Crec oportú recordar

Salt d'aigua al barranc de la Font del Perelló (Rafelguaraf)

Crec oportú recordar que a Notes de l'exili i sense una periodicitat fixa, pose de tant en tant Notes (notícies breus, comunicacions concises) sobre tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. Ara bé, amb preferència per qüestions sobre geografia, història, toponímia i etnografia de l'àmbit geogràfic comprés entre Alzira i Xàtiva, així com algun que altre comentari sobre aspectes literaris, sobretot per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer, perquè massa que sabem que qui no ix pels mitjans de comunicació (especialment per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per tant, que no espere ningú llegir reflexions més o menys "profundes", de normal seran més bé coses superficials. Ho repetisc, és per tenir un aparador de les coses que escric.

I són de l'exili (allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior", òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària, perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan banal i meninfota en què vivim. I una segona, per motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol persona. Ara, quant a les ganes d'escriure... no les perd de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure, continue.

Dissabte i bon dia també

Prompte farà dos anys vaig posar una nota a propòsit de les xicotetes alegries de què vivim, anímicament, els escriptors aprenents com jo. I deia, o escrivia, llavors, que havia vist que a la llibreria de la Universitat de Yale tenien la meua obra Memòries d'un alamí (ara Històries d'un alamí en l'edició de Tabarca), motiu pel qual em vaig quedar més desvanit que un xiquet amb sabates noves (un xiquet del temps de la meua adolescència, és clar). Doncs bé, ahir mateix he vist que també ha arribat allí... Cendres de Ternils! Quasi res porta el diari! En fi, perdoneu-me una vegada més la meua vanitat, però ¿de què m'he de sentir més orgullós (a banda la meua família) si no d'aquests xicotets reconeixements a les coses que escric, sobretot per persones que no conec i que demanen una obra meua? I dic açò perquè m'imagine que allí deu haver un professor/a o lector/a de català, que és qui sol·licita o fa arribar l'obra fins una universitat nord-americana.

Per cert, mentre escric aquesta nota, comprove que allí també hi ha entre altres obres en la nostra llengua, dos poemaris de la senyora de les lletres, A les palpentes del vidre i Remor alè. Caram, quina alegria, Maria Josep! Bona companyia es faran els llibres allí tots junts. En tot cas, ara que ho pense... espere que no estiguen allí les meues per una confusió amb el meu homònim Vicent Sanchis... També fóra cas... a veure si he d'anul·lar aquesta nota... Com ho podria saber? Caram... ara estic dubtós...

Dilluns i bon dia

Dilluns i bon dia m'han enviat d'Edicions 96 una ressenya que ha fet l'estimat mestre i amic Vicent Pascual, a qui, per cert, mai li agrairé prou el seu bon mestratge. Com deia, és una ressenya que apareix en el darrer número de la revista Caràcters, revista de llibres, diu, o siga, de literatura, publicada per la Universitat de València. Doncs bé, ací penge la ressenya per si vos abelleix llegir-la... Bé, no sé si es pot llegir directament, o haurà de ser  imprimir-la i llegir-la.

Maria Josep Escrivà a Tele 7 Safor

http://www.tele7safor.com/index.php/ts-magazine?videoid=56996487 (des del minut 3 al 18, aprox.)

Els primers 18 minuts d'aquest programa de Tele 7 Safor són dedicats a la poetessa Maria Josep Escrivà, a la qual tinc la sort i el plaer de conéixer de no fa molt perquè treballa per a Edicions 96. Encara que ara per ara no sóc molt lector de poesia (mea culpa), sé que és una de les més reeixides poetesses en la nostra llengua, i això ja és dir molt al seu favor. Doncs bé, Maria Josep Escrivà, del Grau de Gandia, des que la conec m'ha sorprés molt gratament perquè, tot i el seu nom, és una persona senzilla, que no ho té cregut en absolut i, per tant, em sembla una personalitat accessible, cosa que em recorda altres personalitats de les nostres lletres com ara l'estimat mestre i amic  Josep Lozano. A més a més és una gran activista cultural. Per fer-nos una idea als qui vivim per la Ribera del Xúquer, és un cas paregut al de Josep Antoni Fluixà, que també ho és.

