divendres, 31 de maig del 2013

A voltes amb les oronetes

Oroneta vulgar. La 1ª que vaig veure en 2012 a Rafelguaraf
No em feu molt de cas però darrerament com si notara alguns canvis en les oronetes, o almenys en les que veig de casa estant, bé a Rafelguaraf o a Carcaixent.
A Rafelguaraf continue veient l'oroneta vulgar, o no sé si dir comuna, en canvi del balcó de casa a Carcaixent les que veig són cua-blanques. Però és el cas que em sembla com si hagueren deixat de vindre, a Carcaixent, els falciots o falcillots, que per altra banda a Rafelguaraf no recorde haver-los vist mai, o en realitat és que no m'hi fixava.


 A Carcaixent fa pocs anys els falciots eren tot un espectacle veure'ls. Anaven en grups d'una trentena o més i feien com... una mena de carreres o alguna cosa pareguda; vaja, jo ara mateix ho definiria així. De vegades em posava al balcó i veia com estaven un poc com "romancejant" entre elles, al temps que feien un vol com un poc enjugassades, i de cop i volta es capbussaven per una punta del carrer i agafaven velocitat d'un extrem a l'altre en un vol rapidíssim fins a un punt determinat en què tornaven a fer la mateixa volta. I així una vegada i una altra, al temps que feien els seus xiiit, xiiit, xiiit... Vaja, que em passaven a penes a un metre de la cara.
L'altre dia estava pensant en elles i diria que l'any passat no les recorde haver vist, i enguany tampoc. O és que vindran més endavant, a l'estiu començat? La veritat és que no entenc d'açò, però trobe a faltar els falciots a Carcaixent.

dissabte, 25 de maig del 2013

Com un miracle: TEX Teatre


De miracle qualifique el naixement de TEX (Teatre Educatiu de Xàtiva), companyia de teatre de persones discapacitades que, tot i tenir la seu a Xàtiva, els seus orígens estan vinculats amb Rafelguaraf. I dic miracle, perquè als pobles xicotets no solen ocòrrer coses de gran transcendència. No obstant això, encara que siga molt de tant en tant, gràcies a la il·lusió, al treball, la constància i la col·laboració de moltes persones, arriben a passar xicotets miracles; miracles que, si no se'ls dóna la publicitat suficient, acaben passant desapercebuts per a una societat que, sens dubtes, una gran majoria de persones voldríem que fóra cada dia més culta i educada, més sensible i més tolerant.

Els orígens. TEX està vinculat a Rafelguaraf perquè, encara que va ser formada per Natxo Roca Marqués, un professor d'educació especial de Xàtiva, que després de col·laborar amb Germán Mollà, a Faula Teatre, es va adonar de la falta que feia un grup de teatre amb gent discapacitada; teatre que podríem dir narratiu en el sentit que no hi ha diàlegs. Encara que, aleshores, en no tindre representacions a la vista, es distreien fent “dinàmiques” relacionades amb l'art escènic. Però el mes de maig de 2011, la Junta de Moros i Cristians de Rafelguaraf es va posar en contacte amb els organitzadors mitjançant Cristina Faus, que participa en TEX i és mare de Míriam, artistes les dues del grup. Llavors els van proposar actuar per a la Junta i així aconseguir alguns fons per a la capitania d'aquell any, la qual cosa van acceptar. Així que, Natxo Roca Marqués es va posar en contacte amb Germán i li varen demanar que creara una obra per al grup de Xàtiva, TEX.

Currículum. Cal destacar l'tinerari teatral de l'alma mater de TEX, Germán Mollà Pérez, que amb tan sols 18 anys demostra tenir molt bones qualitats en aquest món de la faràndula. Doncs bé, Germán va nàixer a Alcoi l'1 de gener de 1995, i amb només 7 anys va començar a representar obres de teatre amateur a la seua ciutat natal. Després passà a representar sainets relacionats amb la festa de moros i cristians, fins que amb 9 anys entrà en la companyia de teatre amb gent discapacitada Faula Teatre, també d'Alcoi, amb la qual va representar obres com Romeu i Julieta, Platero y yo, El Principito, Pinotxo... A més de realitzar intervencions teatrals als col·legis d'Alcoi en companyia d'alguns companys amb motiu de setmanes culturals o finals de curs. El 2010, en companyia d'Oscar Lara Rodríguez formaren Tric Trac Teatre, una companyia de teatre professional que es dedica sobretot a teatre infantil i de carrer, a més d'animació en mercats medievals i temàtics. Però és en 2011 quan Germán posa en marxa i agafa la direcció de TEX amb la seua primera obra, a la que han seguit fins ara un parell d'obres més.

