar premiada l'any passat en els premis que convoca l'Ajuntament de Xàtiva.

Per cert, açò em fa memòria d'un altra persona, de qui ara mateix en què estic escrivint aquesta nota no recorde el nom, que sobre un tema molt semblant també em va demanar una certa col·laboració. Col·laboració que va tindre, fins i tot concertant un parell d'entrevistes en ma casa amb dos hòmens de Rafelguaraf: mon "tio" Isidre Martínez i Julián Copoví.

L'arrossar a Rafelguaraf i més històries

Tir i arrossegament (Rafelguaraf. Tota una vida en imatges)

Divendres de la setmana que ve, 26 d'octubre, participaré en dos actes a Rafelguaraf.

En primer lloc, de matí, al CEIP Vicente Blasco Ibáñez, parlarem de l'arrossar a Rafelguaraf. Per a això compte amb la col·laboració d'Isidre i Julián, dos hòmens d'edat ja respectable que en més o menys coneixen un poc i encara recorden quan a Rafelguaraf hi havia conreu d'aquesta planta; a més de l'ajuda inestimable de Mila Doménech per a la recollida d'algunes ferramentes, etc.

I a la vesprada, a les 19,00 h. a la Biblioteca Municipal xarrarem sobre el llibre Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones; que de fet serà la presentació oficial del llibre.

Aquest acte a la biblioteca estava previst en el calendari d'activitats de la XXXIII Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera, on figurava la presentació de Roders, la meua darrera novel·la. Però com això no pot ser, és pel que parlarem d'altres històries recollides en aquest llibre citat que duu un títol de to conscientment literari.

Volta ciclista a Europa

Un vell amic d'Holanda, durant un temps un poc rafelguarafí, Fred Schoorl, ha penjat en el seu mur de facebook aquesta nota, que traduïda de l'holandés al català diu més o menys així:

"Arribada! El 28 d'agost a Malta, després de més de 6.300 km. en 68 etapes. Iniciat el 2 de juny a Honningsväg (Nordkapp). Set països, més de 30.000 altímetres, 1 pneumàtic pla... i moltes més estadístiques. Tempesta, pluja, neu, calamarsa, onades de calor, terratrèmols, erupció volcànica, etc... però primer una beguda. Preparat per tornar demà. El dia després de demà a NL. Quina aventura això era, gent."

Jo l'he felicitat per tan gran gesta, que a mi em sembla tota una heroicitat. Perquè el fet que unes persones -que no són professionals- hagen fet tot aquest tour, giro, volta o vuelta a Europa de nord a sud... Té castanyes la cosa. I és que els holandesos deuen ser els campions d'Europa i no sé si dir del món en l'ús de les bicicletes. Però, com s'ho fan per estar preparats pels terrenys no plans, amb bona cosa de muntanyes?

La meua felicitació en facebook:

-Fred, eres més valent que manat a fer d'encomanda. Això sí que és una autèntica volta a... Europa de Nord a Sud!!! Vaja una experiència per a uns esportistes no professionals. Supose que tindràs fotos i vivències per fer un llibre, al qual t'anime que faces des de ja. Enhorabona a tu i als teus companys holandesos, vaja una gesta heroica i digna de campions!!!

Fred, que entén i escriu en la nostra llengua, recordeu que va ser rafelguarafí i coneix aquestes contrades (Barxeta, les Énoves, etc.) contestà:

-Moltes gracies, Vicent, i el llibre vindrà! 

Anteriorment, li vaig posar, a propòsit d'un menjar amb un aspecte un poc rar:

-No t'agradaria més un plat d'arròs al forn?

-Clar, home! Estem fotuts!

I ací unes poques fotos que donen testimoni:

 

l'Arena, a Verona

Amb l'Etna al fons fumejant

Arxiu de la Séquia Comuna de l'Énova

Una bona notícia per la subcomarca de Castelló i les Énoves. Dimarts passat, 3 de juliol, va haver una reunió a l'Ajuntament de l'Énova. Allí estaven els vocals de la séquia, representants d'alguns ajuntaments (Manuel, Rafelguaraf, l'Énova...) i algunes altres persones d'una forma o altra interessades en el patrimoni cultural de la subcomarca.

La qüestió és que es va plantejar per part d'un parell de persones representants de la Generalitat Valenciana (de la Subdirecció General de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració), que els vocals representants de la Séquia Comuna de l'Énova demanen que aquest organisme puga intervindre per tal de començar a "sanejar" la documentació que hi ha a l'arxiu, així com que també puguen demanar subvencions i/o ajudes per tal de "rehabilitar" la seu de la séquia, considerant el mal estat en què es troben els documents, etc.

La veritat és que al meu parer açò fa molta falta i ja estàvem tardant a intentar salvar tot el que es puga de l'arxiu: llibres d'actes, mapes i plànols, etc. Per cert, l'alcalde de l'Énova veig que és una persona molt implicada en tot allò que siga el redreçament cultural i la reivindicació del seu poble. La meua enhorabona al poble de l'Énova i a les Énoves.