A
mena de recordatori, vull fer-vos memòria d'açò:
El
dia 12-VIII-2013 vaig iniciar la publicació al blog d'una sèrie de
relats curts que duu per títol Acudits, facècies i succeïts
i per subtítol Caràcters ternilencs, que diuen ben clar de
què tracten i per on s'ubiquen els relats, en estar referit al
gentilici de les persones nascudes o residents a Ternils, poble
fictici que em vaig inventar en la novel·la Cendres de Ternils,
sent Ternils un lloc molt destacat del terme de Carcaixent.
Una
característica comuna a tots és que són relats curts entre un i
dos fulls. En la majoria d'ells, sobretot, primer que res plantejaré
l'escenari i els protagonistes, deixant a mode d'esclat final una
frase o diàleg breu que a vegades serà graciós i altres no tant,
però que explica ben a les clares una determinada manera de ser, és
a dir: el caràcter ternilenc.
En
alguns casos potser requeriria una certa explicació aqueixa frase
final. Però en la mesura possible intentaré evitar-ho, perquè el
que m'interessa és descriure uns determinats comportaments
(tarannàs) i res més. I avance que alguns són poc o gens
políticament correctes per masclistes, bròfecs, etc. Però és que
són així, tal com és la vida. Ja sabem que la realitat supera la
ficció i, fins i tot, sovint la supera amb escreix.
Algunes
de les coses que es conten en els relats els he viscut jo mateix i
altres me'ls han contat. En algun cas, al lector o lectora podran
resultar-li coneguts per ser una mena d'acudits, facècies o succeïts
que moltes persones conten com a propis del seu poble o bé d'un
altre poble més o menys pròxim o popular on s'ubiquen els fets
narrats.
I
ara passe a posar el relat número 6.
6. La vedet
Fa
uns quants anys, durant les festes d'un barri d'Algemesí, a més
dels tradicionals passacarrers d'una banda de música, traques, missa
i processó, etc., una cosa que no mai podia faltar –sense dubtes
l'acte més esperat– era una vetlada de... varietés. Per això és
que a la plaça del barri muntaven tots els anys l'entarimat, que des
de dies abans les persones adultes ja estaven desitjant que arribara
l'hora de començar l'actuació dels artistes, de "categoria
internacional", segons que deia la publicitat dels pasquins
apegats per ací i allà.
Total,
que arriba la desitjada nit de varietés i quan estaven tothom
asseguts, l'orquestra ataca una primera peça musical alhora que hi
ha un joc de llums de colors i ix una xica ben plantada i agraïda
que ha de fer de presentadora i donar pas a les actuacions del
selecte elenc d'estrelles de la faràndula. I comença l'espectacle.
En principi l'orquestra interpreta un parell de peces més per anar
ambientant la cosa. Tot seguit, la presentadora dóna pas a un
humorista que aconsegueix fer encanar de riure a uns i altres.
Actuació que és seguida per unes quantes actuacions més de
l'orquestra, i de nou intervé la presentadora mentre rep xiulets
d'admiració perquè el tall del vestit li arriba vora la cintura.
Però continua l'espectacle, i intervenen una parella d'artistes de
flamenc, seguits per un mag, que és l'única novetat, de moment,
segons que s'esdevé la nit més important de la festa del barri.
El
cas és que quan ja és una hora un poc avançada i amb alguna que
altra peça més de l'orquestra, pareix que allò va de perles, i el
personal estan il·lusionats només de pensar que no pot tardar en
aparéixer ella, el plat fort de la nit: Coral del Caribe, l'estrella
que tancarà l'actuació espectacular, la vedet. Una vedet que actua
allí per primera vegada i que en les fotos publicitàries es veu que
és una dona bonica amb un cos atractiu i una sina més que abundant,
encara que se li nota que no ja no és una artista molt jove.
I
la presentadora, que en les dues últimes intervencions pareix un poc
nerviosa, va i s'encara al públic quan toca presentar la vedet de
categoria internacional Coral del Caribe.
–Estimado
público...
–Bééé!
–fan hòmens majors que per moments s'han tornat com adolescents.
–Estimado
público... –i vinga xiulets i reclamar la vedet.
–...Gracias,
muchas gracias. Por fin ha llegado el momento tan esperado...
–Bééé!...
–Estimado
público, señoras y señores... lamento decirles que nuestra vedet
internacional Coral del Caribe no podrá intervenir...
Tothom
es queden muts, quasi paralitzats de les cordes vocals per un
instant.
–...Nuestra
artista se halla indispuesta y no puede actuar. Así que, en su
lugar, intervendrán una pareja de baile clásico español...
Què
m'has dit? Ni pensar-ho! “Volem la vedet. Que mos tornen els
diners. Fora, fora”, diuen uns i altres que insisteixen en veure la
vedet per tot i per tot. Però algú de l'empresa parla amb la
presentadora i aquesta diu:
–Estimado
público... les presento a Coral.
I
apareix en l'escenari ella. La vedet, Coral del Caribe vestida en
roba de feina. Hom se la pot imaginar: una senyora de molt bon veure
que va poc vestida. Bé, en realitat no va vestida, que si a penes
duu unes plomes que li tapen les vergonyes... i amb un mocadoret al
coll. I Coral que s'apropa al micròfon i sols amb un fil de veu els
confirma que pateix una afonia ben forta i que li és impossible
actuar. Però entre el públic tot són cares de decepció, que de
seguida es transformen fins i tot en reclamacions de tornar-los els
diners. Total que allà dalt de l’escenari tens a la vedet, a la
presentadora i a un membre de l'empresa sense saber què fer per
donar solució a les protestes del públic. I la gent que tampoc sap
què fer, si anar-se’n o que. I en això que se sent una veu
d’entre el públic que a mode de proposta diu:
–Xe,
no passa res! Que mos ensenye la figa i en pau!