Trajectòria recent. Així, en la seua trajectòria més recent, Germán ha escrit, dirigit i representat aquestes tres obres: La Nouba, història d'una netejadora tancada en un museu ple d'estàtues, amor i molta molta màgia. Obra que ha estat representada a Rafelguaraf (dues voltes amb motiu de l'estrena i en una tercera ocasió), Castelló de la Ribera, Canals, Xàtiva, el Genovés i la Font de la Figuera; i el pròxim 9 de juny la representaran al Nou auditori de la Llosa de Ranes. Això era un estenedor, una obra en què, entre pinces, safes i roba sorgeix la més bonica història d'amor i màgia. Obra representada a Rafelguaraf (dues vegades per l'estrena), Moixent, Quesa, Canals i el Genovés. I la darrera, La porta de Júlia, història d'una porta màgica i un inesperat viatge que amb ajuda de la imaginació es converteix en una inoblidable aventura; obra que va ser representada també en la seua estrena a Rafelguaraf els passats 11 i 12 de maig. Com veiem, un motiu més que vincula al grup TEX amb Rafelguaraf és que sempre han estrenat les obres allí.

Actualitat. De manera que TEX ha esdevingut a hores d'ara un grup teatral a Xàtiva amb gent de la contornada, discapacitats i familiars. Però, això sí, sempre recolzats per un equip de col·laboradors dels muntatges, vestuaris, so, efectes especials, il·luminació, floristes, modistes, il·lustradors, pintors, etcètera. Cosa que, després d'any i mig de preparació, s'ha traduït cara al públic en aquesta tercera obra en la participació en escena d'un total de 48 actors (un 50% d'ells discapacitats) i 10 ajudants. Actualment TEX ofereix la possibilitat d'actuar en col·laboració amb associacions locals, bé compartint tasques i ingressos al 50%, o bé cobrant entre 800 i 1.000 euros. Si es vol saber més, veure fotos o contactar, visiteu el seu blog: asociaciotexteatre.blogspot.com.es; contacteu amb ells mitjançant els correus: texteatretex1@gmail.com, germanmolla@hotmail.com, o bé als telèfons 627 052 850, 605 400 244 i 686 165 458.


El passat 11 de maig, dia de l'estrena de La porta de Júlia, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Rafelguaraf va dir, entre altres coses que subscric, que la companyia TEX Teatre ha estat preparant una sèrie d'espectacles amb una doble finalitat: entretenir i fer gaudir de la màgia visual i musical, i proporcionar una eixida socialitzadora i integradora a persones amb discapacitat física o intel·lectual. Fins i tot confessava haver experimentat i haver vist a més d'una persona amb llàgrimes als ulls, i això només és possible, deia, quan t'acaricien el cor. Perquè a l'escenari i entre bambalines, envoltats de vestits, màscares i perruques, hi ha grans artistes que ens donen una valuosa lliçó de constància, d'entusiasme i de superació en cadascuna de les seues interpretacions. A mi, en veritat que em va semblar una obra encantadora, romàntica i divertida, alhora. I també em va arribar a emocionar. Tant que, en eixir de l'auditori pensava: TEX, teatre de... discapacitats?