En fi, quasi segur que quan haja polsat en "actualitza" se m'ocorrerà alguna altra cosa que ara hauria de posar. I és que una de les coses que més valore en les grans persones és la seua senzillesa de tracte i que no es pensen que són Déus, que d'aquests superbiosos també en conec uns quants. I encara que forme part del seu treball, cal que vos diga que entre les obres citades a Tele 7 Safor, Maria Josep ha tingut l'amabilitat de fer esment de Cendres de Ternils. Moltes gràcies, senyora de les lletres. Vaig a penjar una foto en què estic amb ella a la plaça anomenada popularment del Poll (oficialment d'España), de Rafelguaraf, un dia que vingueren Pau i Maria Josep a veure el meu estudi.

Fotos i més

De vegades quasi em creme les parpelles llegint documents històrics

De fa temps que volia posar unes quantes fotos, i és el que he fet a falta d'un parell o tres més que inclouré més endavant. Així que, si vos abelleix, podeu veure unes fotos de les presentacions dels meus llibres, i algunes amb escriptors/es i altres persones del món dels llibres; òbviament, pel temps aniré afegint-ne més.

Per altra banda, ara mateix estic rematant garbes en un article titulat L'hort de Miquel. Un establiment de terres del segle XVIII. A veure si com a molt en el que queda de més el tinc completament enllestit, i em puc posar en la novel·la Bandolers, que li tinc moltes ganes perquè em vaig deixar els personatges fent tota classe de maldats i ara mateix no sé ni per on pararan. 

I en un altre ordre de coses està en marxa el tema de la meua proposta d'escut municipal. També tinc entés que a l'arxiu històric de Gandia potser algú ja està treballant en el tema de la documentació referent al Tossalet (Tossalnou) de l'arxiu nobiliari dels Comtes de Ròtova. I a més a més, vaig embotinar el meu veí de Carcaixent, Paco, a veure si s'anima per anar a Sant Miquel dels Reis a fer-li una ullada a la documentació històrica sobre Berfull. Com veieu, feina no me'n falta.

El bloc de Robert Cortell

Amb son tio Pep Jeroni, de Murla

Robert és descendent de la Ribera i de la Marina

M'acaba de fer una visita el meu molt estimat amic i company de lletres Robert Cortell. De pas m'ha dut unes bosses de taronges del camp que els seus pares tenen a la partida de Vilella. Molt bona terra, arenosa, de segur que allí poden créixer bolets mengívols.

Bé, el cas és que aprofite per fer-vos saber que Robert s'ha fet un blog molt guapet: Robert Cortell BLOC-QUEIG. Però ell no està bloquejat, no. D'això, res de res. Vos recomane que el visiteu, perquè Robert és una d'eixes persones, rara avis, que té un nivell cultural molt elevat, i segurament per això és que fins i tot li agraden les arts... jo diria que en tota la seua plena i total accepció de la paraula. Igual de literatura com de música (incloent l'òpera i tot), l'escultura, pintura, etcètera, etcètera.

Feu-li una visita i veureu la seua capacitat creativa, especialment per a la poesia (també en castellà), en teatre, en relats curts. Per no parlar d'altres temes més d'aquest món: la seua manera de veure el món en base a la seua formació de lletrat. I també ha fet feina de traductor i adaptador d'obres d'autors francesos clàssics. Quasi res! Ací mateix vos deixe l'enllaç, que també he posat entre els blocs que tinc al costat dret de la pantalla.

http://rcortellg.blogspot.com.es/

Sense acritud, breu i clar

 

Porte uns dies pensant en posar una entrada sobre les vegades que una colleta de beates manifesseres han volgut posar-me el braç dins la mànega. Però és perdre el temps. Així que, una vegada més com des de fa quasi vint anys, continuaré escrivint el que em done la gana i com em done la gana. I a propòsit d'açò, uns versos de Vicent Andrés Estellés:
Ací em pariren i ací estic.
I com em passen certes coses,
ací les cante i ací les dic.

