De miracle qualifique el naixement de TEX (Teatre Educatiu de
Xàtiva), companyia de teatre de persones discapacitades que, tot i
tenir la seu a Xàtiva, els seus orígens estan vinculats amb
Rafelguaraf. I dic miracle, perquè als pobles xicotets no solen
ocòrrer coses de gran transcendència. No obstant això, encara que
siga molt de tant en tant, gràcies a la il·lusió, al treball, la
constància i la col·laboració de moltes persones, arriben a passar
xicotets miracles; miracles que, si no se'ls dóna la publicitat
suficient, acaben passant desapercebuts per a una societat que, sens
dubtes, una gran majoria de persones voldríem que fóra cada dia més
culta i educada, més sensible i més tolerant.
Els orígens. TEX està vinculat a
Rafelguaraf perquè, encara que va ser formada per Natxo Roca
Marqués, un professor d'educació especial de Xàtiva, que després
de col·laborar amb Germán Mollà, a Faula Teatre, es va adonar de
la falta que feia un grup de teatre amb gent discapacitada; teatre
que podríem dir narratiu en el sentit que no hi ha diàlegs. Encara
que, aleshores, en no tindre representacions a la vista, es distreien
fent “dinàmiques” relacionades amb l'art escènic. Però el mes
de maig de 2011, la Junta de Moros i Cristians de Rafelguaraf es va
posar en contacte amb els organitzadors mitjançant Cristina Faus,
que participa en TEX i és mare de Míriam, artistes les dues del
grup. Llavors els van proposar actuar per a la Junta i així
aconseguir alguns fons per a la capitania d'aquell any, la qual cosa
van acceptar. Així que, Natxo Roca Marqués es va posar en contacte
amb Germán i li varen demanar que creara una obra per al grup de
Xàtiva, TEX.
Currículum.
Cal
destacar l'tinerari teatral de l'alma mater
de
TEX,
Germán Mollà Pérez, que amb tan sols 18 anys demostra tenir molt
bones qualitats en aquest món de la faràndula. Doncs bé, Germán
va nàixer a Alcoi l'1 de gener de 1995, i amb només 7 anys va
començar a representar obres de teatre amateur a la seua ciutat
natal. Després passà a representar sainets relacionats amb la
festa de moros i cristians, fins que amb 9 anys entrà en la
companyia de teatre amb gent discapacitada Faula Teatre, també
d'Alcoi, amb la qual va representar obres com Romeu i
Julieta, Platero y yo,
El Principito, Pinotxo... A més de
realitzar intervencions teatrals als col·legis d'Alcoi en companyia
d'alguns companys amb motiu de setmanes culturals o finals de curs.
El 2010, en companyia d'Oscar Lara Rodríguez formaren Tric Trac
Teatre, una companyia de teatre professional que es dedica sobretot a
teatre infantil i de carrer, a més d'animació en mercats medievals
i temàtics. Però és en 2011 quan Germán posa en marxa i agafa la
direcció de TEX amb la seua primera obra,
a
la
que
han
seguit
fins ara un parell d'obres més.
Trajectòria recent. Així, en la seua
trajectòria més recent, Germán ha escrit, dirigit i representat
aquestes tres obres: La
Nouba,
història d'una netejadora tancada en un museu ple d'estàtues, amor
i molta molta màgia. Obra que ha estat representada a Rafelguaraf
(dues voltes amb motiu de l'estrena i en una tercera ocasió),
Castelló de la Ribera, Canals, Xàtiva, el Genovés i la Font de la
Figuera; i el pròxim 9 de juny la representaran al Nou auditori de
la Llosa de Ranes. Això
era
un
estenedor,
una obra en què, entre pinces, safes i roba sorgeix la més bonica
història d'amor i màgia. Obra representada a Rafelguaraf (dues
vegades per l'estrena), Moixent, Quesa, Canals i el Genovés. I la
darrera, La
porta
de
Júlia,
història d'una porta màgica i un inesperat viatge que amb ajuda de
la imaginació es converteix en una inoblidable aventura; obra que va
ser representada també en la seua estrena a Rafelguaraf els passats
11 i 12 de maig. Com veiem, un motiu més que vincula al grup TEX amb
Rafelguaraf és que sempre han estrenat les obres allí.
Actualitat. De manera que TEX ha esdevingut a hores d'ara un
grup teatral a Xàtiva amb gent de la contornada, discapacitats i
familiars. Però, això sí, sempre recolzats per un equip de
col·laboradors dels muntatges, vestuaris, so, efectes especials,
il·luminació, floristes, modistes, il·lustradors, pintors,
etcètera. Cosa que, després d'any i mig de preparació, s'ha
traduït cara al públic en aquesta tercera obra en la participació
en escena d'un total de 48 actors (un 50% d'ells discapacitats) i 10
ajudants. Actualment TEX ofereix la possibilitat d'actuar en
col·laboració amb associacions locals, bé compartint tasques i
ingressos al 50%, o bé cobrant entre 800 i 1.000 euros. Si es vol
saber més, veure fotos o contactar, visiteu el seu blog:
asociaciotexteatre.blogspot.com.es; contacteu amb ells mitjançant
els correus: texteatretex1@gmail.com,
germanmolla@hotmail.com,
o
bé
als
telèfons
627
052
850,
605
400
244
i
686
165
458.
El passat 11 de maig, dia de l'estrena de La porta
de Júlia, la regidora de Cultura de
l'Ajuntament de Rafelguaraf va dir, entre altres coses que subscric,
que la companyia TEX Teatre ha estat preparant una sèrie
d'espectacles amb una doble finalitat: entretenir i fer gaudir de la
màgia visual i musical, i proporcionar una eixida socialitzadora i
integradora a persones amb discapacitat física o intel·lectual.
Fins i tot confessava haver experimentat i haver vist a més d'una
persona amb llàgrimes als ulls, i això només és possible, deia,
quan t'acaricien el cor. Perquè a l'escenari i entre bambalines,
envoltats de vestits, màscares i perruques, hi ha grans artistes que
ens donen una valuosa lliçó de constància, d'entusiasme i de
superació en cadascuna de les seues interpretacions. A mi, en
veritat que em va semblar una obra encantadora, romàntica i
divertida, alhora. I també em va arribar a emocionar. Tant que, en
eixir de l'auditori pensava: TEX, teatre de... discapacitats?