dijous, 16 de maig del 2013

Dijous 23, a Oliva

I ara, com a remat de les presentacions de Cendres de Ternils, preparem la darrera que tenim prevista. De manera que, dijous de la setmana que ve, a les 20,15 hores, presentarem la novel·la a la Biblioteca de l'Envic, situada al Passeig de Gregori Maians, 36 de la ciutat d'Oliva.
I tal com vos anunciava anteriorment, vos recorde i detalle ara que l'acte que comptarà amb una sorpresa. Es tracta que a l'inici hi haurà una representació d'un fragment dramatitzat de l'obra, que durà a terme la periodista i actriu aficionada Júlia Rodríguez. Això vindrà a ser com una mena d'aperitiu previ a la presentació en què intervindran la poetessa Maria Josep Escrivà, l'escriptor Manel Arcos i jo mateix, amb acompanyament d'una projecció d'imatges; tot per fer l'acte el més animat possible. Així que, ja ho sabeu: esteu totes i tots convidats.

dimecres, 15 de maig del 2013

Anit, al programa Paraules en silenci de Ràdio Pego

Preparatòria al Casino Bar de Pego
Anit vaig participar, junt amb la poetessa Maria Josep Escrivà, en el programa Paraules en silenci de Manel Arcos a Ràdio Pego. Programa que ha estat recentment premiat per Ràdio Associació de Catalunya. Distinció materialitzada en una mena de diploma que Manel ens va mostrar ben desvanit, com toca. A Manel el conec des que l'Ajuntament de Barxeta em va publicar un treball d'investigació sobre el bandolerisme de la zona del Buixcarró i Barxeta, en base al qual ara estic preparant un novel·la. I Manel Arcos és, sens dubte, una de les persones que més saben de bandolerisme al País Valencià del segle XIX. Però com que la seua formació és de periodisme audiovisual, el cas és que a Pego que fa de conductor d'aquest programa tan exitós, i ha tingut l'amabilitat d'interessar-se per la meua obra en conjunt, i per Cendres de Ternils en particular.
Com que jo no sóc molt viatger, per haver d'anar allà, Empar i jo havíem quedat amb Maria Josep a les 19,15 a la piscina coberta de Carcaixent, per anar darrere d'ella perquè no coneixem bé les carreteres i camins d'aquella zona d'Oliva-Pego. Però fent amb una parada prèvia a Gandia mateix, on férem una mena de berenar-sopar avançat. I això perquè havíem quedat amb Manel al Casino de Pego a les 21,00 hores, a la mateixa plaça del Mercat, on parlàrem un poc a propòsit del programa, que s'emet en directe de 22,00 a 23,00 hores, i de com tenia previst Manel que es desenrotllara.
Durant la gravació del programa en directe
L'entrevista, que jo diria que va ser d'un caràcter més bé intimista, relaxat i distés va anar molt millor del que em pensava. Segurament perquè Manel, com un bon professional que és, ho va fer tot molt fàcil i agradable. En fi, em sol passar sovint que em preocupe més del compte en els moments previs a un acte públic. La veritat siga dita és que se'm va fer una hora molt curta. I amb l'afegit de dues trucades sorpresa que no m'esperava en absolut: una de l'admirat escriptor Toni Cucarella, per a mi un dels millors escriptors valencians, i una altra de l'editora, Dolors Pedrós, que varen intervindre per uns instants. Després, Maria Josep ens va acompanyar fins un punt determinat per indicar-nos el camí de regrés. A les 12,20 arribàvem sans i estalvis a casa, a Carcaixent.

diumenge, 12 de maig del 2013

Dimarts 14, a Ràdio Pego






Ací teniu unes fotos de diumenge passat en la 48 Fira del Llibre a València, durant la meua intervenció i amb el company Francesc Mompó, amb qui, a més a més de ser de la mateixa quinta (collita del 55) vaig tenir el plaer de compartir el premi Ciutat de Torrent de 2003. Encara que per ell els anys passen amb molta més dignitat que per mi, que he pegat allò que diem per ací "un acatxó". Ah! i aquesta altra foto, amb la meua Empar, que com veieu està feta una artista


I ara vos recorde que aquest pròxim dimarts 14 de maig participaré en Ràdio Pego (107,8 FM), en el programa de literatura i bona música Paraules en silenci, que condueix Manel Arcos, que m'entrevistarà sobre la meua obra en conjunt i sobre Cendres de Ternils. Per cert, l'amic Manel ha estat aquesta setmana passada a Barcelona, per rebre un premi que li han donat pel seu programa. I cal que sapieu, que a més de poder sintonitzar Ràdio Pego al dial 107,8 de la FM, també per internet a l'enllaç:
http://www.radiopego.com/