Normalització del cognom

Feia molt de temps que volia normalitzar el meu primer cognom, SANCHIS, que d'acord amb la normativa en la nostra llengua s'ha d'escriure amb la grafia X. I crec que el moment és arribat. Així que a partir d'ara, però sols als efectes literaris i de publicacions en general, escriuré VICENT SANXIS (en qüestions de literatura) o VICENT SANXIS MARTÍNEZ (en estudis d'història, etc.) Òbviament, també a partir d'ara canvie la meua signatura en conseqüència. Precisament per això és que en el seu dia el molt estimat amic Andreu Valls va dibuixar el meu ex-libris, que també utilitze com una mena de segell personal: el portal de Berfull i un picaporta de la mà de Fàtima, en record de la primera novel·la que vaig escriure.
I, com deia adés, sols a efectes literaris i de publicacions, de manera que en altres àmbits burocràtics continuaré de moment igual que abans. I açò és perquè visite prou sovint instal·lacions de la Conselleria de Sanitat i tremole només de pensar en els possibles errors que em puguen afectar. Ja sabeu que hi ha alguns/es sanitaris/funcionaris que el cervell el tenen quadrat, a banda de la seua actitud respecte l'ús del valencià.

Cendres de Ternils en Un país de llibre

 

Segons que venia publicat al Vilaweb el passat 23 de novembre: “Fer conèixer les novetats editorials del País Valencià i promoure-les és el propòsit de la iniciativa conjunta de l'Associació d'Editors del País Valencià i del Gremi de Llibrers de València, amb el patrocini de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La iniciativa s'ha traduït en un programa setmanal de televisió, 'Un país de llibre', que es publica cada divendres a VilaWeb TV, a Levante TV, Informació TV i Comarcal TV. El programa, de vint minuts, realitzat per Barret Films i presentat per Eugeni Alemany, presenta a cada capítol un llibre en col·loqui amb l'autor.”

Amb tota sinceritat vos dic que quan vaig veure el primer programa, de primeres vaig pensar: "Mira que si a mi em digueren..." Però no, ho vaig descartar de seguida pensant en la quantitat de programes que sembla que van a fer (uns 13, inicialment, he llegit en algun lloc), i tenint en compte que hi ha moltes escriptores i escriptors valencians amb un gran prestigi com per esperar que em tocara a mi. Però... mira per on, que el dia 13 de desembre em telefona l'editora i em diu tot just el contrari. Així que, ací teniu una crònica breu del que ha passat.

Dijous 20 de desembre he tingut el plaer que l'equip de gravació del programa “Un país de llibre” em dedicaren tot un dia, interessats per la meua novel·la Cendres de Ternils. La gravació va començar a l'estudi que tinc a la casa dels meus pares, a Rafelguaraf, va continuar a l'ermita de Sant Roc de Ternils, i de nou a Rafelguaraf, per gravar unes escenes a la plaça de l'Església, a la cantonada de l'ajuntament i a la plaça del mateix nom asseguts a la vora de la font. Per la vesprada, ja a València, a la llibreria Tirant lo Blanc del carrer Ramón Llull, 31, continuàrem la gravació amb l'encontre d'un lector: el meu estimat amic i company de lletres carcaixentí Robert Cortell, que després d'uns comentaris ens intercanviàrem uns llibres de regal. Robert m'ha regalat un llibre del també amic (dels més reeixits escriptors en la nostra llengua en relats curts) Rafa Gomar, de Gandia, Exercicis respiratoris. Per la meua part li he regalat a Robert el fins ara inèdit Premi Ausiàs March 1966, L'inventari clement, de Gandia, de Vicent Andrés Estellés; una petita joia editada a cura de Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig.

