 |
| Qui busca... troba |
Hui he passat per Edicions 96 després de fer un mosset per a esmorzar, que diguem, i m'han deixat una obra per tal que els done el meu parer. No puc ni dec desvetllar ara i ací el tema ni l'autor, però els he avançat que la meua opinió serà favorable. En tot cas a partir de demà mateix comence a llegir-la amb molt d'interés.
Tot seguit m'he dirigit a Xàtiva, on després d'aparcar -quasi un miracle- he observat que encara que falten dos mesos per a la fira, si més no a alguns bars situats entre el Gran Teatre i la Font del Lleó ja n'hi ha bona cosa de gent, encara que per les cares em sembla que la majoria pareixen jubilats, que estan esmorzant a l'ombra sempre agradívola de l'Albereda.
El cas és que arribe a la plaça de la Trinitat, i en l'Arxiu Històric Municipal demane un lligall pel tema de la novel·la dels Bandolers que tinc entre mans. Vull provar a veure si tinc un poc de sort i encara trobe alguna informació més. Però quan el funcionari em deixa la caixa i l'òbric, de seguida comprove que la documentació no m'ha d'aportar cap informació d'interés, així que en deu minuts pràcticament ja estic fent el camí de regrés cap a on tinc aparcat el cotxe. Allà darrere de la plaça de bous, que ara té un aspecte com si fóra un d'aquells ovnis de "encuentros en la tercera fase".
Sempre que estic a Xàtiva em venen molts i bons records. Supose que és inevitable, tenint en compte que per ací vaig passar uns bons anys d'adolescència. El cas és que com encara és bona hora, pense que m'aproparé a Benigànim. A veure si puc trobar informació d'un carreter a qui feriren greument els bandolers de la novel·la i cap allà que em dirigisc. Una vegada a la població aparque relativament prop de l'església, i li pregunte a una xica per la casa abadia. Home, justet justet està d'enfront, segons que em diu amablement. Bé, pitge el botó del porter electrònic, m'obrin i puge al segon pis, on un rector -supose- que em mira un poc entre sorprés i desconfiat m'informa que allí no hi ha la documentació que vaig buscant, perquè la cremaren quan la Guerra Civil...
Perdoneu, però em cague en tot cada vegada que arribe a un arxiu parroquial i em trobe amb aquesta desagradable sorpresa. Quantes barbaritats s'han comés en tantes i tantes guerres i desastres. Si els responsables de cremar la documentació hagueren sabut que estaven cremant la seua pròpia història, de la seua família i la de tots els habitants del seu poble, ho hagueren fet? Supose que no, però... què hi farem?
Bé, plegue trastos i me'n torne cap a la Ribera, però en baixar el port de Benigànim em desvie per Llocnou d'en Fenollet i pel portet del Sapo m'acoste a Rafelguaraf, on a casa em descarregue les fotos que ahir sí que vaig aconseguir de l'arxiu de Xàtiva. En fi, més val això que no res. A continuació, tornant a Carcaixent me n'adone a la Pobla Llarga que ja veig falciots, tal com els vaig veure ahir mateix a Carcaixent. Ja han tornat, encara que de moment són pocs. Però ja han començat les seues carreres amunt i avall, xiiit, xiiiit, xiiiiit. Fantàstiques!
Per cert, ací vos pose un dibuix de la fonda de l'estació, i una cita que apareix en Cendres de Ternils. És una de les façanes més boniques del carrer. I jo sóc propietari en part... encara que siga només en una petitíssima part, l'espai just, en teoria, per aparcar un cotxe. I dic en teoria perquè la cosa ara mateix està mal. Ja que per la crisi maleïda l'obra de rehabilitació està per acabar... Xe, no continue. Mireu com és de bonica.
 |
| La Fonda de l'Estació, dibuix de Pau Álvarez |
.../...
La Fonda de
l'Estació era un edifici bastit en els anys de la dictadura de Primo
de Rivera. La construcció presentava una façana d'estil
historicista molt bella, i d'acord amb el disseny del que seria famós
Magatzem de Ribera, situat al final del carrer tot just a tocar de
l'estació. El ràfec de la fonda era de ceràmica sostingut per
mènsules. Els balcons estaven recercats per vans neobarrocs; els de
la planta segona de ferro i els de la primera amb un balcó corregut
de balustres de pedra artificial. En la planta baixa hi havia la
porta principal amb dos batents de fusta massissa i dues reixes que
seguien la mateixa alineació amb els vans superiors. El parament era
d'aparell de rajola de vista fictícia i pintada de roig. Cada extrem
de la frontera anava solcat de daltabaix per una sanefa vegetal de
fulles que semblaven de llorer, sent aquest l'únic element d'estil
modernista de tot el conjunt. Tanmateix, el revestiment de la planta
baixa imitava un parament de carreus amb la llaga vista.
En aquesta planta
baixa hi havia només entrar dues habitacions a dreta i esquerra, i a
continuació una sala d'estar on, a la dreta, s'iniciava l'escala
d'accés a les plantes superiors. Tot lluïa ben adornat de cortines
i cossiols de test per a fer una decoració interior agradable. Al
fons, a l'esquerra, hi havia una cuina econòmica amb grans fogons,
mentre que a la dreta s'obria un menjador, allargassat, que donava en
gran mesura a un pati interior ben enjardinat i acollidor els mesos
d'estiu. Aquesta fonda, amb aparença i vocació d'hotelet, era molt
coneguda a Carcaixent. Allí s'allotjaven molts comerciants atés que
l'activitat citrícola de la ciutat era molt important, i, a més, en
estar pròxima a l'estació del tren, feia que hi haguera un gran
tràfec de viatgers, comerciants i representants que s'hi estaven a
dispesa. A la Fonda de l'Estació es feien bona cosa de tractes de
tota mena, sobretot en comprar i vendre milers d'arroves de tota
classe de cítrics que produïa el terme de Carcaixent.../...
(Cendres de Ternils, capítol 10. Els comptes clars, pàgines 114-115)