Manel, amb el cantant de Sanç (l'Énova) Josep Dídac
I ja posats, i donada la proximitat de dates, també vos recorde que el dijous 23 de maig presentarem Cendres de Ternils a Oliva, a la Biblioteca municipal, amb la participació de Maria Josep Escrivà i Manel Arcos. I a propòsit de la presentació a Oliva encara afegiré una nota més pròximament.

dimarts, 7 de maig del 2013

Punts de lectura


Punts de lectura, marcapàgines, separador, ací m'he quedat, o... digueu-li com més vos agrade. El cas és que pels Nadals passats l'amic Salvador Castelló, gerent de Tisery a Rafelguaraf, em va proposar fer uns marcapàgines felicitant les festes i per donar als compradors/es d'algun dels meus llibres, que, com molt bé sabeu, hi ha a la venda a la seua botiga, tot i no ser una llibreria (al C/Jaume I, núm. 11 de Rafelguaraf). Òbviament allò no va anar aleshores endavant, però tampoc va caure en l'oblit o en la indiferència. De manera que ací teniu ara un total de sis punts de lectura amb que Salva "castigarà" a totes aquelles persones "atrevides" (perdoneu-me el to no sé encara si de broma o de plors, per allò de la situació econòmica) que tenen la valentia en els temps que corren d'adquirir alguna de les meues obres. Precisar només que hi ha dos models amb la meua signatura: un primer, sobre la base d'una moixeta que ha dibuixat la meua filla Flàvia. I un altre, sobre la base del dibuix que utilitze com a logotipus que representa el portal de Berfull i un picaporta de la mà de Fàtima, que va dibuixar en el seu dia l'amic sempre estimat en el record, Andreu Valls. Com és natural, també en els actes en què jo intervinga presentant o xerrant sobre alguna obra meua en facilitaré a tothom que en vulga.
Per cert, diumenge passat vaig intervindre en un acte de la 48 Fira del Llibre a València, en què s'homenatjà el gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Total que sense estar previst em diuen que calia llegir uns poemes de l'autor, i jo que no havia llegit mai poesia en públic... en vaig llegir una. I això tenint en primera línia a la filla d'Estellés. Bé, crec que la cosa no va anar mal i eixírem del pas. Després anàrem a la Sala Museu 1, on junt als escriptors Juli Alandes i Enric Monforte vàrem llegir textos de les nostres obres. En concret jo vaig llegir un capítol de Cendres de Ternils.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Un mes de llibres per excel·lència

Paella amb faves i carxofes
A l'estudi de Rafelguaraf
















Per si de cas fa temps que no heu visitat la pàgina AGENDA i + del blog, ara faig ban de la meua agenda d'actes per als pròxims dies. I com tot no ha de ser llegir i xarrar, també hi haurà alguna que altra paella, a pesar de la Merkel:

-Demà dimarts, dia 23 d'abril, a les 19,00 hores tinc previst assistir a un acte en homenatge al sempre recordat mestre Eduard Soler i Estruch. Sens dubte molt merescut. Serà a la biblioteca municipal de Carcaixent i intervindrà Enric Salom, que tractarà sobre l'obra i el personatge.

-Dijous 25 d'abril, entre les 13,25 i les 14,25 hores, he de participar en un acte a l'IES Arabista Ribera, de Carcaixent, amb alumnes de 2on. de Batxiller, a propòsit de Cendres de Ternils.
Alumnes de l'IES Arabista Ribera

El 25 d'abril a Carcaixent

-







Dissabte 26 d'abril, a partir de les 10,30 hores, segurament participaré en una ruta literària a propòsit del mestre Eduard Soler i Estruch, per distints llocs de Carcaixent relacionats amb el personatge.