Òbviament, a Rafelguaraf es va armar una xicoteta moguda. I encara com que molta gent estava a eixes hores dinant. És normal, hi ha persones, i conste que dic persones, que en veure una càmera de la tele o un caràcter foraster volen clavar el nas pel mig o es queden encuriosits com a mínim... Només està a punt de succeir un petit incident pels comentaris del clàssic espontani que no porta bé la quantitat d'alcohol que s'ha empassat, quan potser encara no haurà dinat tan sols. En fi, em sembla que si haguera sigut al mateix Ternils els seus habitants hagueren reaccionat més o menys per l'estil. A més a més, ens pilla entremig de la gravació un dels bans que es fan a Rafelguaraf i el guionista arriba a dir "açò és ternilenc total". Sí, en efecte, que m'ho diguen a mi. Bé, el cas és que jo m'ho vaig passar molt bé, i al remat la cosa va resultar molt més fàcil i divertida del que em pensava. Gràcies, tot s'ha de dir, al magnífic equip de professionals de Barret Films, i al presentador del programa, eixe "peassso" d'artista valencià (i de Sueca!) Eugeni Alemany, que amb els seus bons consells i ànims que em dóna en tot moment ho feren tot molt senzill. Llarga vida al programa Un país de llibre.

L'equip de Barret Films i uns pocs incondicionals per raons òbvies (Empar, Vicent i Esther. La meua Flàvia no va poder vindre per raons de treball)

Adéu al poblat medieval de Berfull (Levante, 14-XII-12)

No volia arribar a posar aquesta notícia, però lamentablement, tal com va el país i la crisi, ací penge un article d'opinió que hui m'ha publicat el periòdic Levante, edició de la Ribera. Supose que es podrà llegir. Ara sí, Adéu a Berfull.

En el darrer número de Lletres Valencianes

En el darrer número de la revista de literatura Lletres Valencianes, el 30, apareix una ressenya d'un recull de contes publicat per Edicions 96. Són dues obres meues, il·lustrades per l'escriptora i poetessa valenciana d'origen carcaixentí Pepa Úbeda, que a més a més d'altres coses també és tota una artista: El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder.

Sense ànim de voler criticar la persona o persones que fan possible la revista, no puc deixar de dir que he trobat, només en una molt ràpida ullada, així per damunt damunt que diguem, bastants errades i alguna falta que altra. Senyals evidents que no s'ha tingut massa cura en la correcció final abans d'enviar-se a imprempta.

I dic que no vull criticar, perquè no m'estranyaria gens ni miqueta que amb les retallades, potser es fan les coses de pressa i corrents. Per la meua pròpia experiència em conec algunes persones que els agrada treballar així, com si tot fóra urgentíssim i sense parar-se en fer les coses ben fetes i com toca. Que no és aquest el cas i hi ha molta feina? Que contracten gent, que n'hi ha de molt preparada en l'atur.

En fi, en tot cas, pel que fa a la ressenya de la meua obra no puc dir res sinó estar agraït a la persona que l'ha feta, ja que és positiva i favorable. I, com deia, també hi ha una errada que no hauria d'haver eixit. Què vol dir això de "verderer"? Ai, les presses i les carreres d'última hora...

La pròxima presentació de Cendres de Ternils

La pròxima presentació de Cendres de Ternils serà el dissabte, dia 15 de desembre, a la Biblioteca Enric Valor, de Barxeta, situada al C/Jaume I, 3. Intervindrà Lluís Seguí (de l'Associació en Defensa del Massís del Boscarró, Pau Àlvarez (per Edicions 96) i jo mateix que tancaré l'acte. Els amics d'aquesta associació barxetana fan molt de cas de gairebé totes les coses que escric i de fa temps que Lluís m'havia oferit la possibilitat d'organitzar un acte de presentació a Barxeta. Així que ha arribat l'hora de dur-la a terme, i així tancarem l'any a aquesta població tan bonica i entranyable del nord de la Costera, on tinc la sort de gaudir de bones amistats des del temps de l'adolescència i joventut.