-Diumenge 5 de maig, entre les 18 i les 19,20 hores participaré en un acte de la 48 Fira del Llibre de València, a la Sala Museu 1 dels Jardins de Vivers llegint textos d'algunes obres meues. En l'esmentat acte, presentat per l'amic Francesc Mompó, participaran dos escriptors valencians més: Enric Monforte i Juli Alandes.

-Dimarts 14 de maig participaré en Ràdio Pego (107,8 FM), en el programa de literatura i bona música Paraules en silenci, que condueix Manel Arcos, que m'entrevistarà sobre la meua obra en conjunt i sobre Cendres de Ternils.

-Dijous 23 de maig presentarem Cendres de Ternils a Oliva, a la Biblioteca municipal, amb la participació de Maria Josep Escrivà i Manel Arcos. Més endavant detallaré en què consistirà l'acte que tindrà una sorpresa inicial molt especial.

dissabte, 20 d’abril del 2013

Ojalá volvamos a vernos, de Pasqual Adrià

A l'estimat amic, ex-company de l'Ajuntament de Carcaixent (quan jo treballava allí), i ara company de lletres i també de penes, Pasqual Adrià, de Carcaixent, li acaben de publicar un llibre. El seu darrer que ha escrit i que no serà l'últim, segur, perquè ja està engrescat en un altre poemari i una altra novel·la. I a propòsit del que estic dient-vos ara mateix pel que fa a la seua obra anterior publicada, té publicat un llibre de poemes: El picaporta dubtós (Edicions 96, 2004) i la novel·la Falsa biografia (L'Eixam, 2007). 
En tot cas, aquest que vos anuncie que li acaben de publicar es diu Ojalá volvamos a vernos. Està publicat per L'Eixam edicions dins la col·lecció El tábano. I, tal com diu el subtítol, tracta de: Vivir con una Enfermedad Crítica Mantenida... y amar la vida. Vos el recomane si teniu la valentia de llegir la dura experiència d'una persona que supera una malaltia greu, amb les seqüeles que normalment comporta tot això.
De totes formes si voleu fer-vos primer una idea de què va la cosa, explicada molt millor pel seu autor, podeu fer una mirada en aquest enllaç, on hi ha el pròleg i un capítol. Encara que vos avance també que el llibre és ben econòmic, només 12 euros. Per cert, el podeu demanar per correu i l'autor vos el signarà i enviarà al vostre domicili.

dissabte, 13 d’abril del 2013


Vista panoràmica de la subcomarca























Ara fa poc més d'un parell d'anys que Joan Català i jo mateix presentàrem el llibre La subcomarca de Castelló i les Énoves, fruit de vora deu anys de treball. En el seu moment vaig posar, extractades, les opinions d'alguns historiadors de prestigi de la nostra comarca com ara Aurelià Lairón, cap de l'Arxiu municipal d'Alzira; Tomàs Peris, de l'IES Arabista Ribera, de Carcaixent, i de Francesc Torres, director de l'Arxiu del Regne. Doncs bé, ara, que m'acaba d'enviar el seu parer, afegisc també la d'un altre historiador carcaixentí, Salvador Calatayud, professor d'Anàlisi Econòmica de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Heus-la ací:
 
Benvolgut Vicent:
En primer lloc, volia agrair-te el llibre que m'enviares a través de l'amic Robert. I tot seguit, disculpar-me per tardar tant en escriure't: no volia contestar-te sense haver-lo llegit i no ho havia pogut fer fins aquestes darreres vacances. Després de llegir el text i seguir els nombrosíssims mapes que heu inclòs, volia felicitar-vos (no conec a Joan Català, però et pregue que li dones també el meu agraiment) per un llibre tan reeixit.
D'entrada, sembla molt original la centralitat donada a les vies de comunicació, amb un inventari tan complet de les de cada periode. M'imagine les dificultats per a reconstruir els recorreguts, els punts significatius, etc. de cada via i que només es pot fer, crec, a partir d'un profundíssim coneixement del territori i del seu passat. Es va veient molt bé cóm les característiques i la funcionalitat de les vies canvien amb el temps i d'acord amb la configuració de les societats de cada periode. En aquest sentit, una de les coses més admirables són els mapes: pel seu detallisme i per l'elevada quantitat de mapes que heu elaborat. És un treball minuciós i costós, però extremadament útil per als lectors. Sense oblidar l'explicació que es fa al text: estic pensant ara en la descripció del recorregut del barranc de Barxeta, tan aclaridor.
L'altre gran valor del llibre em sembla l'estreta connexió que establiu entre la geografia -els trets físics- i l'activitat humana. L'opció de partida -estudiar conjuntament la subcomarca- em sembla molt encertada. Justifiqueu suficientment la coherència d'aquesta opció i el lector veu aparéixer al llibre els trets comuns (també les diferències) d'aquest territori, amb el paper articulador de la séquia Comuna de l'Énova. Precissament en aquest punt, volia expressar-te que, com a lector, m'he quedat amb ganes de "més" sobre la séquia (els lectors sempre demanen més).
Com que digueu en algún moment que la intenció original era una història de la séquia Comuna de l'Ènova i com que el tema dels regs està ara en auge entre els historiadors (i a mi m'interessa molt), em permetria incitar-te o incitar-vos a escriure aquesta història. El llibre està plé de referències i explicacions, ja que en cada poble doneu la informació de la xarxa de reg i l'esquema de la pàgina 14 és completíssim. Posar tot això en relació i ampliar-ho seria molt interessant. No sé si hi ha arxiu de la Séquia, però en tot cas només els testimonis i les informacions que pogueren aportar els actuals (o els anterior, encara vius) responsables dels braçals, podrien donar molt de joc.
A propòsit de la fotografia de la contraportada se m'acudeix que explorar els aspectes institucionals podria ser molt sugerent: hi ha ara un corrent interpretatiu sobre les comunitats de regants que aplica la teoria de les institucions amb bons resultats. El que digueu al comentari de la foto, allò de les reunions anuals per a repartir l'aigua de la séquia, suggereix l'existència de mecanismes de negociació, relacions de confiança i, en definitiva, de cooperació que seria molt interessant i útil estudiar. Així que, t'anime a empendre aquest treball.
En fi, he d'agrair-vos una vegada més la possibilitat de llegir el llibre i reconéixer el treball ingent que hi haveu esmerçat. Si un llibre d'història aconsegueix despertar l'emoció pel coneixement del territori o la gent que estudia, crec que ha reeixit. I a mi, és això el que m'ha provocat: crec que ara estime més (i conec millor) aquest territori que sempre ha estat bastant desconegut per a mi.
Una abraçada,
Salvador Calatayud.

divendres, 29 de març del 2013

Hedonisme valencià


     Amb tot açò de la crisi maleïda i l'enrevesat món de l'economia que ni els mateixos economistes semblen entendre, en la premsa apareixen notícies sens dubtes basades en tòpics, tant contra el que presumien era el modus vivendi generalitzat dels països europeus del sud, com per contra, d'altres del centre i del nord del continent com ara i sobretot d'Alemanya.
     I clar, com en tota generalització i pel que fa al País Valencià, ni tothom dúiem un nivell de vida com si açò fóra Xauxa, que el nostre viure seria un pur hedonisme i sovint ociosos, segons declaracions desafortunades de dirigents alemanys. Ni a l'inrevés, tots els teutons són tan treballadors o tan rics que es poden permetre el luxe de vindre tots els anys de vacances i gaudir del clima propi de la Mediterrània.
      En fi, tòpics o no i mentre el sistema capitalista ens passa comptes amb els interessos corresponents, encara que siga només per allò del carpe diem, per aquestes latituds ens haurem d'acontentar amb la paella de diumenge o dia de festa, mentre per aquella tristor grisenca s'unflen a beure cervesa i mengen xucrut,  salsitxes de Frankfurt o el que siga.

divendres, 22 de març del 2013

A un país de llibre



Tal com vos amenaçava en la nota anterior, ací teniu per fi la gravació sobre la meua darrera novel·la, publicada per Edicions 96, titulada Cendres de Ternils. La gravació per part de Barret Films per al programa Un país de llibre es va realitzar el dia 20 de desembre a Sant Roc de Ternils (Carcaixent), Rafelguaraf i València. I ací teniu el resultat. Com podreu comprovar Eugeni Alemany està fet un artista, i els tècnics, que no ixen però estan darrere les càmeres, són tots ells un equip fantàstic que ho feren tot molt fàcil a pesar de la meua nerviositat, cosa inevitable en mi que ja sabeu que li tinc pànic a l'escenari. Així que, pel que fa a la meua actuació, disculpeu-me però cadascú és com és, i no ho vaig poder fer millor. En fi, de totes formes espere que vos agrade. En tot cas jo tinc un bon record d'aquell dia, i ara, en veure el resultat, m'alegra especialment la participació dels bons amics escriptors i millors persones Robert Cortell i Josep Lozano. Fins i tot hi apareix la gran poetessa Maria Josep Escrivà, a penes d'esquitllentes entre les persones que hi havia a la llibreria Tirant lo Blanch. I una altra més, una novel·la recomanada al final per un estudiant és de l'amic Francesc Mompó, amb qui vaig tenir el plaer de compartir novel·les premiades a Torrent l'any 2003.

Per cert, ací teniu els horaris d'emissió del programa: "Un país de llibre" s'emetrà: 
Cada dijous en aquesta web www.unpaisdellibre.com
- Levante TV:          divendres, a les 21:15 hores.
                              dissabte, a les 20:15 hores
                              diumenge, a les 17:30h
- Vilaweb TV:         divendres, dissabte i diumenge, a les 21:00hores
- Escola TV:            www.escolavalenciana.com/videos
- Información TV:   divendres, a les 19:30 hores
                             dissabte, a les 16:15 hores
                             diumenge, a les 15:30 hores
- TV Comarcal:    dilluns, a les 14:45 hores
                          divendres, a les 11:00 hores
                          diumenge, a les 18:45 hores
- tvA:                   dimarts, a les 21:00 h i 23:30 hores
                           dimecres, a les 18:30 hores
                           dissabte, a les 13:30 hores
- TV Castelló
- Sucro TV:         dimarts, a les 22.30 hores
                          dissabte, a les 13 hores
                          diumenge, a les 21 hores
- Telesafor

dilluns, 18 de març del 2013

Temps de fenoll i pebrella













  





Comença a ser temps de fenoll i pebrella. Vull dir, que ja és temps de fer-ne. Ahir, com solem fer de costum, vàrem anar Empar i jo a un lloc que sap tothom per ací, per a fer uns manolls d'aquestes brosses tan aromàtiques. Després, a casa, gaudisc uns instants mentre vaig rebutjant les altres brosses que hi ha barrejades amb els brots més tendres del fenoll, així com amb les rametes de la pebrella. Tot seguit pose en bossetes de plàstic uns grapadets seleccionats d'unes i altres per a congelar les que no anem a utilitzar d'immediat. Tot això fa que durant un temps es quede a casa una olor ben penetrant, però tan agradable, que fins i tot em fa pena rentar-me les mans, de tant com desitge que se'm quede el major temps possible aqueixa flaire tan encisadora. Vos he dit mai que la meua brossa preferida és la pebrella? Doncs, així és.
Pel que fa al fenoll, ara és temps del guisat de Setmana Santa, però que nosaltres de vegades fem una mena de variant pròpia del terreny: els caragols amb fenoll. I pel que fa a la pebrella, a més d'utilitzar-la per als gaspatxos manxecs, la salmorra i altres finalitats culinàries, nosaltres sobretot la utilitzem per donar-li un toc últim a la paella. Costum heretada de ma mare que la feia quasi sempre així. Consisteix en posar unes rametes de pebrella quan ja s'ha afegit l'arròs i alça el bull. Més o menys tal com hi ha qui li posa romer. En fi, és qüestió de gustos.
Ah!, per cert, esteu atents aquest pròxim dijous, que si no m'equivoque els amics del programa "Un país de llibre" penjaran l'estrena mundial de la gravació que realitzaren el passat 20 de desembre a Rafelguaraf i a Sant Roc de Ternils (Carcaixent) a propòsit de la novel·la Cendres de Ternils.